Anna Bové, campiona de Catalunya de Clubs

Pere, t’has parat a pensar que potser ets tu el que no ho entén?, però tan se val, deixem-ho córrer.

De que serviria ara que jo t’intentés convèncer del que tu no penses?, de que valdria... Llegir més que et digues per exemple que aquest cap de setmana de nou quatre atletes del C.A.I. participaran a Zaragoza al Campionat d’Espanya Cadet per Comunitats Autonòmiques formant part de la selecció catalana?, de res, tu ja tens la teva idea feta i d’aquí no et mourà ningú.

Per tant, no cal que perdem el temps, ni tu, ni jo, que de feina segur que en tenim tots dos, jo com a moltes altres persones que m’acompanyen, he de dedicar tot el temps que puc a tirar endavant aquesta entitat que a tu tan poc t’agrada, però que per a nosaltres i molta altre gent que en forma i n’ha format part al llarg dels seus seixanta anys d’existència, és i ha estat un motiu d’orgull formar-ne part i poder representar a la nostra ciutat portant a tot arreu el seu nom amb molta dignitat.

Espero i desitjo que el C.A.I. continuï com fins ara com a mínim seixanta anys més, i a tu, que a pesar de la discrepància en aquest tema, les coses et vagin el més be possible.

Veig que seguiu, sense entendre-ho, en cap moment estic dient que el Cai no tingui les portes obertes a tothom , si del Cai en pot ser qualsevol nomès per que la quota d’entrada a l’estadi surti... Llegir més mes econòmica molta gent ja s’en fa del Cai, sense ser-ne atleta. El tema es el de sempre, que si ets igualadí o anoienc i no corres pel cai sembla que ho facis per anar en contra d’ells i sempre s’han de soportar comentaris i desprecis per part de la gent del cai, que això no es nou que tothom ho sap, sou els del Cai que no ho enteneu, repeteixo que del Cai ho pot ser qualsevol que vulgui corre, però que no ser-ho no es cap pecat oi????? a però el que no he aconseguit veure mai es un equip senior del cai hi ha seniors? o tot son promeses i mes promeses i veterans.

Pere, com a president del Club Atlètic Igualada hem veig en la necessitat de contestar el teu comentari ja que parles del nostre club com si fos un club tancat i excloent i això no ha estat així... Llegir més en cap moment dels seus seixanta anys de vida. Perquè, com pot ser tancada o excloent una entitat que te uns quatre-cents socis, una escola esportiva amb més de dos-cents alumnes i és a més a més en els últims anys sempre un dels cinc clubs de Catalunya amb més llicències federatives? (298 la temporada passada)

Com ja deus saber, la major part de la nostra activitat va dirigida a l’atletisme en pista, encara que tenim una secció de fons i ruta de la que estem molt orgullosos, com també ho estem i molt de la de triatló. En totes elles hi participen atletes de tota la comarca i d’aquest fet aglutinador ens en sentim també molt satisfets, si com sembla llegeixes les nostres cròniques deus haver observat que sempre destaquem la localitat de procedència de l’esportista a que ens referim, ja que entenem que és important fer-ho conèixer.

No puc estar gens d’acord amb tu, i hem dol, quant fas afirmacions a que omplim pàgines i més pàgines de premsa de gent sense cap tipus de nivell. Mira Pere, si omplim pàgines de premsa en ressenyes de la nostra activitat es perquè en tenim molta, gairebé tots els caps de setmana els nostres esportistes participen en infinitat de competicions de totes les categories i modalitats, i la majoria o fan a un gran nivell i amb uns resultats importants que no cal que t’expliqui ara perquè crec que no és el moment.

Penso sincerament que et queixes d’una cosa que no existeix, mentre que el teu comentari si que denota menyspreu cap a unes persones i una entitat que practiquen el seu esport preferit sense posar-se amb ningú, i que tenen com a atletes i tenim com a club el màxim respecte per totes aquelles persones que també el practiquen, tant si ho fan com a lleure per a passar-s’ho be i fer salut, com si ho fan a un altre nivell més competitiu.

Per sort per a nosaltres, els resultats esportius dels nostres atletes son prou importants i reconeguts per totes aquelles persones que hi entenen. I per acabar i no donar més voltes a aquest assumpte, deixem solament que et digui que almenys per a mi, el fet de poder tenir els dos nostres equips de categoria absoluta, el masculí i el femení, entre els vuit millors equips de Catalunya ja es un mèrit, com també o és que la Federació Espanyola d’Atletisme ens situï en el dissetè lloc a l’hora de confeccionar el rànquing dels millors clubs de l’Estat.

Tal com he llegit en algun dels comentaris, en atletisme, més enllà de cròniques ensucrades, el que es valora de l’esportista es la marca, i de marques importants els atletes del C.A.I. n’acumulen moltes

Caram Atleta i ex-atleta! Si que teniu la pell fina no? S’ha de felicitar tothom crec jo. A l’Ariadna Ramos i la tornada del Edu Viles sobretot.
Que jo vegi en l’escrit inicial no es parla de... Llegir més cap marca espectacular, i parlant de mínimes suposo que no li heu de donar lliçons a la tal atleta que se les ha hagut de guanyar any rere any per tal de disputar més de 8 finals (que no participacions) en Campionats d’Espanya Absoluts.
Vinga tranquils..

Bon dia, després de llegir els 2 comentaris; sóc ex atelta, ara veterà, i he participat a moltes curses, i mai m’he autoescrit una crònica, si algu ha de parlar de mi, que ho faci qui cregui... Llegir més convenient.

Tal i com es diu en el comentari nº1; les marques diuen el nivell de cadascu en els esports individuals.

Doncs amb la marca que tan exit esdevé, l’any passat no estaria ni entre les 35 millors espanyoles; i no és ni minima per participar al campionat d’Espanya absolut d’enguany. Per tant una mica de rigor en autoidolatrarse. Ja que en l’actualitat hi ha molts altres atletes anoiencs que no escriuen per ells mateixos.

I quina casualitat que aquestes cròniques només surtin quan es guanyi una cursa;ja que si algu vol escriure per si mateix, que ho faci quan es guanyi i quan es perd

Veiem en aquest comentari, un rerafons que no es nou en els del Cai, sempre que es parla d’atletisme curses a Igualada sembla que si no son els del Cai ja no es important sembla que els altres... Llegir més igualadins i gent de la comarca que competixen en curses atlètiques, de pista , o altres modalitats ho fan en contra seva, ells que omplen pàgines i pàgines de la premsa, de gent sense cap tipus de nivell que nomes pel fet de participar en qualsevol cursa ja son noticia, sigui la marató de Barcelona o qualsevol mitja, quan nombrosos igualadins ho fan cada setmana i no necesiten que ningú els publiqui cada setmana la cursa a on participen. Ja portem molts anys amb aquesta sensació de que si no corres amb ells ho fas en contra d’ells. No ho entenen.

Mentre tot això passava, la també anoienca Ariadna Ramos es classificava en tercer lloc per equips a Arona (Tenerife) en el Campionat d’Espanya de Federacions de Proves Combinades formant part de... Llegir més l’equip català absolut (3 atletes), el Marc Sánchez i el Jordi Yoshinori Matsuoka es proclamaven Campions d’Espanya juvenils per seleccions autonòmiques formant part de la selecció catalana, 6 atletes de categoria benjamí i 12 de categoria cadet també anoiencs es classificaven per a poder participar en el Campionat de Catalunya de la seva categoria, l’Edu Viles (Campió d’Espanya promesa i sots-Campió d’Espanya absolut de 100 m.) reapareixia en competició desprès d’una lesió que l’ha tingut cinc mesos inactiu, l’Albert Hernández millorava un dels rècords més antics d’Igualada (en poder des de l’any 1975 del mític Jaume Basas) en la prova de 400 m. tanques i l’equip masculí del Club Atlètic Igualada millorava també un altre rècord llegendari local (de l’any 1992) en la prova de relleus de 4 x 400 m.

L’atletisme igual que la natació te la sort de que les marques canten i per tant més enllà de les cròniques destinades a cercar un cert lluïment personal, el valor de cada atleta esportivament parlant, és aquell que indiquen els seus registres.