"Volem posar el club on li pertoca, i amb gent de casa"

Quina valoració fa d’aquestes primeres setmanes al capdavant del club?

Després de els eleccions del passat 28 de març ens vam donar dos mesos de transició amb la junta d’en Joan León. Així, la nova junta ho és de facto des de l’1 de juny, ara farà dos mesos. En aquest curt temps ens hem anat posant al dia en allò que es gestiona a nivell de junta: qüestions organitzatives del dia a dia, logístiques, administratives, de relacions amb la federació, anàlisi de la situació econòmica del club, etc. i a començar a planificar l’àmbit esportiu. Hem anat tenint una presa de contacte important i hem començat a planificar la propera temporada i les següents.

Quins són els objectius de la nova junta que presideix?

Al nostre programa vam parlar de tres àmbits: l’esportiu, l’econòmic i el social, amb uns objectius que consideràvem fonamentals. Dins l’àmbit esportiu el punt més rellevant que ens vam comprometre a fer era reagrupar el masculí i el femení, que fins ara funcionaven amb dues direccions tècniques separades i a nosaltres ens semblava que funcionaven una d’esquena a l’altra. En aquest sentit, el primer que hem fet ha sigut posar el masculí i el femení sota un únic responsable esportiu que, després de sondejar el mercat i estudiar possibles candidats, hem optat per Lluís Vergés, que és el nou director esportiu. A partir d’aquí hem fet la planificació de tots els equips del club, horaris, preparacions físiques, entrenaments i també s’ha definit el pla de treball esportiu, edat per edat, de tal manera que en aquests moments sabem què volem que vagi treballant d’aprenentatge de bàsquet, pas a pas, cada nano des que entra i fins que acaba. Fins ara hem estat treballant molt en la planificació de la base, que és el més rellevant per a nosaltres.

I els equips sèniors?

Sí, també hem estat treballant en la planificació dels sèniors, masculí i femení. Pel que fa al masculí pràcticament tenim tancada la plantilla, pendents d’una última incorporació. És la mateixa base que l’equip de la temporada anterior, amb només dos canvis.

I el femení? La seva entrada a la direcció del club ha coincidit amb una polèmica amb un grup de jugadores, que van decidir deixar el Club Bàsquet Igualada. Com s’ha resolt?

Certament, on hem tingut més dificultats és amb l’elaboració de l’equip sènior femení, en el qual hi ha hagut la sortida de set de les deu jugadores que teníem. El que estem intentant fer, i ja ho tenim en una fase molt madura, és refer l’equip sènior femení i, sent coherents amb el que ens vam comprometre quan vam presentar la nostra candidatura, no ho farem basant l’equip en jugadores de fora sinó que ho farem amb jugadores de casa, concretament amb les tres jugadores de casa que jugaven a Copa Catalunya i que continuen i reforçant-ho amb les jugadores que van pujar de segona a primera catalana.

Es van haver de prendre decisions dràstiques?

El fet que marxessin set jugadores ens ha fet prendre una decisió que no ha sigut agradable i que ha sigut controvertida com és la d’haver de renunciar a la Copa Catalunya. Va ser una decisió que vam haver de madurar molt, després de parlar amb molta gent i de valorar pros i contres. Va ser molt complicat però ens sembla que va ser la decisió correcta perquè per sortir a competir a la Copa Catalunya amb garanties era obligat fer una sèrie de fitxatges que ni volem fer per filosofia ni tenim la capacitat econòmica per poder-ho fer. Renunciem a Copa Catalunya, juguem a Primera Catalana, però som coherents i ho fem amb gent de casa.

On veu el club, esportivament, a mig termini?

Veig un club que treballi molt el base; i, des del punt de vista dels equips sèniors, amb moltes ganes de competir: el masculí competint dins el grup capdavanter a la Copa, i pel que fa al femení el que ens agradaria és que en pocs anys pogués tornar a estar a Copa Catalunya que és el que li correspon a un equip d’una ciutat com Igualada. Volem posar el club on li pertoca, i amb gent de casa.

En quins projectes esteu treballant en l’àrea social del club?

Volem ser una junta molt propera, en primer lloc a l’esportista, i en segon lloc, al soci. Per aconseguir-ho, una cosa visible que ja hem fet, tal i com ens vam comprometre en campanya, és engegar el “Dia d’atenció al soci”, amb el qual cada dijous, de 7 a 8 de la tarda a les Comes, la junta atendrà als associats que ho desitgin. Dins l’àrea social també estem treballant per trobar un mecanisme per dinamitzar molt més la interrelació entre la junta directiva i els equips, a través dels delegats, que s’estructuraran com a grup i que tindran relació directa amb un membre de la junta responsable de dinamitzar-ho. També estem dinamitzant la botiga del club, de manera que quan arrenqui la temporada sigui un instrument més àgil, i en la millora de la comunicació del club, web i xarxes socials, donant-hi continuïtat i reforçant-ho.

Un dels nou projectes de la seva junta és la redacció d’un codi ètic. En què consisteix?

És un codi que volem que vagi més enllà de l’esportista. No estem parlant d’un reglament de règim intern d’un esportista, que ja ho tenim, sinó d’un codi que toqui els diferents actors, des de la junta (que, per cert el primer que vam fer va ser signar un codi de conducta i un codi de confidencialitat) i que toqui esportistes, pares, socis. Que sigui integrat.

Qui integra la seva nova junta directiva?

Com a president és essencial tenir un equip humà amb el qual et sentis a gust i acompanyat. És important perquè encara que no es vegi, tots hi acabem dedicant moltes hores. També cal destacar, d’altra banda, la professionalitat i capacitat d’aquestes persones. Des d’aquest punt de vista estic molt satisfet perquè penso que hem construït un equip heterogeni però que ens complementem molt bé. Gent amb molta experiència dins el món del bàsquet, com el David Roda, que és el vicepresident esportiu, coneix molt bé què és ser jugador, com és el club i té molta complicitat amb tots els esportistes; l’Antoni Fons, l’Amador Garrido, que també porta molts anys vinculat al club; la Carme Riera en l’àrea social; la Xusi Muñoz i la Neus Del Rio, expertes en l’àrea econòmica i el Josep Maria Vallès, que és un crack de les noves tecnologies i que ens ha donat un salt qualitatiu en tot allò que fa referència a la comunicació. Junts hi posem ganes i il·lusió i també l’experiència, tant esportiva com professional.

El tercer àmbit, l’econòmic, en quina situació l’han trobat?

És complicat gestionar-lo, perquè un club viu en la conjuntura econòmica que viu la societat. Per tant, els últims anys han estat anys difícils però podem dir que des del punt de vista econòmic el club no té cap problema ni cap excés, és un club equilibrat. Ens hem trobat un club sanejat econòmicament i el que nosaltres pensem que hem de fer és tocar en tot moment amb els peus a terra i no llençar la casa per la finestra. Les despeses que podem tenir aniran sempre condicionades als ingressos.

Els ingressos, s’han vist afectats per aquesta conjuntura que viu la societat i a la qual feia referència?

En aquestes primeres setmanes estem treballant per poder garantir els possibles patrocinadors, espònsors, ajudes econòmiques, i és complicat perquè qui et podria ajudar també està passant dificultats. És difícil però hi estem lluitant, intentarem que el pressupost des del punt de vista dels ingressos sigui, com a mínim, igual d’important com ha vingut sent fins ara, o més, per tant treballarem per aconseguir nous ingressos, i el que no farem en cap cas és tenir més despeses de les que el club pot suportar.

Com veu el base del club?

Dels 25 equips que tenim, 13 masculins i 12 femenins, 9 i 8 són equips de base, fins a cadets. Tenim bons nens i bones nenes, potser en femení tenim molt bona matèria primera perquè tenim l’avantatge que la competència que significa el futbol, que tiba molt als nens, en femení no hi és tant, de manera que nenes altes o amb talent pel bàsquet és més fàcil que puguin sentir-se atretes per aquest esport i si ho treballem bé es desenvolupen correctament. Amb els nens també tenim bones fornades però sempre hi ha aquella dificultat afegida que al final els clubs que hi ha propers poden atraure possibles talents nostres. La mitja a és bona, s’hi està treballant bé, hem reforçat l’estructura amb un responsable esportiu que ha definit un pla esportiu clar. No tenim res a envejar a altres clubs de ciutats comparables a Igualada. I si això ho trasllades als sèniors, el que volem és competir amb el masculí amb el grup de dalt en la Copa Catalunya i, en el femení tornar a la Copa Catalunya, i això ho farem basant-nos amb gent de casa.

També volen reforçar l’escola de bàsquet?

Sí, volem potenciar l’escola de bàsquet, amb prop de 60 nens i nenes, de 5 a 9 anys, i estem treballant per donar-hi el valor afegit de fer-la parcialment en anglès.

Com veu la vinculació del Club Bàsquet Igualada amb la ciutat?

El Club Bàsquet Igualada és un club estimat a la ciutat, i no ho dic ara que en sóc president i podria semblar subjectiu, sinó que ho ha sigut des de sempre. Sempre l’he vist molt integrat a la ciutat. Estem parlant d’un club que té uns 330 socis, molts d’ells des de la seva fundació el 1980; estem parlant d’un club amb més de 300 esportistes, 25 equips, 40 entrenadors… Si sumem totes les famílies que mou, estem parlant d’un club arrelat a Igualada. És un club identificat i implicat amb la ciutat. La gent se l’estima.

Toni Cortès Minguet