Cròniques de l'Igualada d'Hoquei Línia

Aquesta temporada l'Igualada comptava amb mig equip diferent però mancat de competició nacional i va ser una dura prova per aquest joves jugadors i són:

Porters: Miquel Rabell i Jordi Marimon.

Jugadors de camp: Xavier Álvarez, Albert Muntadas, Marc Valls, Oriol Morera, Aimar Redolad, Hector Rodríguez, Roger Mas, Albert Mudarra, Nacho Granell i la nostra pubilla Clàudia Navarro.

Tres Cantos P.C. 2 - Igualada H.L. 9

Els igualadins van sortir molt concentrats, alguns recordant el dur partit de la temporada passada, i el capità va trencar la xarxa amb un potent slap marca de la casa i fa pujar el primer gol al marcador, havien passat trenta cinc segons de partit, es fa el servei neutral i defensem molt fort, ara ataquem ara defensem, passen dos minuts i en un ràpid contracop de nou en Xavi marca de jugada amb un fort xut, ja portem dos gols i sols han passat dos minuts i mig, els madrilenys estan agobiats per la pressió igualadina i l'eficàcia en les dues arribades, de nou es treu de mig camp, recuperem el puck i marxem enrere, una ràpida sortida i en Nacho que es desmarca aprop de porteria, rep una passada i gol, sols han passat disset segons del segon gol i els madrilenys no saben per on li venen els ràpids atacs igualadins, estan destrossats en defensa i no lliguen jugades d'atac, ja que els igualadins estan molt ben ordenats al darrera defensant forts la porteria d'en Miquel, demanen temps mort i l'entrenador adversari escridassa de males maneres als seus jugadors, penós espectacle repetició de la temporada passada.

A la represa tot continua igual, els igualadins dominen totes les facetes del joc i els madrilenys participen impotents de l'espectacle de joc igualadí, els gols van caient fins a set a cero a la primera part.

A la represa els igualadins es dediquen a mantenir el joc, sense fer massa mal, ja que el campionat es molt llarg i s'han de guardar forces pel partit de la tarda, es marquen dos gols més i ja molt relaxats fem canvi de porter i els madrilenys aconsegueixen dos gols, els de l'honor, la vendetta s'ha complert.

A la tarda ens trobem amb els vigents campions el C.P.L. Valladolid i ens havien estudiat molt bé al partit inicial i va ser molt diferent.

C.P.L. Valladolid 9 - Igualada H.L. 5

L'equip de Valladolid va trobar el nostre taló d'Aquil•leses i no va tenir pietat, de sortida molt igualats, però ells tenien més velocitat, i més força en totes les seves accions, nosaltres ens defensaven fort sortíemem al contracop, però sota els tres pals tenien una veritable muralla amb guardes i ens va costar sis llargs minuts aconseguir el primer gol, el resultat encara estava igualat, però els seus canvis ràpids i les tres línies que feien rotar els donava una frescura que als igualadins els costava mantenir i van arribar els cinc minuts tontos, i ens van clavar tres gols, una vegada distanciats al marcador es van dedicar a mantenir la diferència i jugar al contracop, arribant al final de la primera part amb un escandalós 6 – 1.

a la represa del partit i després de parlar i refer línies, sortim amb moltes ganes de redreçar el partit, però a cada gol igualadí arribava un altre d'ells, fins al final de l'encontre amb un clar 9 – 5, què ha passat, el Valladolid ha marcat 9 gols, al seu primer partit havien marcat 16, en contra nosaltres li havien marcat 5, i el seu segon porter que va sortir a la segona part va acabar plorant pels quatre gols en contra, havien plantat cara al que seria campió i li vam marcar cinc gols, cap altre equip ho va aconseguir.

El tercer partit jugàvem amb els nostres amics de Castellbisbal i li vam preparar un partit amb sorpresa tàctica, i com el vam sorprendre.

Igualada H.L. 3 C.P.L. Castellbisbal 4

els igualadins van sortir amb les idees molt clares i amb la tàctica preparada, vam aturar el ràpid joc dels jugadors del Castellbisbal i nosaltres sortíem ràpids al contracop, els vam agafar moltes vegades fins que van foradar la porteria, una vegada el gol va arribar esclata l'alegria i continua el treball serio , un minut més tard de nou marquem i posem terra de per mig, sembla que li hem agafat la mida a l'adversari, però ens dormim una mica i en jugada marquen el seu primer gol i a tres minuts del final el segon, els igualadins reaccionen i a 40 segons del final marquem el tercer i marxem al descans amb un gol de diferència.

Parlem de serenor, de cap centrat, de continuar amb el treball i a la represa tot continua igual, els igualadins dominen el partit, però una jugada desafortunada acaba en un rebot que es cola dins de la nostra porteria, tanta feina i tornem a estar empatats, els igualadins baixen un pel la guàrdia, i en el servei central perden el puck i en un ràpid 2 x 1 marquen el 3 – 4, que ja no es mouria, cal que van lluitar com a lleons tot el partit i amb moltes més oportunitats que ells, però el marcador va quedar aturat.

El nostre tercer partit va ser amb el Castelló, l'equip més fluix del campionat i en vista de com havien perdut tots els seus encontres, ens van plantejar no fer-los massa mal i vam moure la banqueta a tope amb moltes rotacions i dedicant-nos a mantenir un còmode avantatge, sense forçar molt en defensa i sent creatius amb els jugadors més joves, dedicant-li s moltes passades i jugades per ells, al final un resultat agradable 11 a 6 a favor dels igualadins, a més calia guardar forces per l'endemà on ens trobaríem amb el potent Espanya de Mallorca.

Igualada H.L. 9 - Espanya H.C. 8

El darrer partit del campionat on ens juguem el tercer i quart lloc de la classificació, havia estat concebut com una partida d'escacs entre els entrenador, dos vells amics.

El partit tenia tota la intensitat de una final, i no va decebre a ningú, sortida espectacular dels mallorquins que ens posen contra les cordes amb dos gols molt ràpids, que trenquen la nostra concentració, es demana temps mort i es calma els ànims i es refà la defensa, els igualadins respiren i arriben els gols, un darrera d'altra fins a quatre, li hem donat la volta al marcador i a dos minuts del final un xut a porteria i en un rebot es fan gol en pròpia porta, tot està molt encarrilat, sembla massa fàcil després dels minuts inicials de desconcert, però arribem al descans amb un clar 5 – 2.

a la represa els mallorquins tornen a sortir en tromba i marquen, però una rèplica igualadina deixa tot igual, i si no tenia emoció el partit, de nou cinc minuts tontos i els mallorquins ens fan quatre gols i es planten per davant del marcador, temps mort i a treballar de nou, desperten de cop i en Xavi ens torna a posar en el partit, però els mallorquins no havien dit la seva darrera paraula i marquen de nou, el pavelló es vol caure a terra de l'emoció i del public que anima a un i altre equip.

Falten deu minuts de partit i l'Albert es tira l'equip a l'esquena com es sol dir i empata a vuit gols, l'empat ens serveix per guanyar, ja que tenim el gol averaig a favor, però volem guanyar bé i és de nou l'Albet qui marca diferències i amb un dribling de somni trenca la defensa i bat el porter, és el 9 – 8 que dona la victòria clara als igualadins, el somni, el desig s'ha fet realitat, ens portem una copa i la medalla de tercers cap a Igualada, quin bon final per una magnífica temporada d'hoquei, per la propera més, el podem demanar una mica més a aquest equip, que necessita un parell de jugadors

Josep Anton Ropero - IHL