Dues activitats de l'alpinisme Club Esportiu aquestes vacances

Ruta hivernal

La sortida, que va durar tres dies, ens va portar a Andorra. Començant a pujar el primer dia des del Serrat per la vall de Sorteny ens va portar fins al refugi de Coma Obaga. L’endemà al matí abans que sortís el sol ja caminàvem direcció la collada de Ferreroles, on des d’allà vam emprendre el camí que ens portaria cap al punt més alt del majestuós pic de l’Estanyó, el segon cim més alt d’Andorra amb 2915 m d’alçada. Des d’allà vam poder contemplar tota la vall de Sorteny nevada així com un extens panorama sobre gairebé tot el principat. Un paisatge meravellós, màgic i encisador. La baixada va ser molt satisfactòria desprès d’haver pogut contemplar totes aquelles vistes tan impressionants. Per acabar el dia vam arribar al refugi de Sorteny on hi vam passar la nit i l’endemà amb calma ja baixàvem cap al poble del Serrat per agafar el cotxe i poder anar a escalar tot el matí al rocòdrom públic d’Ordino.

Hem passat tres dies rodejats de tot allò que més ens agrada, gaudint de la bellesa, la màgia, la puresa... de la muntanya nevada.

Aquesta va ser la primera ruta hivernal programada per aquesta setmana santa. Aprofitant totes les vacances l’entitat a dut a terme dues rutes hivernals de tres dies cada una.

De cara al segon trimestre de l’any, tenim preparat un gran ventall de sortides per a tots els gustos, des de dies d’escalada, fins a sortides amb BTT, excursions per la conca, raids de supervivència...

Ruta de Pasqua

El primer dia de matinada sortim d’Igualada i ens dirigim al llac d’Engolasters on deixem el cotxe i comencem la nostra aventura tot començant a trepitjar neu, caiguda a les últimes hores.

El primer dia recorrem tota la vall fins arribar a un meravellós refugi: el Refugi de l’Illa, el qual està a una alçada privilegiada de 2517m i que per tant, tenim una vista increïble de la vall i del paisatge que ens acompanya.

El dia següent, de matinada, després d’haver aconseguit aigua, tasca complicada tenint en compte el fred i l’estat d’aquesta, prosseguim la marxa. Aquesta vegada, amb grampons tot cavalcant per l’espatlla del Montmalús, pic que realitzarem seguidament.

Des del cim només podem apreciar algunes puntes de muntanya, les quals no estan cobertes pels núvols. Tot i que el paisatge és captivador no ens torbem massa, ja que el termòmetre marcava -6ºC. Per tant, seguim carenant fins arribar a la vall del refugi d’Ensegents, en el qual hi passarem la següent nit.

Finalment, el tercer dia baixem fins la carretera d’Encamp i tot agafant un tranquil camí botànic arribem una altra vegada al cotxe, i cap a casa, per descansar i recuperar-nos de les últimes jornades, dures però que ens deixen a la retina tot de paisatges inoblidables , només a l’abast de la gent amb bona forma física i que li agrada la natura. I és que el paisatge hivernal és una mescla entre el paradís i l’infern.

Laia Carbonell.