La Sala Beckett presenta Blau, de Ferran Joanmiquel, una obra que com diu el propi autor “té molt d’inconscient, en el seu contingut i en el seu origen”. La proposta escènica, molt interessant i especial, compta amb un text magnètic que combina a parts iguals tendresa i pertorbació. Dirigida per Jordi Prat i Coll i interpretada per Manel Barceló, Francesc Ferrer, Berta Giraut i Pau Gómez. Un gran treball per part de tot l’equip.

La història es situa en un marc tan significatiu i emblemàtic com la nit de cap d’any. El detonant s’estableix quan en Jofre, l’únic supervivent d’un vaixell carregat de peluixos –l’Aurora–, pren contacte amb la unitat de salvament. La seva vida dependrà de la perícia del pilot de l’helicòpter de rescat i, sobretot, de l’Ester, l’encarregada de la unitat i única persona amb qui parlarà a travès de la ràdio.

Els personatges es necessiten entre ells i necessiten ser escoltats. A Blau el més important és precisament el que s’amaga, tot allò que cap dels personatges verbalitza, però que sabem que existeix. Pors, traumes, desitjos, records, imatges i el no-res, on sembla que tot hi té cabuda.

Una obra que podria acceptar tantes lectures -o millor, viatges- com mirades. Prat i Coll assenyala que l’obra “ens diu que hem de créixer”. No deixa de ser suggestiu, si més no, curiós, que ens ho digui quan tots els espectadors estem presenciant l’espectacle amb un osset de peluix a la falda. Presenciant, per altra banda, el naufragi d’un vaixell que portava una càrrega de peluixos.

Aquest maig, a més, tindrem l’oportunitat de gaudir d’un altre espectacle d’en Joanmiquel, La crida, una reflexió sobre la xenofòbia i l’ascens de l’extrema dreta en diferents països europeus. Només el 2 i 9 de maig a les 19h a la mateixa Beckett.

Blau, fins al 10 de maig. Molt recomanable.