Xavier Badia: "Els adobers no ens veiem treballant al Rec d'aquí a 15 o 20 anys"

Quin paper ha tingut històricament el barri del rec per aldesenvolupament de la indústria adobera a Igualada?

Realment el barri del rec es va configurar a partir de les adoberies que van anar ocupant la zona agrícola hortícola fora les muralles d’Igualada, al s. XVII i en alguns casos algunes adoberies tenien associades planta d’habitatge ocupades pels mateixos adobers. El rec i el fet d’estar als afores de la ciutat el feien un lloc perfecte.

El futur de la indústria adobera a Igualada passa pel trasllat a un nou emplaçament? 

Nosaltres no ens veiem treballant en aquest barri a mig o llarg termini, diguem 15-20 anys. Estem molt condicionats pels edificis antics en els quals treballem, els quals  hem reformat al màxim per adaptar-los als nous sistemes de treball i a les normatives noves que es van implantant, però les limitacions són evidents. Per altra banda, malgrat tenir clar que és un pas que hem de fer i que donarà la possibilitat de fer fàbriques modernes i molt més operatives, l’esforç que preveiem que s’ha de fer és molt gran a nivell econòmic, i caldrà mesurar molt bé les nostres forces i treballar conjuntament amb l’administració.

L’Ajuntament d’Igualada té a l’agenda la redacció d’un nou POUM. És ara el millor moment? Com ha de tractar aquest nou Pla  les indústries adoberes que hi ha al barri del Rec?

Quan es parla de poum’s sempre tremolen totes les estructures...És un tema que s’ha d’abordar, sens dubte, ja que el pla vigent és molt antic, i no es pot tenir una zona com la del rec sense definir clarament com serà, per tal que els afectats sàpiguen com han de gestionar els seus actius. Tot i així, un pla nou genera incertesa fins i tot recels, en el sentit  que del resultat del poum, els propietaris respectius en poden resultar beneficiats o perjudicats. Respecte als adobers en particular la repercussió és doble ja que som propietaris d’immobles però del resultat del pla en depèn també la supervivència de l’empresa i el sector. Per tant, el nou pla haurà de tenir en compte aquesta circumstància particular. El diàleg i la bona entesa serà bàsica per al bon desenvolupament del poum.

Quin són els reptes de futur, a curt i a llarg termini, del sector? Quines són les principals dificultats i les principals competències?  

Els reptes de futur de les empreses són mantenir un nivell de qualitat per sobre de la competència innovant sempre i continuar apostant pel respecte al medi ambient i responsabilitat social. A nivell conjunt també tenim com a reptes augmentar la massa crítica i aconseguir que alguna empresa important de marroquineria s’instal·li a Igualada. Les dificultats principals són la competència deslleial del propi estat i d’altres països, i com apuntava abans, augmentar la massa crítica.

Com ha afectat la crisi al sector? S’està vivint una certa recuperació? Com veu el futur?

L’any 2009 va ser crític, a partir d’aquí, l’aposta per l’ exportació i per clients que busquen productes amb un alt valor afegit, es va anar consolidant i és el que ens ha permès anar superant aquests anys de crisi, que encara no s’han acabat. Podríem dir que mantenir les comandes és ja un èxit, i podem parlar de recuperació respecte al 2009, però no veiem que es produeixi un creixement a curt termini, però sí en 2-3 anys;  tampoc tot depèn de nosaltres. Aquest any, per exemple, els conflictes internacionals (Rússia) i l’ evolució de Xina ens perjudiquen.

En què es basa el model de negoci del sector? Quin és el seu valor afegit?

El nostre negoci es basa a comprar matèria primera, normalment de proximitat,  de qualitat, fer un treball d’altíssim nivell, gestionar les importantíssimes minves que es produeixen ja que treballem al màxim nivell ;però no només volem vendre pell, volem donar servei i acompanyament als nostres clientes dins d’un marc de responsabilitat social i mediambiental. Aquests serveis poden ser formació, participació en projectes europeus o de millora de qualitat i sostenibilitat, creació de noves línies de productes, disseny, etc....

Històricament, a la indústria adobera li han penjat l’etiqueta de “contaminant”. Quins passos ha fet el sector a Igualada per minimitzar aquest impacte? En quina situació es troba actualment?

Actualment ens trobem en una bona situació, i estem passant amb bona nota les auditories que ens fan els nostres clients. El motiu pel qual ens fan auditories tècniques, socials i ambientals els nostres propis clients per poder treballar amb ells, és que es volen assegurar que mai tindran un problema, en aquests aspectes ,amb nosaltres, ja que una notícia negativa que pogués aparèixer sobre les nostres empreses els podria repercutir negativament. A part del tema de l’aigua resolt amb la depuradora conjunta dels curtidors, tots i cada un dels residus que generem estan gestionats de forma mediambientalment correcta i acaben en forma de gasoil, proteïna, abonament, greixos comercials, cosmètics i fins i tot de gelatina per als pastissos.

Creu que una hipotètica independència de Catalunya podria afectar el sector?

No crec que ens afecti. A nivell empresarial no hi veig cap problema i a nivell general n'esperem una millora global que ens repercutirà, sense dubte, positivament.

Com s’imagina el barri del Rec en el futur? Com li agradaria que fos?

Me l’imagino ple de racons interessants, amb una convivència entre diferents activitats i sectors, i amb alguna indústria adobera. Ple de vida i amb activitats interessants diverses, com pot ser el REC.N, i lloc per celebrar-hi esdeveniments. També un lloc més comercial i de lleure per a la ciutat.

Amb el nou Campus Universitari, el sector podrà tenir més garanties per quedar-se a Igualada, si van sorgint més tècnics de casa nostra?

Crec que el nou campus universitari que es va generar a partir de l’Escola d’adoberia l’any 1958 aportarà molt a Igualada en general. De moment el fet que ja existeixi és una garantia de formació d’alt nivell a Igualada i esperem que a part de l’enginyeria química, organització industrial, i actualment el grau d’infermeria, s’hi vagin afegint nous estudis. Evidentment, el màster en enginyeria del cuir, continuarà garantint un alt nivell tècnic a les empreses de l’adobat i altres afins, i la “càtedra A3 Leather and Textile Innovation” és un puntal per a nosaltres respecte a projectes, assaigs, innovació, millora de processos, etc. És un element per al futur de l’Anoia del qual ens sentim orgullosos.

Deslocalitzar és cada cop més difícil? Els treballadors d'aquí donen valor afegit?

No pensem a deslocalitzar. No som multinacionals. Ja hem apostat per quedar-nos aquí i lluitar amb les nostres pròpies fortaleses. De fet, si encara existim, és per haver triat l'opció de continuar aquí. Malgrat haver de lluitar contra la competència deslleial, consentida per l’administració, en el nostre propi estat. L’adobat forma part de l’ADN igualadí. El principal actiu del sector és el capital humà que fa possible continuar aquí.

La seva empresa ha adquirit naus al Rec, això refreda el trasllat?

En cap cas el trasllat o no ha de dependre de cap empresa en particular. En el meu cas, la decisió ha estat estratègica i necessària a molt curt termini (aquestes naus ja estan en total funcionament en 6 mesos) i degut a la necessitat d’unificar diferents centres de producció repartits per la ciutat.

Podríem dir que aquesta adquisició, confirma la necessitat de trobar un lloc adient (polígon adequat per a la nostra indústria) per tal  que quan una adoberia necessiti créixer o vulgui tenir una fàbrica més productiva i moderna, tingui la possibilitat de tirar endavant el seu projecte amb èxit.