Empat immerescut

L'Igualada va jugar ahir a dos quart de vuit del vespre a l'Olímpic de Vic. El pavelló vigatà caracteritzat per les parets fosques i la pista de rajoles blanques estava ple d'afició, majoritàriament, local.

El Club igualadí va començar amb un clar domini del partit, el primer gol va arribar quan Ton Baliu va prendre una pilota a la frontal de l'àrea pròpia; sortida explosiva, es va plantar a l'àrea contraria, encarar al porter, i efectuar un xut molt potent. Al minut 12 arribava el gol de Galbas. Baliu també hi va col·laborar: un remat seu des de mitja pista va ser l'excusa perquè un oportú Pol Galbas rematés entre els tres pals. El Vic al minut 16 va anotar de penal. Un penal que va ser molt discutit pels jugadors, la banqueta i l'afició igualadina, va ser la primera mostra clara que la parella arbitral no estava a l'altura dels equips. 

Després del descans, el vigatà Martí Cases va trobar el gol de l'empat (2-2), amb un remat des de la frontal de l'àrea que Elagi no va poder aturar, tot i les bones accions que va protagonitzar al llarg del matx. Afortunadament pels visitants, al minut 7 de la segona meitat, Molas va aprofitar un servei d'un booling per fer créixer el marcador i recuperar així el domini (2-3). Només un minut més tard, però, aprofitant la inèrcia de l'atac - contraatac, el local Christian va rematar i puntuar el gol de l'empat: 3 - 3, quan encara quedaven setze minuts pel final del partit. A partir d'aquest moment la tensió a pista va anar en augment, tant entre els jugadors, com al cos tècnic i cap als àrbitres. Hi ha haver un petit conflicte relacionat amb el taula. Totes aquestes accions van contribuir a uns últims minuts frenètics i molt intensos. 

Quedaven tres minuts per finalitzar el joc, el Vic es preparava per llançar la falta directa conseqüència de la desena falta igualadina, no hi va haver gol: el porter igualadí va aturar en una acció magnífica la bola. Va ser en aquest moment quan el capità igualadí va veure una targeta blava, relacionada amb l'acció d'una falta. La pista era una olla de pressió. Fins i tot es notava la desentesa entre els dos àrbitres en ensenyar aquesta targeta. Baliu, molt enfadat, va haver de seure a la banqueta dels amonestats. El públic local estava eufòric, jugaven amb un jugador més a pista. Va ser llavors quan el tècnic vigatà va apostar per retirar el seu porter i posar a pista 5 jugadors, que batallaven contra els 3 (+ porter) igualadins. Va tornar a canviar l'alineació en finalitzar la jugada, sense cap resultat. En la següent jugada, el jove Roger Bars, durant una defensa molt treballada, es va escapar, amb la pilota del joc estàtic dels vigatans i va marcar el 3 a 4. Va ser un gol molt celebrat pels igualadins, que ja veien els tres punts a tocar.

A un minut de finalitzar el partit, Baliu va tornar al terreny de joc. I amb només 37 segons restants al marcador, el Vic va repetir la operació de canviar el porter per un jugador. Va ser Burgaya qui va fer el xut de l'empat amb un gol molt discutit, per bola alta. Final del partit: CPV 4 - 4 IHC.

En una entrevista a Radio Igualada, el tècnic del club igualadí remarcava el desencert de la parella arbitral: "Jo no sóc dels entrenadors que diuen que no parlaran dels àrbitres, sóc incapaç de no fer-ho. Ha estat un arbitratge que ha perjudicat clarament a l'Igualada. Marxem a casa amb un punt quan ho podríem haver fet amb els tres, tot plegat per una mala decisió arbitral". L'entrenador també posava èmfasi en el treball i la passió que dediquen els jugadors al Club, i que és amb el que es queda. "El treball ha estat excel·lent i solidari. Hem crescut en una pista complicada i amb un rival molt difícil". 

L'anècdota del partit i tristament el que passarà a la història és la picabaralla que van protagonitzar el capità Ton Baliu i el jugador del CP Vic Martí Casas un cop finalitzat el joc, en comptes del treball minut a minut que va fer l'equip visitant per sumar al marcador.