Entrevistes

La professora universitària Èlia Susanna (Igualada, 1975) és la directora del curs 'La Pau i el Món, avui', que durant gairebé un mes tindrà lloc al Campus Universitari d'Igualada. L'extens currículum acadèmic que ha acumulat s'ha centrar en l'estudi i en cercar mètodes de resolució de diferents conflictes, a Centreamèrica, Bòsnia o a l'Afganistan. 

Amb el nom de l'embarcació que va construir Thor Heyerdahl per solcar el mar, Àngel Aguirre, de 51 anys, va crear -juntament amb el seu soci Miquel Mesegué- la seva empresa per navegar pel cel: Kon Tiki. En la seva darrera aventura, l'igualadí també s'ha allunyat molt dels mars càlids que ens evoca el nom de Kon Tiki i ha estat, aquest mes d'abril, a les illes Svalbard, a tocar del Pol Nord.

Vinculat al món del teatre des de jove, Lluís Segura (Igualada, 1967) és una de les persones que ha bategat i fet bategar l'edifici del Teatre de l'Aurora fins i tot abans que tingués la seva fesomia actual. Ara, en el vintè aniversari de la inauguració del local, el president d'Unicoop Cultural ens explica una mica el viatge a través de dues dècades (i més) de la sala alternativa igualadina.

L'adolescent que fa set anys va enlluernar mitja Catalunya amb la seva trompeta al costat de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band es troba ara immersa en presentació del seu primer disc amb projecció internacional. Parlem d'Andrea Motis (Barcelona, 1995) i el fa poc estrenat 'Emotional Dance' (2017), enregistrat a la històrica Impulse! Records. El nom d'aquesta trompetista i vocalista figura ara al catàleg del mateix segell que firma el mític 'Love Suprem' de Coltrane o el 'The Black Saint and The Sinner Lady' de Charles Mingus. Parlem amb ella del procés de gravació del seu nou treball, del seu rol de lideratge en el procés creatiu d'aquest i de la seva visió de l'estat del jazz a casa nostra.

Carles Porta ens rep a l'oficina d’Antàrtida Produccions, que dirigeix, amb aire sorneguer, disposat a no deixar-nos passar ni una. El que havia estat corresponsal de TV3 durant la Guerra dels Balcans o a Ruanda està ara centrat en la seva faceta de productor. Diu que va enfeinat fins dalt preparant una sèrie de la qual no val la pena que li preguntem perquè no ens en dirà res, però entremig ha tingut temps de publicar 'El dia que vaig marxar' (Fanbooks, 2017), sobre la temàtica del suïcidi. Aquest és el seu cinquè llibre, després dels reconeguts 'Tor: tretze cases i tres morts' (La Campana, 2005) o 'Fago' (La Campana, 2012), aquest darrer premiat amb el Huertas Claveria de Periodisme.

L’amistat, la vocació artística i el pas del temps. Aquests són els temes principals d’Els vells amics (Columna, 2017), l’últim llibre de Sílvia Soler. Els protagonistes, un grup de cinc amics estudiants de Belles Arts, fan un viatge a París que els marcarà tota la vida. Amb aquesta història, l’autora s’endinsa - com ja ha fet en d’altres ocasions - en l’univers de les relacions interpersonals i narra l’evolució d’una “amistat que dura al llarg de tots els temps”. Parlem amb Soler d’aquesta novel·la -acabada d’arribar a les llibreries- i també de la seva trajectòria com a escriptora, que ja acumula uns quants èxits editorials.