Entrevistes

Laura Orgué i Vila va néixer a Igualada el dia 11 de setembre de 1986. Va començar a esquiar de ben petita gràcies a l’afició per l’esport de muntanya de la seva família. Des de 2004 ha competit a la Copa Mundial d’Esquí de Fons. Anys més tard va endinsar-se al món de l’esquí i les curses de muntanya. Al llarg de la seva carrera esportiva ha participat en tres ocasions als Jocs Olímpics d’Hivern (2006, 2010 i 2012). En l’edició de Sotxi, el 2012, va aconseguir la 10a posició a la prova de 30km en modalitat lliure, establint la millor marca olímpica d’un esportista espanyol en esquí de fons. En el seu palmarès, a més, hi consten més de 10 ors i 2 plates ens campionats d’Espanya i del món en les tres disciplines que practica: esquí de fons, esquí de muntanya i curses de muntanya. Ha compaginat la seva carrera esportiva amb els estudis universitaris de dret.

El seu és un curriculum tan extens com brillant, i amb el qual podíem omplir pàgines i més pàgines d’aquest periòdic. Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) es va graduar en Medicina amb honors per la Universitat de Barcelona el 1992, on va obtenir també el seu Doctorat especialitzat en Genètica Molecular del Carcinoma de l’Endometri, el 1996. Després d’una etapa com a investigador a la universitat St. Andrews (Escòcia) i a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (EEUU), del 2001 al 2008, liderà el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del CNIO. Des del 20018, el Dr. Esteller és el Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge a Barcelona i Cap del Grup d’Epigenètica del Càncer. També exerceix els càrrecs de professor de Genètica a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i d’Investigador a l’ICREA. La seva investigació actual se centra en l’establiment dels mapes epigenòmics de cèl·lules normals i transformades, l’estudi de les modificacions epigenètiques i els ARNs no codificants, així com del desenvolupament de nous medicaments epigenètics per a tractar el càncer.  Entre altres guardons, ha rebut el Premi Internacional de Catalunya (2016).

Aquest dissabte, Igualada gira els ulls cap a un dels seus sectors 'oblidats' durant anys i que des de fa 22 anys compta amb un equipament cívic que ha capgirat la visió del barri des de la resta de la ciutat, i també ha significat una injecció de vida i autoestima per Fàtima. A partir de les 11, se celebren els actes al Centre Cívic. D'aquest aniversari, en parlem amb Fermí Capdevila, tinent d'alcalde d'Entorn Comunitari.

La Ikram El Ouahabi té 17 anys i va néixer a Igualada. La seva família porta molts anys residint al país, on primer va arribar el seu avi fa 40 anys i després la seva mare, la Fatia, l’any 86. Com molts adolescents està estudiant 2n de Batxillerat, a l’Institut Pla de les Moreres a Vilanova. A més fa una mica més d’un any va decidir posar-se el hijab o mocador, una decisió que creu que ha fet canviar tant el tracte com la percepció que tenen d’ella companys i professors. La Ikram és una de les dones que formen part del grup Compartim Ciutadania, una iniciativa que busca reivindicar el paper i la vàlua de les dones d’orígens diversos a casa nostra. Fa unes setmanes vam compartir, entre te i dolços, una conversa amb ella, la seva mare i altres companyes.

Amb la reforma del reglament del Parlament, aquests darrers dies, s'ha obert una via d'urgència per part de les forces independentistes per poder continuar els tràmits de desconnexió amb l'Estat espanyol. Una de les representants anoienques al Parlament, Maria Senserrich, de Junts pel Sí, és una de les veus més actives en la creació d'una hisenda catalana com a estructura d'estat. Senserrich (Igualada, 1980) explica quin és el moment actual.

L’Albert San José és un igualadí entusiasta de la vida política. Aquesta passió l’ha portat a estar estudiant Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, on està cursant tercer. Precisament la política està en el focus d’atenció d’aquest inici del 2017, tot i que no precisament per aspectes positius. És per això que sembla del tot necessari l’exercici d’anàlisi acadèmic que fa l’Albert sobre l’actual situació política a diferents nivells i de com se’ns planteja el futur.