Entrevistes

'Per una anomalia que té una explicació de fa mil anys, a la Franja no som administrativament catalans'
Avui parlem amb Francesc Ricart, un igualadí de Fraga||

Dimecres, 15 abril 2009. 03:00

Nascut a Fraga el 1950, Francesc Ricart considera que ja és molt igualadí, assegurant que a la capital de l’Anoia, on ha treballat i viscut durant molt de temps i encara avui, és on ha consolidat la seva catalanitat. A més és col·laborador habitual de l'anoiadiari. És dels que treballa perquè a la Franja de Ponent el català sigui més que una llengua optativa a l’escola, amb l’esperança que la Llei de Llengües, promesa fa tres legislatures, arribi d’una vegada. Està convençut que la Franja necessita el suport del Principat català, però que els territoris de parla catalana han de fer pinya, amb la Franja també, per sobreviure. Ricart acaba de publicar el seu primer llibre, un recull d'articles en què parla de la situació de la Franja: Escrits contra l'Erm.
"El teatre infantil i juvenil no és un teatre de segona, té tanta o més qualitat que el que es fa per adults"
Avui parlem amb Òscar Balcells i Òscar Rodríguez, gerent i director artístic de La Mostra||

Dimecres, 1 abril 2009. 03:00

L'Òscar Balcells i l'Òscar Rodríguez van agafar les regnes de La Mostra fa dos anys, però les seves arrels teatrals són més fondes. L'ígualadí Balcells, d''una família molt vinculada a les arts plàstiques i escèniques, va entrar en aquest món com un aficionat, als 16 anys, i amb el Teatre de l'Aurora com a escola i una llicenciatura en comunicació audiovisual, ara ha passar de dalt l'escenari a la gestió. Rodríguez, barceloní, durant 25 anys va formar part de la companyia Ínfima la puça, però ha estat tan artista com programador i ara director artístic de La Mostra. Vibren amb la feina que fan però els nervis i l'insomni de les dues últimes setmanes no els ho treu ningú.
"Catalunya és el país que amb menys llicències de motociclisme té més campions del món"
Avui parlem amb Àngel Viladoms, president de la Federació Catalana de Motociclisme||

Dimecres, 25 març 2009. 03:00

Igualadí d'adopció, l'Àngel Viladoms es va interessar pel món del motor de menut , anant a veure la pujada en costa a Montserrat i al pont de Vilomara, i a través del Motoclub Manresa, on va començar de voluntari, s'hi va introduir del tot acabant-ne president. Actualment és el president de la Federació Catalana de Motociclisme i la passió que sent per les motos no és tant de córrer sinó organitzar, construir, innovar per seguir demostrant per què Catalunya és capdavantera en campions del món i en joves pilots. Veu en el Parcmotor un somni fet realitat i assegura, després de fer-ho analitzar, que les motos per la muntanya no són tan enemigues com li sembla a la majoria, sinó que poden ser-ne una solució.
“Si fes vida normal, la que porta la majoria de gent, segur que trobaria a faltar l’esqui”
Avui parlem amb Laura Orgué, campiona d’Espanya d’esquí de fons||

Dimecres, 18 març 2009. 03:00

Igualadina de 22 anys, la Laura Orgué esquiava de petita amb els de casa seva, fins que fa cinc anys va decidir agafar-s’ho seriosament. Va entrar a la Federació nacional d’Esports d’Hivern (RFEDI) i en tres anys de bones marques i passant per campionats nacionals, estatals, europeus i copes del món, aquesta temporada s’ha proclamant campiona d’Espanya d’esquí de fons, i ha quedat segona de la Copa d’Europa. Reconeix que és un ritme de vida molt dur, de molt entrenament i de poder fer poca cosa més a banda de l’esport, però no ho canviaria per res.
“Els 'hasara' sempre els he vist una mica com els catalans, els més perseguits, els més atacats...”
Avui parlem amb Èlia Susanna, antropòloga, que ha viscut a l’Afganistan per fer la tesi doctoral||

Dimecres, 11 març 2009. 03:00

L’Èlia Susanna és una jove antropòloga, professora de la Universitat Oberta de Catalunya. Va passar uns mesos a l’Afganistan, treballant per la seva tesi i ara, a finals d’abril hi torna per acabar-la, coincidint amb les eleccions del país. I és que lluny de voler complicar-se la tesi de l’Èlia tracta de la implicació i el paper de la cultura de la violència (que preval en una societat com l’afganesa després de 30 anys de guerra) en el procés de democratització , amb unes eleccions a la cantonada i una societat que viu amb por i sota l’amenaça talibà. Una experiència, la d’aquesta antropòloga, en part perillosa, però com insisteix ella mateixa, sobretot molt humana.

“Els petits ajuntaments gestionen la misèria, a no ser que tinguin abocadors o parcs eòlics”
Avui parlem amb Toni Lloret, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya||

Dimecres, 4 març 2009. 03:00

Toni Lloret, igualadí que des de fa uns anys viu a Clariana, va participar el 29 de març del 2008, juntament amb altres persones i alguns municipis com Montmaneu, en la creació de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Es tracta d’un grup de pressió, al que es van afegint pobles de menys de 500 habitants, que té com a objectiu que el govern s’adoni dels desequilibris, desigualtats, mobbing i fins i tot intervencionisme directe que pateixen els micropobles per part de les administracions. Lloret, que és un amant de la tranquil·litat i la natura del món rural recorda que “al marge de la concepció pessebrista que se’n té, hi ha gent que hi viu i en viu, del món rural”.
"El barri de Sant Maure necessitarà encara un parell de generacions per tenir arrels de poble"
Avui parlem amb Josep M. Pujol, mossèn de Sant Maure, Montbui||

Dimecres, 18 febrer 2009. 03:00

Nascut a Avinyó el 1942, el barri de Santa Margarida de Montbui se l’ha fet seu com si hagués estat des de sempre el mossèn de Sant Maure, i tot i que fa només uns anys, aquest gener rebia el premi Bou per la feina feta tot aquest temps. Als deu anys es va posar a treballar a la fàbrica però als 11 ja entrava al seminari d’on en sortiria per començar la tasca pastoral a les barriades de Badalona. Eren els anys 70, i abans d’arribar a Montbui va passar per Artés, per Castelló de la Plana i per Rwanda, fins al final de la guerra civil entre utus i tutsis.
"Fer un tren més ràpid implica una inversió desproporcionada per guanyar 10 minuts com a molt!"
Avui parlem amb Ramon Borrell, Director General de la Unitat de Negoci de Tren d’FGC||

Dimecres, 11 febrer 2009. 03:00

Vinculat des de fa molts anys als trens i a l'automoció, Ramon Borrell ha vist el sector del transport des de moltes cares, al Consell del Tramvia, com a proveïdor de senyalització i infraestructures per a Adif, Renfe o el ministeri espanyol i ara, des del capdavant d'una de les empreses que belluga més persones en un dia, FGC. Arriba sempre just al moment, ni abans, ni després, i com a exponent del sector, considera que la puntualitat no és ni un mèrit, ni una virtut, sinó que depèn de l'interès que tinguis en el que has convingut a fer. Assumeix que alguns trens de Catalunya fan trajectes massa llargs, però recorda que molts trams de via, tenen més de 150 anys.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT