//Plugins sense CDN ?>
“Malfiau-vos dels escrits biogràfics que presenten el biografiat només en els aspectes bells i favorables, com si fos un ser perfecte.
No hi ha cap home perfecte. Ni els sants no ho eren. (…) Aquelles ombres no destrueixen la claror
de les grans obres que realitzaren, ans sovint la fan més viva i resplendent. ”.
Francesc de B. Moll, Un home de combat (Mossèn Alcover) (1962)
Després de l’aclaparant èxit del que, afortunadament, continua gaudint l’obra Acorar, reposat a La Seca Espai Brossa, Toni Gomila presenta Peccatum, un espectacle de creació col·lectiva, amb Catalina Florit i Joan Miquel Artigues. L’obra recull, amb picardia, fragments de l’aplec de rondalles de mossèn Alcover, eminent lingüista i folklorista, conegut especialment per ser l’artífex del diccionari català-valencià-balear (també anomenat diccionari Alcover-Moll, en honor a Francesc de Borja Moll, el seu principal col·laborador).
Com el mateix Moll afirma en la molt recomanable biografia que li va dedicar (Un home de combat), en Jordi des Recó -pseudònim amb què Alcover signa les seves famoses rondalles mallorquines- “sentia intensament l’esperit popular, perquè ell mateix era poble”. El Peccatum d’en Toni Gomila i na Catalina Florit enlluerna, entre d’altres aspectes, també en aquest punt. Sap transmetre la vivacitat i la naturalitat de la conversa i, al mateix temps, ofereix una profunditat que només s’assoleix quan el punt de partida és honest i aparentment senzill. Dos actors, multiplicitat de personatges i complicitat amb el públic. Teatre en estat pur.
L’espectacle fa explícit tot allò que el mossèn Alcover va voler erradicar dels seus contes, ja que li preocupava la “netedat moral de les seves rondalles”. Així, se’ns brinda una versió respectuosa amb la font original, però sense edulcorants, prejudicis ni pèls a la llengua -bé, això no sempre…- on, com ells mateixos diuen “afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen”. Aquí és on rau la màgia i l’encant de l’obra. Una proposta descarada, fresca, que destil·la hilaritat i que abunda en contrastos. Molt més que una mera recopilació de contes que, a més, durant l’escassa hora que dura, fa que gaudim de la riquesa i l’expressivitat del llenguatge. I tot això, mentre no podem parar de riure. No se m’acut cap motiu per no apropar-se a La Seca per anar a veure-la. Fins el 8 d’octubre.
També la podrem gaudir cap a mitjans de novembre al Teatre de l’Aurora. No us la deixeu perdre!
Fitxa artística
DRAMATÚRGIA: Toni Gomila. INTÈRPRETS: Toni Gomila i Catalina Florit. DISSENY ESPAI ESCÈNIC I SONOR: Joan Miquel Artigues. DISSENY IL·LUMINACIÓ: Dani Noceda CONSTRUCCIÓ ESCENOGRAFIA: Joan Miquel Artigues, Martí Gomila i Margalida Munar FOTOGRAFIA: Maria Bel Llull TRÀILER: Ferran Bex PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Fàtima Riera COMUNICACIÓ: Cristina Bugallo PRODUCCIÓ: Produccions de Ferro