//Plugins sense CDN ?>
Inicialment aquest discorria entre fagedes ufanoses, però progressivament guanyava altura, i el sauló deixava pas a un terreny cada cop més rocós. Era l’inici de la cresta dels Castellets, una cresta rocosa i espectacular que mena directament al cim. Durant la grimpada les vistes dels Pirineus orientals, de la plana de Vic, de les Guilleries, fins i tot de Montserrat..., eren certament formidables. A més, si miràvem al terra, un espectacle vegetal s’estenia davant nostre. Varies espècies del gènere Saxífraga, el Narcissus poeticus, o la Tulipa sylvestris ssp australis, entre moltes d’altres transformaven les zones rocoses en petits oasis de color. Així que sense adonar-nos-en ja érem al cim de les Agudes (1706 m), des d’on un planer camí ens portà en pocs minuts fins al cim més emblemàtic i més concorregut del massís, el Turo de l’Home, també amb 1706 m.
Ara tant sols faltava retornar cap al punt d’inici, i per fer-ho decidírem descendir per la vessant oriental, passant per unes avetoses que juntament amb les frondoses fagedes i els petits cursos d’aigua que es trobaven aquí i allà, esdevenien una digna competència als Pirineus. Finalment, després de dinar, i d’haver recorregut amunt i avall camins en abandó, usats fins fa poques dècades per a l’explotació forestal, arribàvem al cotxe.
Per acabar de rematar la jornada, ens vam dirigir, ara amb cotxe, prop del poble de Montseny, on després de força estona de recerca, aconseguírem trobar una zona del riu Tordera plena de gorgs i basses, ideals per a refrescar-se després d’un gran dia d’excursió. Quan el sol que al matí ens despertava ja se n’anava a dormir, nosaltres també tornàvem a casa, satisfets del bon dia passat, fent excursionisme amb companyonia, coneixent el país, i descobrint els encants que ens ofereix la natura. Per més informació contacteu-nos a alpinisme@gmail.com o visiteu www.alpinisme.cat.
Al-Pi-nisme