Entrevistes

'Nosaltres no fem “cine de palomitas”'
Avui parlem amb Jordi Castelltort, productor de dibuixos animats||

Dimecres, 17 juny 2009. 03:00

L’igualadí Jordi Castelltort, és llicenciat en ciències econòmiques, polítiques i comercials, però fa vint anys que dedica gran part de les seves hores a fer de productor executiu d’ACCIÓ, l’estudi de producció d’animació dels coneguts dibuixos 10+2 i de la pel·lícula Cher Amí que s’estrena als cinemes aquest 19 de juny. El que més li agrada de fer dibuixos animats, és el poder fer quelcom positiu. Conserva la mentalitat de l’escoltisme i està orgullós que en el producte que fan, aquests valors ‘que tan falta fan en aquests temps que corren’ hi siguin.
'Venim d'una societat cristiana massiva i ara haurà de ser més testimonial'
Avui parlem amb Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat||

Dimecres, 10 juny 2009. 03:00

El contacte de Bernabé Dalmau amb Montserrat va començar de petit, a través de l'Escolania, i després d'acabar el batxillerat a l'Acadèmia Igualada hi va tornar per formar-se com a monjo; després de llicenciar-se a Estrasburg hi va tornar i encara hi és. A banda de la feina monàstica, Dalmau s'ha dedicat a escriure, en publicacions, a través de llibres i ara fent tot sol la revista 'Documents d'Església'. El pare Bernabé és molt conscient 'del canvi de valors' que viu la societat, sap que 'el principal problema de l'Església és la transmissió de la fe',  però està convençut que  la societat cristiana 'serà més testimonial i no tan massiva com abans'.
'A la Guayana l'esclavitud no s'ha perdonat'
Avui parlem amb Roger Victori, supervisor de llançaments espacials||

Dimecres, 3 juny 2009. 03:00

Enginyer tècnic igualadí, de la EUETTI, Roger Victori es va especialitzar en automàtica i electrònica industrial a Terrassa, però des del gener que viu a Kourou, la Guayana francesa, portant el manteniment dels programes que supervisen la base de la ESA (European Space Agency), la NASA europea. Llencen a l’espai uns 7 coets cada any, amb els seus satèl·lits i ara el Roger forma part d’aquest equip, controlant que en l’enlairament no hi hagi cap error tècnic. Està content d’aportar el ser gra de sorra a una indústria que aposta molt per la investigació, tot i que reconeix qe molts dels satèl·lits són per fins comercials o militars.L’acompanyen en aquesta aventura a la Guayana la seva dona i la seva filla de 20 mesos que ja parla una mica de francès.
'Les webs municipals són un aparador, els ciutadans hi han de poder participar i els ajuntaments no tenir por d'obrir-se'
Avui parlem amb Ricard Espelt, impulsor del projecte Copons 2.0||

Dimecres, 27 maig 2009. 03:00

De professor de dibuix i dissenyador de pàgines web, Ricard Espelt se centra ara en el que s’anomena comunicació web, no la carcassa de les pàgines sinó les possibilitats i la interacció de la societat amb la política a través de les xarxes socials. Manresà d'orígen afincat a Copons des de fa 6 anys, on ara n’és regidor de noves tecnologies, Espelt afirma que va escollir el poble perquè és tranquil i la seva gent oberta i acollidora, avesats a ser, com a municipi, un lloc de pas. Espelt ha liderat un canvi tecnològic important a Copons, l’entrada del 2.0 a la política municipal, amb participació ciutadana a través del facebook o la possibilitat de seguir els plens per Internet i participar-hi a distància. Un nou model que és cap on creu que ha d’anar la política.
‘El vídeoart és l’I+D del llenguatge audiovisual’
Avui parlem amb Gerard Freixes, vídeocreador||

Dimecres, 20 maig 2009. 03:00

Després de passar per la Universitat de Barcelona on va estudiar belles arts, en Gerard Feixes, igualadí nascut el 1978 va decantar-se pel vídeo com una eina per crear. Troba la paraula vídeoartista un pèl ampul·losa, prefereix el mot vídeoasta, una persona que treballa amb vídeo. La seva darrera producció Alone participa fins el dia 23 de maig com a únic projecte de l’estat espanyol al AVIFF, Art Video International Film Festival, que se celebra a l’Art show de Cannes paralelament al festival de Cinema. De fet ‘Alone’ ja ha participat aquestes darreres setmanes en fesivals a Tarragona, Viena, Rússia, Grècia o Portugal, entre altres. Freixes reconeix que el vídeoart és una disciplina força desconeguda, però que sobretot costa de definir.

'Des de la UEA critiquem que l’administració no s’estreny prou el cinturó'
Avui parlem amb Ramon Felip, president de la UEA||

Dimecres, 13 maig 2009. 03:00

Més de 12 anys involucrat en la Unió Empresarial de l’Anoia, Ramon Felip fa 4 anys i mig que n’és president, en una època, l’actual, en què les dificultats econòmiques toquen de prop la patronal que representa: més de 2.000 empreses vinculades a l’entitat, autònoms, micros i petites i alguna de les grans. Felip, però, és partidari de l’optimisme i tot i que lamenta que de les ajudes promogudes pel govern no se’n vegin resultats, està convençut que la comarca de l’Anoia és i serà un atractiu empresarial, però que s’hi ha de creure i treballar-hi, des de les empreses mateixes però sobretot des de l’administració.
'La lliçó que ens va ensenyar la insubmissió és que col·lectivament els ciutadans tenim molt poder'
Avui parlem amb Carles Costa, insubmís||

Dimecres, 29 abril 2009. 03:00

Fill de la Igualada profunda de 1970, Carles Costa es va integrar en moviments socials i independentistes de ben jove. De família carnissera, ha despatxat tota la vida al mercat de la Masuca. Va ser dels primers insubmisos de la comarca, no va fer el servei militar ni la prestació social substitutòria, costant-li 6 anys pendent de judici i finalment una multa. Recorda que l'antimilitarisme no ha assolit el seu objectiu i està convençut que els ciutadans són els que han de fer política a través dels moviments socials, que la majoria de polítics el que fan és partidisme. Aquest any se celebren 20 anys de la insubmissió.
‘El Mercantil era una societat molt més tancada, i en 10 anys s’ha obert moltíssim’
Avui parlem amb Lluís Verdés, impulsor de les Converses a La Sala||

Dimecres, 22 abril 2009. 03:00

Tot i que sempre s’ha dedicat al sector de l’alimentació, començant pel Kembo fins a ser la quarta generació al capdavant de Cal Ble, Lluís Verdés va fer, començant l’any 1999, que un espai més propi de la restauració passés a acollir un volum important d’actes culturals, 950 activitats en 7 anys. Després Cal Ble deixava de ser un referent cultural, tot i que de moment ningú se n’ha oblidat, i Verdés, que trobava a faltar el tema d’organitzar acompanyat d’altra gent, ha emmirallat en la Sala, la vessant cultural que s’havia encetat a la Rambla Sant Isidre 31. A partir d’aquest diumenge s’enceta una nova etapa, les Converses a la Sala, que portaran gent de renom a la ciutat.
'Per una anomalia que té una explicació de fa mil anys, a la Franja no som administrativament catalans'
Avui parlem amb Francesc Ricart, un igualadí de Fraga||

Dimecres, 15 abril 2009. 03:00

Nascut a Fraga el 1950, Francesc Ricart considera que ja és molt igualadí, assegurant que a la capital de l’Anoia, on ha treballat i viscut durant molt de temps i encara avui, és on ha consolidat la seva catalanitat. A més és col·laborador habitual de l'anoiadiari. És dels que treballa perquè a la Franja de Ponent el català sigui més que una llengua optativa a l’escola, amb l’esperança que la Llei de Llengües, promesa fa tres legislatures, arribi d’una vegada. Està convençut que la Franja necessita el suport del Principat català, però que els territoris de parla catalana han de fer pinya, amb la Franja també, per sobreviure. Ricart acaba de publicar el seu primer llibre, un recull d'articles en què parla de la situació de la Franja: Escrits contra l'Erm.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT