Cròniques de l’Igualada Hoquei Línia

L'equip Igualadí es presentava al Play-off de la lluita pel títol després d'una excel•lent temporada en la qual no havien perdut cap partit.

Les sensacions eren bones tot i que els rivals havien posat entre les cordes al conjunt igualadí en varies ocasions.

En la semifinal l'equip es va enfrontar al conjunt del Rubí Cent-patins que jugava a la seva pista i tot i estavellar dos xuts al pal, va ser l'equip contrari el qui va obrir el marcador amb un ràpid contraatac del seu jugador franquícia i que posava els nervis al favorit pel títol. Tot i així les ocasions s'anaven succeint a favor de l'Igualada que cada cop anava trobant mes el seu joc fins que al cap d'uns minuts va aconseguir el gol de l'empat. Un cop superats els minuts de tanteig i els nervis van anar caient els gols a favor del nostre equip fins aconseguir un resultat global de 9-1 que feia justícia al que es va poder veure sobre la pista.

Un cop acabat el partit els jugadors van prendre's uns instants de descans ja que després del partit pel tercer i quart lloc els esperava una final apassionant contra el Yayetes Team de Sant Andreu, campió invicte de l'anterior edició d'aquesta lliga.

Amb música al vestuari i amb una conjura total de l'equip vam accedir a la pista on volíem demostrar que, no en va, érem l'equip invicte de la fase regular.

El partit va començar amb moltes alternances de xuts en una i altra porteria, amb el lluïment dels dos porters. Els minuts passaven i cap dels dos equips érem capaços de foradar la porteria contraria, fins que sobre el minut 10 de la primera part l'Andreu Roman amb un xut des-de el lateral que va entrar entre les cames del porter va inaugurar el marcador. L'equip del Sant Andreu amb mes jugadors que l'Igualada feia ràpids canvis i posava un ritme frenètic al partit. Tot i això amb un ràpid contraatac vam marcar el 2-0 mitjançant el Jose Vivancos, resultat amb el qual vam arribar a la mitja part. A la represa es va endurir força el partit i les decisions arbitrals van jugar a favor dels interessos de l'equip rival. En un moment l'Igualada jugava en inferioritat doble, però tot i així van saber aguantar el resultat amb només dos jugadors. Jugant encara en inferioritat 4 contra 3 el Cesni Gil es va treure un fort xut que entrava directa a la porteria contraria. Al cap d'uns minuts era l'Albert García que de jugada personal posava el 4-0 a l'electrònic de Rubí. En mig de forts cops el sant Andreu es va quedar amb 2 jugadors a pista però tot i això quan ja estàvem pràcticament celebrant el títol van marcar en una jugada de contraatac on res va poder fer el Carles Santano, que per altra banda va estar incommensurable durant tot el play-off.

Així doncs un cop acabat el partit vam recollir la copa que ens acreditava com a campions mitjançant el nostre capità, Xavier Aguilera. També cal destacar que el José Vivancos ha aconseguit el trofeu al màxim golejador de la temporada i el Carles Santano el trofeu al porter menys golejat.

Felicitats als campions i a treballar de cara a la propera temporada on volem repetir els èxits de la present.

Menció especial a l'organització del torneig i a la resta dels equips participants, sense ells res de tot això no hauria estat possible.

Torneig intern del club, resultats de la 2à. Jornada. Els partits jugats el dissabte van ser molt competits i el públic assistent va gaudir dels partits.

Equip B 10 Vs Equip C 10

Partit molt igualat, el dos equips van sortir a la pista a pels tres punts, per un costat en Nil i en Samuel comandaven l’equip A, donant ritme als seus jugadors, els jugadors anaven fent jugades a un bon ritme, però a l’altre costat en Toni Marcet i en Manel Moya no estaven disposats a donar els tres punts i els estics van impuksar el puck a gran velocitat, amb jugades boniques i molts, molts gols que el públic va aplaudir , animant a jugadors i als porters amb les bones actuacions. A la mitja part guanyava de dos gols l’equip A, però l’equip C reacciona i surt a pel partit.

La segona part igual amb molt bones jugades i la retallada al marcador de l’equip C, en Marc Torrents i en les noies van marcant gols que posen el perill els tres punts, fins al final hi ha la màxima igualdat i el marcador es queda en taules 10-10 finalitzant amb una salutació entre els jugadors.

Equip A 9 Vs Equip D 8

Aquest partit com l’anterior, anava a ser un altre empat, els jugadors sèniors no poden marcar i han de fer jugar als més joves per fer-los creixer com a jugadors i es clar, la sort està repartida a parts iguals, el repte de marcar exigeix de bones jugades, de passades precises i de fer una bona defensa, els dos equips anaven pels tres punts i això es veia en la velocitat del joc i en com lluitaven totes les possessions els jugadors i jugadores, l’orgull de jugar es el més important, els companys el superar les nostres barreres, els valors de l’esport i tos jugant per aconseguir els tres punts.

En Jaume porta als seus a un bon ritme, marcant la pauta des de d’arrera i els peques responen be, però l’equip d’en Pol i en Manel no li volen posar fàcil i empenyen els petits i un Hèctor pletòric que vol marcar la diferència, es veu un partit molt emocionant i arribem, als darrers minuts amb una igualada en el marcador, però una apreciació errònia, fa que en pensessin que guanyaven i en realitat estaven igualats al marcador i el darrer gol de l’equip a cinquanta segons del final, dona la victòria a l’equip d’en Pol i el Manel.

Josep Anton Ropero