Xavi Méndez: “És al·lucinant l’activitat cultural que es fa a Igualada!!! És bestial!!! Perquè després diguin que a Igualada no s’hi fa res…”

Com va sorgir la idea de treure al carrer laCULTURAL?

Com moltes empreses culturals o moviments culturals d’Igualada, laCULTURAL va néixer arran de la crisi. Molta gent, amb la crisi, es va haver de reinventar. Hi va haver gent que va agafar l’opció de la cultura per potenciar el seu negoci, o perquè s’estava quedant obsolet, o perquè la gent no hi anava, o perquè no hi havia participació… Els esdeveniments culturals a Igualada van créixer d’una forma extraordinària.

Faltava alguna cosa…

A través de les xarxes socials comences a rebre moltes invitacions per assistir a actes culturals. És llavors quan veus que tot aquest moviment cultural s’ha d’agrupar. I va néixer laCULTURAL. Sense tot aquest moviment no existiria. Sobretot gràcies a pilars com el Hot Blues, que tenia una agenda setmanal molt potent; o com el Teatre de l’Aurora, el Casal La Teixidora, Paranoia accions, La Bastida més endavant… feien unes activitats molt potents. Gràcies a ells va néixer laCULTURAL

Als inicis, al Marc Vila -que ha estat una peça fonamental de laCULTURAL- sempre li deia plego, plego.

Després dels primers números t’imaginaves que arribaries al 50?

No, no m’ho imaginava. Als inicis, al Marc Vila -que ha estat una peça fonamental de laCULTURAL- sempre li deia plego, plego. Els inicis sempre són molt durs, i fer-ho a més en plena crisi ho és molt més encara. Sense un duro a la butxaca, sent autònom, havent de pagar cada mes laCULTURAL de la meva butxaca, perquè la gent encara no la coneixia, fa molt mal i costa molt. Cada mes, cada mes, cada mes… I mes darrere mes també deia ho deixo, ho deixo, ho deixo…

Tossut…

Com a bon autònom, com que alguns mesos vas més fluix que altres, amb laCULTURAL omplia aquests buits, almenys mentalment, feia que estigués actiu. Per a mi era enriquidor -més mentalment que econòmicament- fer laCULTURAL…

Si mires les propostes que surten cada mes publicades a La Cultural t’adones que a Igualada hi ha una activitat cultural extraordinària.

És al·lucinant l’activitat cultural que es fa a Igualada!!! És bestial!!! Perquè després diguin que a Igualada no s’hi fa res… Ara estic recollint una mitjana de 80-90 esdeveniments culturals cada mes, a banda dels que organitza l’administració i dels que em deixo perquè no m’arriben i dels que es programen després de sortir la publicació. Potser sí que fa uns anys no es feien tantes coses, però també tinc els meus dubtes sobre això…

Suposo que als més joves com a agenda els agrada més el mòbil, però jo potser perquè tinc 42 anys penso com en l’antigor…

Potser sí que es feien però no arribaven a la gent. No hi havia eines com laCULTURAL o les xarxes socials a Internet…

Sí, segur. En aquest sentit, jo sóc una mica “conservador” i m’agrada fer servir el format paper, per dur-lo a sobre, anar marcant, subratllant… suposo que als més joves com a agenda els agrada més el mòbil, però jo potser perquè tinc 42 anys penso com en l’antigor… són maneres de fer.

L’Ajuntament fa coses, però ha de desenvolupar també la funció d’ajudar  les entitats, sense posar-se medalles.

Tota aquesta activitat cultural que parlàvem sorgeix d’iniciatives particulars, com bars, establiments d’oci i, sobretot, entitats. Estan omplint un buit? Quin és o quin ha de ser el paper de l’Ajuntament?

L’Ajuntament fa molt però potser no deriva esforços i energies a gent a qui no té prou en compte. L’Ajuntament fa coses, però ha de desenvolupar també la funció d’ajudar  les entitats, sense posar-se medalles. Ha d’estar al servei de la gent que fa coses per la ciutat, moltes i molt bones, donant un valor afegit a la ciutat, gratuïtament, i els ciutadans i la ciutat se’n beneficia. Se’ls ha d’ajudar. I en molts casos no només no se’ls ajuda sinó que, a més, hi posen traves i impediments, com ara impostos. 

Des de laCULTURAL es dóna un espai a la gent que fa coses fora d’aquest circuit oficial.

A laCULTURAL no hi poses els esdeveniments culturals organitzats per l’Ajuntament. Per què?

A laCULTURAL es fa una aposta pels actes culturals que es fan al marge de la cultura “administrativa”. No és una postura hostil cap a l’Ajuntament, sinó que aquesta activitat que es fa des de l’administració ja té els seus propis canals. Des de laCULTURAL es dóna un espai a la gent que fa coses fora d’aquest circuit oficial.

Ara tenim dues agendes: “l’oficial” i “l’alternativa”. No estaria bé unificar-les en una única agenda?

M’agradaria fer l’agenda de tot Igualada, no només de la cultura “alternativa”, la que no es fa des de les administracions públiques. Però, en primer lloc, fer l’agenda cultural global valdria molts diners, i no els tinc; i, en segon lloc, no em vull vendre ni casar amb l’administració. No m’agrada com funcionen… Això no vol dir que no m’agradi o que no em caigui bé la gent que hi ha a l’Ajuntament, però no confio en el seu funcionament. M’agradaria molt oferir tota l’activitat cultural que es fa a la ciutat, sobretot per a la gent, perquè ho tindrien tot en un mateix paper, però continuaré anant per lliure, fent l’alternativa.

Un dels atractius de laCULTURAL és la seva portada, tota una obra d’art.

Sí. Ha sigut l’èxit. Inicialment les fotos les feia el Marc Vila, que ha estat un dels pilars de laCULTURAL, i ara les faig jo. Moltes vegades la gent agafa laCULTURAL per la portada més que pel contingut! I laCULTURAL va néixer pel contingut! En certa manera es podria dir que de vegades tinc enveja de la portada… però li dono les gràcies…

Hi ha gent que col·lecciona laCULTURAL per les portades

Sí, molta! En aquest número 50 les recollim totes, en un pòster, perquè hi ha gent que li falta algun número i me’ls demana i vaig pensar que amb l’excusa de fer el 50 podria fer un pòster amb totes les portades.

Fas tots els papers de l’auca: comercial, dissenyador, cobrador… Fins i tot et trobem pel carrer amb el carro repartint laCULTURAL

Tinc tres disfresses, per dir-ho d’alguna manera: vaig en plan homeless amb el carretó repartint; vaig més maco quan vaig a veure clients i vaig més normal quan faig les fotos o quan dissenyo. Vaig a buscar anunciants, vaig a cobrar (que és una feina que s’ha de fer tot i que em fa molta vergonya), m’he de dedicar a fer el disseny de molts anuncis i després s’ha d’anar a repartir, que és una feina que m’agrada molt, perquè ja tens el nen que has parit i el portes als llocs amb il·lusió.

La gent ja l’espera…

Sí, sobretot als bars, on ja m’esperen i me la prenen dels dits. Això és bestial. Et carrega les piles per fer el número següent i moltes més.

Abans has dit que sense una sèrie d’entitats no  existiria laCULTURAL. Sense publicitat, tampoc… Donant un cop d’ull veiem que els anunciants, a part de la vessant comercial, s’impliquen en el teu projecte i en la cultura

Quan vaig començar tots els anunciants eren comerços dins el sector de la cultura. Després ho vaig anar obrint a altres empreses, perquè n’hi havia d’altres àmbits que es van interessar a sortir a laCULTURAL. Són comerços i negocis que, tot i no estar vinculats directament amb la cultura, hi estan interessats i en molts casos s’hi impliquen.

A Igualada, per sort, hi ha molta competència, i això vol dir que hi ha un nivell de disseny gràfic molt alt.

A part de laCULTURAL treballes com a dissenyador gràfic des del teu estudi Amorfa, on també fas tots els papers, oi?

Vaig crear Amorfa fa uns vuit anys, i ha sigut més o menys visible durant aquests anys segons la feina que has anat fent. A Igualada, per sort, hi ha molta competència, i això vol dir que hi ha un nivell de disseny gràfic molt alt. Això fa que molts dissenyadors, com jo, hem anat fent feines a Igualada però moltes a fora, moltes feines que no et donen visibilitat aquí, a casa. A Amorfa sóc jo sol, com a autònom, com deia. Estaria bé créixer però no ho faré mai, créixer vol dir estrès i maldecaps. Així sóc més lliure… També he anat canviant de seu perquè sóc un cul inquiet, no m’agrada estar en un lloc fix. Després de passar per diversos llocs, sobretot en espais de coworking, ara estic instal·lat en un despatx al Teatre de l’Aurora, en unes instal·lacions molt maques i amb una oportunitat també molt maca. A l’Aurora he trobat la manera d’estar sol i amb companyia a la vegada. Hi ha feedbacks, sinergies, bon rotllo… I, a més, estic al centre d’Igualada i em dóna molta visibilitat.

Es fa bon disseny a Igualada?

Hi ha un molt bon nivell. I ho puc dir perquè em bellugo molt per Catalunya i ho comparo. I, o bé a Igualada hi ha un nivell molt alt, o a fora el nivell és molt baix. Crec més en la primera opció. Una de les claus és el bon nivell formatiu que s’ofereix a l’escola Gaspar Camps.

Com pugen els joves dissenyadors? Topen amb els “veterans”, amb les “vaques sagrades”?

Penso que tenen un nivell molt alt. La gent jove que surt de l’escola està pujant molt fort. I això és molt positiu, perquè els “grans” han de cedir un nivell generacional. Evidentment, l’experiència dels “grans” hi és i perdurarà, però potser a vegades, els dissenyadors, estem massa condicionats i la nova fornada no té condicionants, ni gurús, ni tendències… i et sorprenen…