Xavi Ros: “Aquest barri sense les fàbriques per a mi ja no seria el barri del Rec”

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Quant de temps portes vivint al Rec?

Jo vaig néixer aquí, l’any 70. Aquí ja hi vivien els meus besavis, els meus avis i els meus pares també, i jo he seguit vivint aquí. Durant 19 anys vam viure tota la família junts, amb els meus avis i tot, i després, l’any 90, vam marxar a viure al pis nou, que està a la pl. Traginers. Jo vaig rehabilitar la casa i em vaig quedar a viure aquí. 

Ara vius aquí amb la teva família i els teus fills.

Sí, és la cinquena generació que viu en aquesta casa.

Com d’antic és l’edifici?

Exactament no ho he trobat, però he trobat documents de mitjan del s. XIX. Crec que és una casa feta per aquesta època.

Com descriuries el barri?

El barri te vàries mirades, depèn de com te’l miris. Jo me’l miro com algú que hi viu, hi treballa i hi ha passat tota la vida. Ha estat molt tocat, però té ganes de canviar i transformar-se. Però ja ho sabem, tots els canvis són complicats i ja veurem com anirà. La sort d’aquest barri és que té molta essència d’abans, la que jo recordo de quan era petit. Té les fàbriques i això és importantíssim, aquest barri sense les fàbriques per a mi ja no seria el barri del Rec.

Què és el que més t’agrada del barri?

Aquesta barreja de moltes coses. Hi tinc records d’infantesa i de quan era jove. Aquest barri no el sabria veure d’una altra manera. Els toros carregats amb palets, els camions portant pells, les fàbriques, aquest moviment de gent... Últimament veus que molta gent de la ciutat vénen a donar el volt per aquí, al riu o a la ronda del Rec. O a les activitats, que cada dia se’n fan més. És súper positiu i el barri dóna molt per fer això perquè no hi ha un veïnatge a qui molesti molt directament. A mi quan fan coses a la Bastida no em molesta i està al mateix carrer. Però si comencéssim a ficar habitatges per tot arreu no donaria per fer-ho.

I el que menys t’agrada?

Em costa trobar-hi coses negatives. Si t’he de dir el barri que més m’agradaria viure d’Igualada, és el Rec. No el canviaria. Si marxés d’aquest barri seria per marxar de la ciutat segurament. Per anar-me’n a viure a un poble més petit o on fos. Però aquí és on estic bé.

Quina relació hi ha entre els veïns del barri?

Som pocs veïns. Hi ha zones que quasi no estan habitades, però aquí ja estem tocant al barri de Xauxa, la zona de la plaça Catarineu. Aquí hi havia hagut una de les festes de barri més tradicionals d’Igualada i ara s’han tornat a recuperar. Sempre ens hem conegut i en no haver-hi tanta gent, entre els pocs que som hi ha més contacte. 

En ser una zona amb pocs veïns, teniu prou serveis?

Aquí el que és la neteja falta una mica. Passen més a netejar quan hi ha esdeveniments. Llavors passen a la nit i si convé 40 vegades. Però la resta de serveis els tenim a tocar, no estem a 5 km. Jo no trobo a faltar res, en aquest sentit. Vulguis o no estem a cinc minuts del centre de la ciutat. Però hi ha moltes zones, com en parts de la ronda del Rec, que en molts llocs no hi ha papereres.

Els canvis que has vist en els últims anys, com els valores?

No s’han fet massa canvis, perquè aquest barri està afectat per un Pla Urbanístic que encara s’ha de definir i moltes obres no s’han fet perquè no s’ha pogut. Hi ha una incertesa sobre cap a on anirem i hi ha molts propietaris que dels seus edificis se’n en cuiden perquè no caiguin i prou. A part de la ronda del Rec, que és un canvi positiu, ha obert el barri i ha fet que estigui molt més ben comunicat, poques coses s’han fet. L’important és que no s’han tirat massa coses a terra. Això és el que feia por, que comencéssim a tirar edificis. És un barri que és un 80% industrial. Mantenir l’essència del barri no només vol dir mantenir els quatre edificis importants o arquitectònicament rellevants, sinó també l’activitat. Sense l’activitat aquest barri per a què servirà? I si només hi ha activitat el cap de setmana o dos cops l’any tampoc val per a res. La gràcia és que hi hagi activitat cada dia i el que li pot donar és la indústria. De tirar coses a terra sempre estem a temps i hi ha edificis importantíssims i molt ben conservats que poden tenir altres usos. 

Quines coses negatives creus que s’han fet?

L’arranjament del riu. En general és molt positiu perquè s’havia de fer, però hi ha una cosa que sempre tindré clavada, que és que jo recordo aquest riu, a part de amb horts, amb arbres. Hi havia arbres de ribera que feien 10 o 12 metres o més, eren centenaris i es van tallar tots. No en van deixar cap i els van plantar tots de nou. Els nostres fills els veuran créixer aquests arbres, però nosaltres dubto que els veiem com eren abans. No sé per què es va fer això, potser hi ha motius tècnics, però els desconec. 

Com és el dia a dia amb les indústries?

Aquí, al carrer Creueta, abans hi havia molt moviment, com a tot el barri. Jo sentia els bombos des del llit, des de casa sentia les fàbriques perquè estaven aquí al davant. Quan ja ets nascut amb això, no et molesta i ho tens molt assumit. Amb les olors també hi has viscut sempre. Quan ve gent de fora diuen “ostres, quina pudor!” i jo no la noto ja. Ara des que no tinc la indústria tan directa a casa meva he notat més tranquil·litat, notes més els silencis. Però crec que de la manera que estan distribuïdes aquí les indústries no afecten gaire els veïns. 

Segons l’Ajuntament, el futur del barri del Rec passa per traslladar les fàbriques al projectat Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria Igualada - Jorba, situat a tocar de l’A2.

Jo fa més de 30 anys ja havia sentit dir al meu pare que les indústries es traurien, que havien de marxar. De moment no han marxat. Ara fins i tot estan parlant que això és un projecte a 20 anys. Pot ser que les indústries hagin de marxar, però pot ser que trobem alguna altra indústria que es pugui mantenir dins el barri, no tot ha de ser dedicat a la pell. Es poden convertir en altres espais de tallers, etc. Per a mi és important la indústria perquè, a part que genera feina, sempre hi ha sigut. La gent de fora em diu “òstia, és que aquí amb les fàbriques...”, jo entenc que el que ve a viure aquí preferiria que les fàbriques no hi fossin. Perquè molesten, fan soroll, pudor, hi ha moviment de camions. Però aquest barri sempre ha sigut això. Ara què volem fer-ne? Que se’n vagi tota la indústria fora? Llavors a mi aquest barri no m’agradaria. A mi m’agrada que hi sigui la indústria. El que no m’agradaria és que s’hi fessin només cases. Ara mateix hi ha indústria, tallers de dissenyadors, grups de música, moltes coses diferents que hi conviuen. Inclús gent que hi viu. Ara, qui vulgui viure en aquest barri ja sap el que hi ha.

El fet que encara no hi hagi un projecte ferm genera una situació d’incertesa a les indústries.

La gent té por perquè aquí no hi ha un pla urbanístic fet. No sabem cap a on anirà. En l’antic POUM, que per sort es va tombar, casa meva anava a terra. Per aquí passava un carrer, perquè als urbanistes d’aquell moment els semblava que aquí hi havia d’anar un carrer i la casa havia d’anar al terra o altres animalades. Estem parlant de l’època de la bombolla immobiliària, que tot valia i tot fora i tot edificis nous. Amb el POUM anterior s’hi va implicar molta gent que tampoc era del barri perquè van veure que era una animalada molt gran. Els propietaris som els que més vam lluitar i els que ens vam gastar diners a fer estudis demostrant que el projecte no era possible. Però hi va haver suport ciutadà i a ningú li va agradar. 

Com creieu que la resta d’igualadins veia el barri?

La gent només hi venia a treballar o als horts i ja està. No hi volia venir ningú. Tenia carrers foscos i complicats, per a la gent feia pudor, era apagat i marginal. No venien a fer un volt al barri. En aquest carrer no hi havia una bombeta i no estic parlant de fa un segle. Tampoc estava asfaltat, sortia a jugar a futbol al carrer del Traginers i no passava un sol cotxe. Després, gràcies a iniciatives com les RecStores, doncs, a aquest barri s’hi ha apropat molt més la gent. Però abans ja s’hi havia apropat molta gent, sobretot músics que buscaven espais on no molestessin els veïns per tocar. Aquí al Rec van trobar un espai ideal, perquè podien venir a assajar, a tocar sense molestar i estaven tranquils. Mica a mica, la gent, sobretot els joves, van veure que aquest barri tenia molta sortida. Després hi van entrar grups de dissenyadors, que tenien una altra visió, i van veure que aquí hi havia futur per fer-hi coses.

Com el viuen ara?

No sé què dir-te. Els agrada venir ara aquí, això es nota. Perquè a més a més, tot i que encara hi ha zones que estan una mica fetes pols, parlant clar, per la majoria de zones s’hi pot caminar bé i estan ben il·luminades. La gent es fixa en les fàbriques antigues, la llàstima és que moltes s’han arreglar ja per urgència. La sensació és que a la gent li agrada el barri com és. Hi ha un grup de gent a qui agradaria que el barri fos més d’oci, amb més bars o discoteques. Però els qui hi vivim, preferim que això no sigui una zona d’oci. El que viu en un altre barri, ve aquí de festa i a dormir a casa. Però els que vivim aquí ens quedem aquí.

Què ha fet que hi hagi aquest canvi en la visió?

Igualada no té més espai, i aquest barri, vulguis o no, té tros. És atractiu perquè la ciutat hi pugui créixer. Evidentment ara, per sort, ja no és el moment d’especulació immobiliària, però hi ha gent que hi veu interessos i gent que hi veu maldecaps. Els que hi tenim propietat tenim por perquè estem acostumats a rebre els primers. Quan van fer la ronda del Rec la vam haver de pagar nosaltres, els veïns. Sempre que es fan coses al barri ens afecta i les hem de pagar d’una manera o altra. Llavors estem escarmentats, a veure què es vol fer. Tard o d’hora es faran reformes que no agradaran a tothom, això ho tinc clar. Però en el primer que s’ha de pensar és en la gent que està en aquest barri, tant els que hi vivim com els que hi treballem.

Quin creus que serà el pes dels veïns en la Consulta de Projectes sobre el barri que s’està portant a terme actualment?

Se’ns ha venut una idea que pot semblar molt bé, que és que la gent hi participi. S’han fet assemblees amb veïns per informar i alguna reunió amb el regidor d’Urbanisme, Jordi Pont. Ens va explicar que això és un procés d’idees però que el que surti d’aquest procés participatiu no serà vinculant. Però si no és vinculant, d’alguna cosa haurà de servir, no? Fas venir arquitectes, urbanistes, que el que en teoria han de fer és amarar-se dels que vivim aquí i les nostres idees, però si això després no ha de servir per a res, per què ens gastem els calés? Però és normal que les idees les tregui la gent que hi entén perquè jo d’arquitectura no en tinc ni idea i diuen que agafaran idees de tots els projectes entregats. Jo suposo que funcionarà. Però en un principi, quan es va fer aquest Consell Assessor del Rec no hi havia ni els propietaris ni els veïns i de moment no estem dins el jurat que decidirà els projectes guanyadors. Tothom està una mica a l’expectativa però jo crec que està bé que es faci si la gent hi participa.

Els veïns tenen ganes d’implicar-se en el que es farà al barri?

Hi ha gent que sí, que té moltes ganes de participar-hi. Però molta gent veu les coses amb por. Estem escarmentats del POUM que es va fer l’altra vegada, que va ser tan bèstia, rebíem tant i tot era qüestió de pagar i perdre, que no era viable. Estem una mica a veure què es vol fer. Hi ha gent que té por que això es converteixi en un parc temàtic, a d’altres els agradaria que marxessin les indústries; hi ha diversitat. Però majoritàriament la gent vol que aquest barri no perdi l’essència que té ara. I per això simplement s’ha de millorar el que hi ha.

Quins canvis has vist en el Rec des que eres petit?

Recordo sobretot la llibertat. Em deixaven sortir al carrer des de molt petit amb els meus germans més grans. Els caps de setmana cap al carrer. Mai tiràvem amunt, no ens hi deixaven anar. És al revés que per a la majoria de la gent que els deien “no aneu cap a baix, cap a les fàbriques”. Quasi tota la part del carrer dels Traginers fins al que és ara la ronda del Rec, tot era camí de terra fins la Palanca. Banda i banda tot era terra. Eres molt lliure aquí. No hi havia trànsit, no passaven cotxes.

Com eren les fàbriques i la feina que s’hi feia?

Bastant semblant a ara. Ara s’ha mecanitzat molt més, però jo tampoc tinc tants anys com per veure un gran canvi. El que recordo és que n’hi havia moltes més. El riu baixava de diferents colors, depèn del dia. Un dia vermell, l’altre ,blau... El tema mediambiental en aquella època no existia, el riu era brut, fet una merda... Si queies al riu quan arribaves a casa... buf, ja la tenies liada. No era un riu on poguessis anar a caçar crancs. A les fàbriques hi havia molt enrenou. Podríem dir que del Rec cap a dalt tot es manté bastant igual, però cap al riu i la ronda del Rec ha canviat bastant. És el canvi més bèstia. També recordo guanyar els primers calés al Rec. Anàvem amb els meus germans a recollir els sacs que les fàbriques tiraven a la banda del riu, els netejàvem i els veníem.

Hi havia gaires nens al Rec?

No. Hi havia alguns nens més a la Baixada de Sant Nicolau i gent del barri del Pi. Eren els que ens trobàvem més. Però no estava ple de canalla. El que sí que hi havia era gent bastant marginal, drogoaddictes. Per a nosaltres era com un joc. Hi havia zones abandonades com la gran fàbrica del gas, on ara hi ha la plaça Dr. Joan Mercader. Tot eren forns i nínxols i a mi sempre em venia al cap que allò eren com els crematoris de l’època dels nazis. Anàvem allà a passar por i a vegades et trobaves escenes de gent drogant-se i ens amagàvem. Algun ensurt havíem tingut, llocs que s’esfondraven o pujàvem i quèiem. La veritat és que n’havíem fet de molts colors, imagina’t ,tres germans... perquè la meva germana ja és més petita i no ho va viure tant tot això. 

Un dels grans canvis que va viure el barri va ser el museu.

La primera canalla que va començar a venir al barri va ser pel Museu del Traginer. La masia on està situat anava a terra i el meu pare la va comprar i la va rehabilitar, va ser el primer edifici que es va rehabilitar. Va tenir una visió de futur, de voler-lo conservar. No era de gran valor arquitectònic, perquè és una masia del segle XVIII,  és de les últimes que quedaven. Ell en fer-hi el museu ja va portar gent a aquest barri cap a mitjan dels anys 70. Després l’altre gran canvi ja va ser el restaurant, que va ser el primer servei que no era industrial. Oficialment el museu es va inaugurar el 2005 però és d’abans. Encara ara fem activitats escolars, però no tenim recursos econòmics per tenir personal, ho fem tot la família. El que demanem sempre a l’administració són recursos humans per poder fer projectes pedagògics. Per això vam obrir el bar del Ruc, que el primer cop era per salvar el Museu del Traginer. Crèiem que era just que tot aquest enrenou que es genera i mou tants diners  quedi per ajudar la cultura i la memòria d’aquest barri. 

S’hi quedaven abans, aquests diners, al barri?

Pel que m’ha semblat veure, la gent que ve aquí, ve a comprar. Compren i se’n van. Aquell dia el que són serveis de la ciutat guanyen, però la gent ve al que ve. Jo he intentat fer moltes promocions i la gent no et ve al museu. Després pocs tornen. Potser no sabem vendre-ho perquè ells tornin un altre cop. Hem de saber vendre la ciutat, està molt bé que vinguin per edicions del RecStores però que després tinguin ganes de tornar un cap de setmana normal i corrent. Això és el que encara Igualada no es creu. No es creu que sigui una ciutat que tingui cap valor turístic, perquè mai s’hi ha apostat. Fins ara no ho hem sigut mai i no és una cosa fàcil. Es promociona poc la ciutat, es promociona el fet però s’hauria de promocionar molt més tota la ciutat d’Igualada.

Els igualadins s’estimen el Rec?

Sí, jo crec que ara sí. L’han descobert i els agrada. Tothom té dret a gaudir d’aquest barri, no és només dels qui hi vivim. També tothom pot opinar-hi, però prioritzant els que hi vivim. 

Quin lloc del Rec t’estimes més?

Són tants... És complicat, en haver viscut sempre aquí. En general tot el barri.

Quin et porta millors records? 

Totes les zones per on passa el Rec perquè hi passava moltes estones amb els meus germans.

I un tresor per descobrir?

El Museu del Traginer.