Els alevins del Club Handbol Igualada disputen les finals del campionat de Catalunya

Van jugar aquest campionat de Catalunya aleví Aleix Marín, Blai Martínez, Carles Serra, Cesc Carrer, Gerard Royo, Pere Sendra i Guillem Torralba com a jugadors. L’entrenadora va ser Laura Baraldés i Roger Calçada com ajudant.

CH Parets

El torneig es jugava amb quatre grups de tres equips en forma de lliga on passaven els dos primers. El primer partit contra el CH Parets va sorprendre totalment als nens igualadins. Mentre que a la zona més propera al cinturó barceloní i el Vallès, és juguen diferents lligues d’ handbol aleví durant tota la temporada regular, per contra, l’equip de l’Igualada com a tal, sols ha jugat en 4 tornejos de promoció d’ handbol durant tot l’any.

L’agressiva defensa del Parets va sorprendre als igualadins que, encara que el marcador no era molt exagerat, van acabar perdent totes les quatre parts, en un torneig on es guanya el partit no per gols totals sinó per parts guanyades.

Escola de Handbol Gavà David Barrufet

Amb la lliçó ben apresa, el següent rival va ser l’Escola de Handbol Gavà David Barrufet. La primera part va ser absolutament igualada i el marcador anava de l’empat a l’avantatge per un o l’altre equip. Les jugades dels igualadins van començar a ser primer valentes i cada vegada més espectaculars arribant als últims instants perdent d’un gol que finalment va ser remuntat i en l’últim segon guanyat.

La segona part va començar amb els pertinents canvis als dos equips però amb la mateixa dinàmica que la primera. Continuàvem veient als nostres jugant com mai, anant per davant al marcador amb 4 gols i controlant el partit. Quan tot semblava que teníem la part encarrilada, un canvi forçat per una falta als nostres, i les queixes reincidents de l’entrenador rival a l’àrbitre van trencar el ritme i el Gavà va aconseguir remuntar i al final guanyar-nos.

La tercera part era el tot o el res. La concentració dels nens, l’ emoció dels entrenadors i els pares, i sobretot el joc a sobre la pista no semblava pas que fos la categoria on érem. Altre cop teníem els marcadors empatats i les mínimes avantatges per un o per l’altre, davant nostre hi havia dos equips lluitant al mateix nivell per aconseguir guanyar. Altre cop però, una la lesió d’un jugador igualadí va trencar la concentració i els nervis van aparèixer en forma d’errades que al final va fer perdre aquest tercer quart.

L'última part va ser la del coratge a les mans i les cames dels nens, però la de la desil•lusió al cor i al cap sabent que el partit estava perdut. Com era d’esperar es va perdre, sense poder passar als quarts de final.

Club Handbol Igualada