La Copa Catalana de rugbi es decidirà a Igualada

La Copa Catalana de Divisió d’Honor és –a banda de la lliga– la màxima competició femenina organitzada per la Federació Catalana de Rugby (FCR). Els equips que la disputen juguen una fase prèvia dividits en dos grups i els dos líders es troben a la final.

Així doncs, el CORNECRUC –fruit de la unió entre el Rugby Club Cornellà i el Castelldefels Rugby per crear un equip sènior femení–, arriba com a primer classificat invicte del grup A, i el Club Esportiu Inef Lleida, ho fa com a líder, també invicte, del grup B.

El president de l’Anoia Rugby Club i membre de la junta de la FCR, Salvador Enrich, explica que el fet d’acollir aquesta final –que s’ha de jugar en camp neutral– arriba arran d’una proposta de la federació.

“La FCR vol aconseguir que el rugbi tingui més visibilitat fora de Barcelona i l’àrea metropolitana –on hi ha més equips– per donar-lo a conèixer arreu de Catalunya”, afirma, “ens interessa que el vegi com més gent millor”.

Així doncs, la federació és l’encarregada d’organitzar la final i l’Anoia Rugby Club, com a amfitrió, aporta el delegat de camp i s’encarrega, també, de la gestió del tercer temps.

“Estem encantats d’acollir aquesta final i de poder contribuir a la repercussió del rugbi, que és un esport minoritari i petit a Catalunya i intentem fer-lo créixer entre tots”, destaca Enrich.

Una oportunitat pel club

Més enllà de la promoció de l’esport, Enrich apunta que també és una gran oportunitat per a l’Anoia Rugby Club, “per a nosaltres és molt important acollir aquesta final, el rugbi és molt desconegut i si el fem arribar a més gent potser, quan un pare hagi de triar un esport pel seu fill, posa el rugbi a la llista –encara que finalment, no l’acabi escollint, és important que sigui una opció– i això, ara mateix, no passa.”

“Nosaltres som un club formador, no anem a guanyar lligues, bàsicament, perquè no tenim prou massa social i entenem que, de moment, hem d’aplegar el màxim de jugadors i jugadores, formar-los i fer una base gran que després pugui acabar a categories superiors i el fet d’acollir aquesta final ens pot ajudar”, afegeix.

Els valors del rubgi

“Quan algú sent a parlar de nosaltres, la primera pregunta que fa és ‘hi ha un club de rugbi a Igualada?’, per tant, la ciutat no ens coneix, i la segona és ‘això és molt violent, no?’. És veritat que és un esport de contacte, però no és un esport violent, és dur, però hi ha unes normes i es segueixen”, explica Enrich.

“És un esport molt disciplinat i els placatges estan controlats, no pots tirar-te sobre un jugador com tu vulguis, ho has de fer de la manera que està permesa, precisament per evitar el màxim les lesions. A les escoles de rugbi –des dels sis anys fins als dotze– juguen, pràcticament, sense contacte: agafen ritme, comencen, a poc a poc, a aprendre què és un placatge, però no els fan”, remarca.

“Intentem desvincular la violència de l’esport, perquè no és violent, els jugadors de rugbi no van a fer mal, fan el contacte legal per evitar que l’altre jugador faci punts, com una entrada al futbol. Al rugbi una targeta groga són deu minuts d’expulsió i està molt mal vist rebre-la, fins i tot, per part del propi equip”, emfatitza Enrich, “la part més important del rugbi són els seus valors, és un esport que es basa en el respecte, la companyonia i la disciplina. Hi ha un respecte cap al rival i, per tant, no vas a fer-li mal, vas a guanyar-lo, però mai a fer-li mal i això és el que intentem inculcar”, afegeix.

Final femenina

El president de l’Anoia Rugby Club també destaca la importància d’acollir una final femenina, “ens agrada molt que sigui una final femenina perquè el rugbi femení encara està més invisibilitzat.”

“Hi ha qui pensa que és un esport per a un tipus concret de noia, però no és veritat. Tant en categoria masculina com femenina, hi ha tota mena de cossos i al rugbi tots hi tenen un rol. Han vingut jugadors que han fet fora d’altres esports dient que no servien, al rugbi això no passa, en aquest aspecte és molt inclusiu.”

El tercer temps

El tercer temps és un dels punts distintius d’aquest esport, en acabar el partit, els dos equips comparteixen un refrigeri i comenten el partit. “Es creen relacions que van més enllà del rugbi, hi ha moltes amistats entre equips arran dels tercers temps. Al final això és el respecte en aquest esport. L’equip rival té el mateix objectiu que tu i el respectes. Que un noi de setze anys surti a intentar parar-ne un altre que, potser, pesa 20 quilos més, mereix un respecte i els jugadors i les jugadores ho saben i s’ho reconeixen”, destaca Enrich.

“També és el moment per aclarir algun malentès o diferències que hi ha hagut durant el partit, els entrenadors també són per allà i, fins i tot, s’hi convida a l’àrbitre, a vegades. El primer gran respectat del rugbi és l’àrbitre, quan pren una decisió ningú li protesta, potser s’ha equivocat, però s’entén que és una persona i es pot equivocar, com tothom, si compares un partit de rugbi i un de futbol pel que fa a la relació amb l’àrbitre no tenen res a veure”.

Així doncs, aquest diumenge dos equips rivals compartiran una beguda i un entrepà –unes amb la copa de campiones i les altres sense– després del que, ben segur, serà una festa del rugbi català.

“Intentarem que sigui un bon espectacle, que hi hagi un bon partit, felicitar les guanyadores i, també, a les perdedores, que han arribat a una final”, acaba Enrich.