'La visita del Papa, pel missatge i per la repercussió, compensarà sobradament la despesa que pugui ocasionar'

Com es porta, el fet de compaginar dues parròquies?

Hi ha molta feina... La Soledat és més gran, i genera més moviment, però Santa Maria és on se celebren les cerimònies més solemnes, i això comporta tota una altra part de relacions institucionals, de gestió de la infraestructura... Cada parròquia té el seu ritme, però sempre s'intenta fer coses en comú —ja ho fèiem abans, quan Mn. Salvador Mundó era el rector de Santa Maria.

També és important potenciar el patrimoni que tenim i posar-lo a disposició de la gent millorant-ne la il·luminació, o bé agrupant-ho en una exposició —com és el cas de la mostra d'orfebreria religiosa, Fulgentia... En aquest sentit, tenim previst obrir una porta lateral a Santa Maria, una entrada que ja hi havia estat però que durant la guerra civil —la basílica s'utilitzava de mercat central— va ser eliminada. És important per garantir qüestions de seguretat i per facilitar l'entrada i sortida a l'església, però a més permetrà també donar més visibilitat a la capella del Sant Crist, que es troba just davant. I pel que fa a l'altar dedicat a Sant Ignasi de Loyola, el traslladarem a una altra banda però donant-li molta més vida. De totes maneres, necessitem el permís de la Generalitat, que ja ens el van denegar una vegada, així que pot ser que aquestes obres no comencin fins d'aquí a dos o tres anys...

Destaca també la tasca social. Com hi contribueixen, les parròquies?

Penso que el que cal és fer coses que valguin la pena, que engresquin la gent. Per exemple, estem molt vinculats a la parròquia de Jesús Obrero, a Bolívia. Agrupa 60.000 feligresos, repartits en sis parròquies, i amb una forta presència i participació de gent jove. De fet, és al revés que aquí: el 90% dels participants són joves, i hi estan molt implicats. Doncs des d'aquí col·laborem amb els centres educatius i amb els centres de salut que té aquesta parròquia, que dóna aquests serveis on l'administració no arriba. Aquesta setmana mateix vam enviar 15.000 euros a Bolívia, i penso que abans de final d'any n'hi podrem enviar 15.000 més.

Som solidaris?

Ara estem vivint una crisi, i això ens fa por. Però jo penso que no, que justament és el moment de ser el màxim de solidaris possibles. I la gent ho entén, i col·labora sobretot si té molt clar on van aquells diners. Cal tenir la seguretat que allò que donem arriba íntegrament on més falta fa. I per això sempre ho he volgut deixar molt clar: les col·lectes no són per acumular diners; són per pagar les despeses que hi hagi i per enviar diners als llocs que ho necessiten. Per això hem organitzat diverses xerrades: han vingut mestres de Bolívia, el rector de Jesús Obrero... i si els ciutadans veuen la utilitat dels seus diners, ajuden. I tant!

També hi ha Càritas, oi?

Sí, penso que a la ciutat s'ha enfocat molt bé el tema de Càritas. Som un centenar de voluntaris, i hem signat un acord molt important amb Creu Roja i amb l'Ajuntament per a repartir els aliments: en aquests moments penso que podem atendre tota la demanda, i això no és poc!

Però a banda d'ajudar, intentem també promocionar professionalment les persones que ho necessiten. Els formem com a pintors, paletes, electricistes... fan tasques al servei de la comunitat, que els remunerem amb una beca-sou, i de passada aprenen un ofici que els pot servir després per trobar una feina. Amb aquest grup vam restaurar la capella de la Guia, a la plaça de Sant Miquel, i ara estem treballant a l'església dels Seguers (als Prats de Rei), restaurant aquesta capella que era a punt d'ensorrar-se. I si algú ho comença, veus que la gent s'hi suma: surten empreses que ens ajuden amb els materials, persones que hi treballen de manera desinteressada... l'important és començar. Les institucions no donen l'abast, i penso que hi ha d'haver aquesta complicitat entre l'administració i la iniciativa social, privada.

Una altra obra que tenen en marxa és la rectoria de Santa Maria. Quan estarà a punt?

En principi abans no acabi l'any ha d'estar llesta, tot i que suposo que no la podrem inaugurar del tot fins a la festa del Sant Crist. Feia falta, aquesta actuació, ja que els espais que hi havia ja havien quedat obsolets, i estaven molt poc condicionats. Les obres han permès descobrir un celler fantàstic, gran, que ens servirà per a petites exposicions, per a algun concert... i a més s'ha recuperat un espai històric. A la rectoria hi haurà els despatxos parroquials, sales per a catequesi, una sala gran per a reunions, els arxius i un espai perquè hi visqui el rector de Santa Maria.

Vostè?

No, jo no en tinc pas la intenció... En tot cas serà per si es designa algun nou rector per a Santa Maria... Jo tinc previst jubilar-me quan faci 75 anys; penso que s'ha de donar pas a les noves generacions.

Precisament en els últims mesos hi hagut joves de la comarca que han emprès el camí del sacerdoci; però, n'hi ha prou?

De vocacions és veritat que no n'hi ha massa. Però s'ha de dir que l'Anoia ha estat des de fa temps la comarca que més vocacions ha donat al Bisbat de Vic. Penso que en aquesta 'crisi de vocacions' hi ha influït molt la mentalitat consumista, i l'enlluernament excessiu per la tècnica. De fet, ara es tendeix a pensar que la tècnica ens ho omple tot, i a creure que la religió és prescindible. Però, en canvi, veus on la vida és més difícil com la gent recorre a Déu, pensen que val la pena. Sobretot a nivell de jovent, hi ha un entusiasme extraordinari! I en canvi, aquí, penso que hem perdut una bona part del jovent...

També és cert, però, que hi ha més joves implicats que mai en temes solidaris, d'ajudar els altres, ja siguin creients o no. Hi ha grups com Atlas o com els escoltes, que fan una gran feina, en aquest sentit. De fet, penso que si cada jove passés un o dos mesos en un país de l'Àfrica o de l'Amèrica Llatina, col·laborant amb les persones d'allà, tornaria molt canviat, seria una gran lliçó.

Diumenge el Papa Benet XVI visitarà Barcelona i la Sagrada Família. Què en pensa dels moviments a favor i en contra que han sorgit?

Benet XVI és el representant de tota l'església, i el fet que vingui a una parròquia concreta, i que hi hagi un intercanvi profitós, penso que és molt positiu. El Papa és un home molt reflexiu, molt ben preparat, i penso que aportarà un missatge important, elements de reflexió que ens faran pensar. D'altra banda, el fet que sigui cap d'un Estat fa que s'hagin de vetllar una sèrie de qüestions i que hi hagi unes despeses, i és això el que ha propiciat més queixes. Però penso que insistir en el cost del viatge és ridícul, i més si tenim en compte el prestigi, el nom que donarà a Barcelona. Crec que s'ha de valorar globalment: la visita del Papa, pel missatge i per la repercussió, compensarà sobradament la despesa que pugui ocasionar. I també em pregunto si, en cas que fos el Dalai Lama qui ens visités, la cosa hauria generat tant debat... Penso que ens hem anat carregant les ideologies i alhora ens hem carregat els valors, però a aquests no hi podem renunciar. A la gent que treballa per conscienciar en uns valors, encara que siguin ateus, no els molestarà mai l'Església, perquè treballa en la mateixa direcció. Si no vetllem aquests valors de fons, la societat civil es va aprimant...

En què consistirà la litúrgia de diumenge?

Concretament, Benet XVI dedicarà al culte la Sagrada Família. Fins ara ja es realitzaven cerimònies a la cripta, però a partir d'ara es podran fer també al temple. No sé si la gent coneixem bé la Sagrada Família, però de debò que és vertaderament impressionant: si algú dubta de la seva qualitat i del seu sentit, només cal fixar-se en la Façana de la Passió. Tot és un símbol, tot té un motiu.