//Plugins sense CDN ?>
El regidor igualadí Xavier Figueres va mostrar-se molt satisfet pel primer any de vida de l'Infinit, i va subratllar les altres actuacions dutes a terme a la zona per facilitar la connexió de l'equipament esportiu amb la ciutat, com són l'ascensor o el pont de Fàtima. Figueres també va avançar que properament es farà una important transformació al Parc de Puigcornet, finançada pel PUOSC, 'per convertir-lo en un espai d'oci, d'esport i d'esbarjo, i més integrat a la ciutat'.
El Centre Esportiu Infinit té actualment 2.259 abonats, el 50,69% dels quals són homes i el 49,31% són dones. Per edats, és la franja entre 22 i 65 anys la que més usuaris registra. Un terç dels usuaris són d'Igualada, mentre que també hi ha força usuaris de poblacions de la Conca d'Òdena i, en menys mesura, de la resta de la comarca. Figueres va voler destacar també que actualment treballen a l'Infinit una quarantena de persones, encara que no totes a jornada completa.
Celebrant l'aniversari
Per a celebrar l'aniversari de l'Infinit, durant la setmana que ve es portaran a terme diverses activitats: dijous 11 hi haurà 6 hores non-stop d'activitats dirigides i diversos sortejos; divendres 12 s'ha programat un curs de conducció segura al Parc Motor (amb un preu especial); per a dissabte 13 hi haurà jornada de portes obertes per utilitzar lliurement les instal·lacions; i, finalment, diumenge 14 es portarà a terme una jornada recreativa aquàtica.
Una nova piscina
Finalment, el regidor Xavier Figueres va parlar de la possibilitat que Igualada tingui una nova piscina d'estiu, 'que s'ubicaria a les Comes per equilibrar territorialment l'oferta'. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona està elaborant un avantprojecte per valorar aquesta possibilitat. Tot i això, Figueres va aclarir que de moment no es tracta d'una inversió prioritària, i que el Molí Nou pot continuar utilitzant-se a l'estiu mentre no es disposi de cap més instal·lació.
Parlar ara de transformar el parc del Puigcornet quant fa poc temps si varen tallar mes de quatre-cents arbres em sembla una broma de mal gust i això d’integrar-lo a la ciutat que vol dir:... Llegir més posar-hi encara mes ciment al seu voltant?, hi havia un altre ubicació a aquella mateixa zona a uns dos-tres-cents metres per construir el complex Infinit sense necessitat de tenir de tallar cap arbre. Abans si que hi havia una bona zona lúdica al Puigcornet, el pulmó vert de la ciutat tal com el va definir una vegada l’alcalde Aymamí desprès d’una remodelació que si va fer, allò si que era una zona d’oci, d’esbarjo i mol apta per practicar esport, inclús si havia fet algun cros escolar que ara seria del tot impossible repetir-lo per manca d’espai. Aquest parc com a tal se’l va destrossar i ara tot el que es faci serà un mal pegat, es com aquell que quan ja era mort li van entregar el vestit (de que l’hi servirà?)
En quant a poder fer una valoració positiva o no de l’equipament s’ha de conèixer també la part econòmica i veure si segueix el ritme previst o no, no n’hi ha prou en fer bona cara, també s’ha d’anar be de butxaca sinó la cara a la llarga se’ns pansirà. Que jo sàpiga l’ajuntament d’Igualada i per tant tots nosaltres, ha, hem, de pagar a l’Infinit 200.000 euros anuals augmentats un 3% cada any durant vint-i-cinc anys, feu números i veureu que l’últim any haurà, haurem de pagar-ne 400.000 (66.000.000 de pessetes), per tant seria bo a l’hora de fer la valoració, veure si encara haurem de pagar alguna cosa més, espero que no però.... m’han dit que calli.
A Jordi. Diguis el que diguis, l’infinit es senzillament comeptència deslleial amb diners públics.
Crec que els resultats que ha donat aquest equipament durant el primer any és una bona mostra de que era necessari. Molts el van criticar i molts van pronosticar que els gimnassos privats... Llegir més d’Igualada anirien a la ruïna. Que jo sàpiga, després d’un any, cap gimnàs ha hagut de tancar per culpa de l’Infinit.
Una vegada més, ha quedat demostrat que Igualada necessita un govern amb les idees clares i amb la perspectiva suficient per detectar les necessitats de la ciutat malgrat les adversitats que es troba quan pren les decisions (exemples: escales mecàniques, pàrquing Plaça de la Creu, zones blaves, etc.). Enhorabona.
Miquel
Igualada
29 de desembre 2010.16:53h
llegiu:
http://www.brickandclic.com/2010/12/el-gimnas-infinit-i-els-seus-preus/