Cròniques de l'Hoquei línia

El campionat va iniciar-se amb un partit plàcid amb els nostres amics de Castellbisbal, el resultat ho diu tot, Igualada H.L. 14 Vs. C.P. Castellbisbal 4 el primer partit dona seguretat als igualadins i es té la consigna d’anar partit a partit per mirar de fer una bona competició, així a l’endemà ens trobem amb el Dismeva Valladolid B al que endosem un correctiu de 16 – 5, però sense perdre de vista els resultat dels altres equips, els igualadins comencen a estar entre els equips favorits per passar a les semifinals.

El darrer partit per arribar a les semifinals és el jugat amb el CPIL de Castelló, un equip al que la temporada passada van guanyar amb facilitat, però que aquesta temporada ha millorat molt, sobre tot defensant la porteria, en defensa i amb un ariet que lo xuta tot. El cas es que els igualadins es van trobar molt incòmodes tot el partit i vam acabar empatant a cinc gols a les acaballes del partit, passant com a segons de grup empatats amb el primer, però amb un gol menys que fa que ens enfrontem a les semifinals amb el Valladolid A.

Semifinals, ens trobem amb els favorits i guanyadors de l’any passat, els igualadins plantejen un partit molt serio i tot el partit el juguem de tu a tu amb els actuals campions de la categoria, en atac i en defensa hi ha molta igualtat, arribant al final de la primera part igualats a 2 gols.

A la represa els Vallisoletans aprofiten una superioritat per marcar el 3-2 i s’afiançen en defensa, en un ràpid contra atac tornen a marcar, aquest 4 – 2 pesa sobre la moral dels igualadins que es venen una mica abaix, però encara resten minuts, estem en els moments més delicats del partit, les incerteses planejen sobre l’equip igualadí i davant del campió es paguen amb un nou contracop i una errada defensiva que posa un altre gol al casiller del Valladilid 5 – 2, encara resta temps, cinc minuts concretament, es demana un temps mort i animem als jugadors, que treuen forces de on sembla que no hi han i aconseguim marcar un gol, estem 5 – 3 i encara tenim tres minuts, una altra ràpida jugada i trenant una bona passada, ens posem davant de porteria, xut i tornem a marcar, el 4t. Encara resten dos minuts i els igualadins estan posant contra les cordes al Valladolid que li costa molt de fer jugada i nosaltres estem fent els millors minuts de joc de tot el partit, els igualadins pressionen i trenen jugades, la defensa vallisoletana lluita aferrissadament oposant tot el que tenen, cos, estic, ànima, els igualadins estan davant dels darrers segons i en dos jugades consecutives portem perill, la primera amb una passada de la mort que no arriba el jugador desmarcat i hauria estat la igualada al marcador, els vallisoletans contraataquen i nosaltres recuperem el puck a mitja, pista resten 10 segons i marxem amb tot, jugada embolicada davant de la porteria del valladolid, el puck es passeja per davant amb el porter vençut, però cap jugador igualadi pot arribar i finalitza el temps, els jugadors que han donat tot en els darrers minuts s’ensorren en veure que no han pogut aconseguir el pase a la final.

Ara és el moment de felicitar a l’equip contrari, no ha pogut ser aquesta vegada, però hem vist la final del campionat.

El diumenge juguem amb el CPIL Castelló el tercer i quart lloc, els igualadins encara estan pensant en el partit de la semifinal i tenim de jugar pel tercer i quart lloc.

El partit va iniciar-se amb domini dels igualadins que van posar contra les cordes al castelló que sortia al contracop,

molt vigilat pels jugadors igualadins, fins que al minut nou del partit els igualadins marquen i es posen pel davant en el marcador, semblava que lo més dificil estava fet, obrir la llauna, però no comptaven amb les errades, i una falta molt severa xiulada en contra va deixar als igualadins en inferioritat, els jugadors de castelló van aprofitar per igualar el marcador i agafar empenta, els igualadins baixen una mica el ritme i dos minuts mes tard en jugada personal el jugador més determinant del castelló aconsegueix marcar de nou i els igualadins tornen a tenir una baixada d’ànim, els jugadors del castelló veuen la oportunitat i pressionen, recuperen un puck i de fort xut ens marquen el tercer 1 – 3, es demana temps mort i es posa a tothom a piñó, no tenim res perdut, encara resten cinc minuts més la segona part, el cas es que els igualadins responen tímidament, quan a un minut del final es expulsat injustament un jugador igualadí i els castellonencs aprofiten el regal per marcar de nou i marxar a la mitja part amb una considerable ventatja 1 – 4.

A la represa del partit tornem a cridar a l’heròica, semblem un equip de futbol i despres de molts minuts marquem el 2 – 4 que dona un fort impuls als igualadins, ens tornen a creure que poden aconseguir atrapar al castelló i lluiten de valent, tornem a recuperar el puck i de nou marquem 3 – 4, sembla que podem i tornem a pressionar, els minuts van passant i el temps s’acaba, manquen tres minuts i aconseguim lo que semblava impossible, marquem el 4 – 4 i posem contra les cordes el bon porter del castelló, el joc continua i les oportunitats van d’una porteria a l’altre, estem jugant una altra finalissima, quan de nou una severa falta que se la podien estalviar els col·legiats,posen en avantatja als castellonencs que no desaprofiten la oportunitat i a 11 segons del final marquen el definitiu 4 – 5 i dona la victòria a l’equip de la plana, de nou hem tingut la mel a la boca i de nou en dos dies hem perdut, s’ha lluitat, en el campionat amb els quatre primers llocs més igualats dels darrers anys i ens tenim de contentar amb la quarta posició i res, a esperar una altra oportunitat altra temporada i esmenar les errades comeses que tot i no ser moltes, si suficients per perdre un campionat molt i molt igualat.

Cal esmentar que aquest equip en tota la temporada no havia perdut cap partit i els dos perduts han estat a la semifinal i el partit final pel tercer i quart lloc del campionat d’Espanya i tots dos per la mínima 5 – 4.

Així que felicitats.

Josep Antoni Ropero