'Vull demostrar al camp que l'Espanyol s'ha equivocat'

El fet de fitxar pel Barça venint de l’Espanyol té cert morbo...

Al futbol femení, a diferència del masculí, és força habitual. Vulguis o no, no tenim massa possibilitats i marxar fora de Catalunya sovint és complicat, perquè tens estudis i feina i no compensa.

Per què el Barça, però, si havies tingut diferents ofertes?

Hagués pogut marxar, però, sóc una persona molt de casa, i desvincular-me totalment del meu entorn no em feia el pes; sempre que puc estic per aquí Igualada i visito la família. Hagués pogut marxar perfectament perquè ara no tinc feina: l’any passat estava fent una substitució en una escola, però ara estic apuntada a llistes esperant que arribi una plaça. He fet magisteri i INEFC.

Imagino que el club blaugrana també et deu oferir un projecte esportiu...

En el primer any després de pujar a la màxima categoria, el Barça va quedar setè, només dos llocs darrera l’Espanyol. Té una plantilla molt completa que els fitxatges encara milloren més.

Dimarts va ser el teu primer dia d’entrenament. Quines sensacions tens?

Estic molt contenta. El futbol femení és un món molt petit, i la majoria de companyes d’equip ja les coneixia de coincidir en mil llocs, fet que facilita molt l’adaptació. Tot i que només portem dos entrenaments, m’agrada molt l’ambient i la cohesió que hi ha al grup. Veus molt bon rotllo i això és molt important: com el Barça masculí, si hi ha bona pinya aleshores surt tot.

I dissabte debutes, precisament, contra l’Espanyol!

Sí, en tinc ganes. Quan el vaig veure vaig dir: ‘Ui! Tant d’hora ja?’. No és de ràbia, sinó que sempre fa especial il•lusió jugar contra el meu anterior equip. L’Espanyol és la meva segona casa –la primera és Igualada- perquè hi he jugat sis temporades; s’han portat molt bé, i també hi he estat vinculada com a jugadora. El resultat d’aquest dissabte no és gaire significatiu ja que és un amistòs, però aquest partit m’ha donat un alicient per començar la temporada, i per demostrar-los que potser s’han equivocat fent-me fora.

Va ser donar suport a la teva companya Noemí Rubio, el que va provocar que el club blanc-i-blau volgués prescindir de tu?

No, això ha sortit a molts llocs i no és veritat. Les raons perquè a mi se’m fa fora són totalment apartades del cas de la Noemí. Si tu em preguntes si jo estic a favor d’ella, jo et diré que la defenso, però el club espanyolista ens va vetar a no dir res, perquè si no t’expulsaven directament.

Així van ser motius tècnics?

Més que tècnics, personals entre l’entrenador i jo: no vam tenir bones relacions al llarg de tota la temporada, que és la de tota la meva carrera esportiva que he jugat menys. Sovint m’ha costat assumir-ho, perquè no estic acosutmada a estar a la banqueta, i canviar el teu rol és difícil. El club em va dir que la meva actitud era bona i que estava en plena forma, però que no comptaven amb mi per la Copa de la Reina, com la Núria Guàrdia, així que jo els hi vaig dir que, evidentment, si no em volien marxava. Després es va ajuntar amb el cas de la Noemí, però no la meva sortida no hi té res a veure.

Com vas viure, però, aquest cas? Se’n va parlar força als mitjans...

M’agrada que es parli de futbol femení per la tele, i que surti per TV3 cada dia, però per desgràcia sempre per casos com els de la Noemí. Temps enrera va ser per la Marigol, i ara ningú sap que aquesta última jugadora està a l’Estartit! Em va saber molt greu per ella: es va aprimar cinc quilos en una setmana a causa dels nervis i l’angoixa. La situació la desbordava i l’Espanyol no deia res, mentre els mitjans se la menjaven. Penso que l’error va ser del club, perquè la foto només tenia la intenció de ‘xinxar’ el seu pare, que és del Madrid. No hi ha res més que innocència; cap mena de mala voluntat.

Tot aquesta situació potser exemplifica que hi ha una doble vara...

Exacte. El que no podem fer és per unes coses tractar el futbol femení com el masculí, i per altres no. Potser que també tractem jugadores com la Neomí amb el sou i contracte dels homes. Nosaltres cobrem, però no tenim ni un contracte. El club no va defensar a la seva jugadora, que és una de les millors mig centres esquerranes que hi ha. Amb una sanció interna s’hagués solucionat el tema. L’han arribat a amenaçar i, ara que ha fitxat pel Barça, hi ha gent que l’ha tornat a molestar.

A part de jugadora, també tens experiència com a entrenadora...

Sí als catorze anys ja entrenava noies en una escola esportiva, i els sis anys que he estat a l’Espanyol he entrenat l’infantil A. Per segon any també organitzo un campus de futbol femení a l'estiu, que ha tingut força èxit. La meva intenció és treure’m el carnet d’entrenadora però ara no tinc temps. Espero que quan em retiri pugui fer-ho i dedicar-me, si va bé, a categories amateurs, a més de fer-ho compaginable amb la feina de professora.

Com veus l’evolució del futbol femení?

Jo crec que s’ha avançat, si bé ara surten equips com bolets i no tots els pobles s’ho poden permetre. Per exemple, aquí Igualada vam tenir una generació amb força gent que vol jugar a futbol, però després què? A les divisions inferiors sempre hi ha algun equip que es retira abans que acabi l’any. Falta un treball de promoció de base, on cada equip pugui tenir el seu aleví-infantil i després les jugadores puguin pujar a l’amateur.

No obstant, el futbol continua molt associat al gènere.

Més que els pares, el problema acostumen a ser les mares, que no volen que la seva filla jugui a futbol. No obstant, cada vegada és més normal veure noies jugant-hi, i això fa desaparèixer les reticències. Jo vaig des dels tres anys amb una pilota als peus i ells mai no hi han pogut fer res. Cada cop hi ha més noies que volen fer esport i trien el futbol, que s’està convertint en una opció a valorar. A diferència dels nois, que són molts però a vegades és el pare que l’ha col•locat, totes les noies que juguen a futbol perquè realment volen ser-hi. Per mi, això és una de les claus de la implicació. Mai sentiràs dir a una nena: ‘Papa, jo no vull anar a entreno’.

D’altra banda, pregunta obligada. El Barça d’aquest any com el veus?

Si els fitxatges s’adapten i els de l’any passat no s’acomoden crec que tornaran a fer grans coses. En Guardiola segur que utilitzarà com a eina per motivar-los els fitxatges del Madrid, que són una bogeria. Tenen 30 jugadors en plantilla i avui han fitxat el Xabi Alonso! Un jugador com Cristiano Ronaldo val més que un camp acabat d’estrenar com el de l’Espanyol? El temps, però, acabarà posant les coses a lloc.

Una bogeria que sovint també afecta jugadors cada cop més joves...

En femení no es mouen diners -un nen d’infantil masculí de l’Espanyol cobra més que jo- però sí que hi ha masses moviments en categories inferiors. Al final fitxaran un nen abans de néixer! Jo recomano que no es perdin hores d’escola per anar a entrenar lluny de casa: cal formar-se en un club competent de la teva zona i si t’ho passes bé jugant a futbol i treballes ja vindrà el canvi... Fins als disset anys jo no vaig passar de l’Igualada a l’Espanyol.

Podeu seguir de forma molt actualitzada tota l'evolució esportiva de la Marta al seu web.