Entrevistes

'Turisme 2.0, el propi turista fa de guia pel proper visitant'
Avui parlem amb Pere Masana, president del Consorci de l'Alta Anoia||

Dijous, 12 novembre 2009. 03:00

Fill del petit nucli deVilamajor, Pujalt, Pere Masana ha treballat des de sempre les terres de la família. Havent estudiat una enginyeria, l'agrònoma, des de fa uns anys es fa càrrec de l'explotació familiar i altres terres, essent un dels pocs agricultors joves de la comarca. Li agrada sentir-se partícep de l'evolució del paisatge, del canvi de color dels camps, però també creu amb la necessitat de fer avançar l'Alta Anoia, potenciant el turisme a la zona, les noves tecnologies, la gastronomia i els allotjaments rurals, feina que desenvolupa al capdavant del Consorci per la Promoció Turística d'aquesta part de comarca. Reconeix que el canvi generacional al camp té repercussions importants, però amb l'aposta pel turisme, ara sembla que l'Alta Anoia comença a tenir un lloc en el mapa.
‘El cine passarà necessàriament per la televisió’
Avui parlem amb Mercedes Sampietro i Pep Planas||

Dijous, 5 novembre 2009. 03:00

Ni el vent ni la Lliga de Campions han evitat que el Zoom Igualada engegui les seves pantalles amb el Teatre Municipal de l’Ateneu ple. Aquest dimecres ha servit per inaugurar el festival amb la presentació a càrrec de l’actor Pep Planas i amb la projecció inaugural, “Violetes”, el telefilm protagonitzat per Mercedes Sampietro. L’anoiadiari·cat ha pogut parlar de present i futur amb aquests dos actors. I, sobretot, de telefilms.
'L'herència anarquista arriba fins els nostres dies'
Avui parlem amb Antoni Estradé i Ariadna Fitó, sociòlegs||

Dijous, 29 octubre 2009. 03:00

En motiu del centenari de la FOI, els sociòlegs Antoni Estradé i Ariadna Fitó van parlar de la ‘Història del Moviment Obrer a Catalunya i a l'Anoia’, dissabte passat a Igualada. L’Ariadna (Calaf, 1985) va coincidir com alumne amb l’Antoni (Vimbodí, Conca de Barberà, 1958) a la Universitat Autònoma de Barcelona, on aquest fa més de 20 anys que imparteix classes de sociologia. Amb un interés comú per la història i les característiques socials de l’anarquisme a Catalunya, tots dos destaquen que l’empremta d’aquest moviment obrer arriba fins als nostres dies. Hem volgut conèixer de més a prop les arrels d’un fenòmen extraordinari, que va captivar el 40% dels igualadins a principis del segle passat.
'M'encanta poder fer allò que cantava a la dutxa'
Avui parlem amb l'Angelina Fàbregas, cantant dels Moderns, una noia ieié||

Dimecres, 21 octubre 2009. 03:00

L'Angelina Fàbregas és una noia com cal. Rescatada del ieié català dels anys 60, torna als escenaris de la mà dels Moderns, sis musics amb molta trempera per tornar a posar de moda els temes de la Maria Cinta, Emili Vendrell, Lita Torelló... Un grup, Angelina i els Moderns, nascut d'un sopar d'antics alumnes, que ha passat pel festival Pop Arb, el programa de cap d’Any de Tv3, la Fira de Tàrrega o els Premis Enderrock, on van compartir escenari amb Núria Feliu, interpretant la cançó “Anirem tots cap al cel”. Aquest dissabte presenten el seu primer disc (àudio) que com els vinils d'una època enrere no té més títol que el nom del grup. anoiadiari sorteja entrades per assistir-hi.
'Els Neandertals eren de pell blanca. Els peluts i negres érem nosaltres'
Avui parlem amb Gemma Aguilera, periodista, autora de 'Una humanitat extingida'||

Dimecres, 14 octubre 2009. 03:00

La Gemma és una jove periodista, filla de Sant boi del Llobregat, que arran d’un parell d’articles a la revista Sàpiens, i amb el cuquet de la prehistòria ben enfonsat li van encarregar el llibre sobre els neandertals Una humanitat extingida. Ha aconseguit un treball amè i dinàmic, entenedor, sense oblidar el rigor científic. Explica que el cinema i la literatura no han fet agire bona feina amb la imatge dels neandertals, a qui s’ha mostrat com animals, salvatges i peluts quan en realitat eren ‘blancs i la majoria rossos o pèl-rojos, els primers europeus’. No falten al seu llibre científics catalans ni mencions als jaciments de casa nostra, com l’Abric Romaní de Capellades, investigadors i excavacions que permeten reconstruir la vida i la història d’aquests primers humans.
'L'Àsia és el present immediat: la tenim aquí i no hi ha marxa enrera'
Avui parlem amb Josep Casaus, director de comunicació de Casa Àsia||

Dimecres, 7 octubre 2009. 03:00

Nascut a Igualada, en Josep Casaus va estar vinculat durant força temps als mitjans locals. L’any 1999, però, marca un punt d’inflexió en la seva carrera professional. En Josep decideix anar a Anglaterra, on acaba treballant per un hotel a Birmingham, tot i que, com en altres casos, el clima britànic el fa retornar a Catalunya. Finalment, aquest llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB es converteix l’any 2002 en el primer director de comunicació de la Casa Àsia de Barcelona, el centre de referència d'aquest continent a l’estat espanyol. Avui, la seva atepeïda agenda li deixa poc marge per seguir l'actualitat comarcal, si bé els caps de setmana descansa i gaudeix de la família a La Torre de Claramunt. Gran aficionat a la política internacional, anoiadiari·cat ha tingut el plaer de conversar amb ell una estona.
'La història oficial sempre l'ha escrit el poder, els records són l'altra cara'
Avui parlem amb Roser Grau, presidenta del Grup CERCA||

Dimecres, 30 setembre 2009. 03:00

Sociòloga de vocació, a la Roser Grau li agrada molt escoltar, amb atenció, les històries, les experiències i els records que la gent guarda en algun racó de la memòria i quan explica les seves vivències. Quan va conèixer la metodologia els projectes de les Fonts Orals va començar a gestar amb altres membres de la Secció de Ciències Socials del CECI el Grup CERCA, en marxa des del 2005, on els projectes principals es basen en la recuperació de la memòria històrica a través d'entrevistes i converses amb la gent gran de la comarca. Grau reconeix que la passió per aquestes històries té també un rerefons familiar, ja que inconscientment busca, en aquests testimonis, que li aportin algun detall sobre la vida i la mort del seu avi.
'Explicar les coses del dia a dia, humanitza'
Avui parlem amb Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya||

Dimecres, 23 setembre 2009. 04:00

El President del Parlament, Ernest Benach, ha participat aquest dimarts al vespre del primer aniversari d'anoiadiari·cat, oferint una conferència sobre la Catalunya 2.0. Benach, un dels principals impulsors del projecte Parlament 2.0, ha compartit amb el públic assistent al teatre de l'Aurora la seva opinió sobre les xarxes social, i el camí que han de recórrer la política i també els ciutadans per poder avançar plegats, construint una societat i una política participativa. Benach està convençut que les xarxes socials i el model 2.0 són un camí per recuperar part de la societat desencisada de la política, 'però que cal canviar la mentalitat, tot i que sé que no hi ha una fórmula magistral per ser el líder ideal'. Benach ha reconegut en el seu discurs el paper d'anoiadiari en la societat anoienca i ha animat als polítics de la comarca a pujar al tren de la política 2.0, ja que la situació actual és limitada.
'L'Ajuntament té una bona salut econòmica, tot i que no és excel·lent'
Avui parlem amb Jordi Aymamí, alcalde d'Igualada||

Dimecres, 16 setembre 2009. 03:00

Jordi Aymamí va entrar a l’ajuntament igualadí com a regidor independent el 1987. Amb els anys es va anar fent un lloc i ja en fa deu que és alcalde de la ciutat. Assegura que la política és una passió, i tot i que algunes de les seves decisions han aixecat polèmica entre part de la ciutadania igualadina, afirma que ‘en decisions tan impopulars com les zones blaves, al final la gent acaba entenent que és un mal necessari’. No es qüestiona la seva continuïtat davant del consistori ja que la feina li agrada, i per tant ‘no hi ha cap motiu perquè no em torni a presentar’.
‘El procés cap a la independència és bastant irreversible’
Avui parlem amb Partícia Gabancho, periodista argentino-catalana||

Dimecres, 9 setembre 2009. 03:00

Patrícia Gabancho, nascuda a Buenos Aires però catalana de cor, va aprendre la llengua d’aquesta nació que estima al seu país d'origen però va venir de ben jove. Amb els més de 35 anys que porta a Catalunya ha escrit, observat i analitzat la cultura, la història, la política i s’ha aventurat a narrar la Crònica de la independència, una ficció periodística situada al 2037 sobre com s’hauria produït la independència de Catalunya i la seva progressió social i econòmica. Afirma que el procés està engegat, i que aquest camí és ja irreversible. Gabancho participarà aquest dijous en l'acte d'entrega dels premis al Compromís Cultural que organitza Òmnium Cultural.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT