Primer empat de la temporada per a l'Igualada HC

No es pot dir que els igualadins no sortissin endollats. Ton Baliu, amb una relació oficial amb el gol, va aprofitar la primera arribada igualadina. A la sortida d’un bloqueig del Marçal Baliu va enviar una canonada exterior a la xarxa. Podria haver estat un gol decisiu però els debutants del Sant Feliu, jugant a la contra, van empatar molt ràpid (3 minuts després), es van posar per davant (amb un gol del jove i excel.lent jugador, Jassel Oller) i en un minut (del 22 al 23) van trencar el marcador amb dos gols seguits. I encara sort que a falta de 22 segons va apareixer l’Oriol Vives (si el Ton té una relació amb el gol, l’Oriol hi ha fet tot un casament i d’aquells d’alt standing). L’Ori es va inventar un tir exterior que va superar Garcia. Un gol que deixava la porta oberta a l’esperança.

El camí de la remuntada havia de ser necessàriament costerut. Ja ho tenen això els partits épics. Com més difícil més satisfacció dona allò que s’acaba aconseguint. D’entrada anaven passant els minuts i el gol no arribava. Això va provocar que els arlequinats caiguessin en la precipitació fet que col.laborava en la defensa tancada i ben organitzada dels visitants.

I quan va arribar el gol de Càceres resolent dins de l’àrea una gran jugada de Vives, es va establir una dinàmica diabòlica. Cada cop que l’IHC reduia diferències els visitants la tornaven a ampliar i en cicles de 2 minuts. Al gol del David (minut 9 i mig) el va seguir el de Valls (m 12). Al 4 a 5 del mateix Oriol (d’un remat exterior després d’una jugada del Ton) al minut 15 el seguia el 4 a 6 de Jassel (en una contra per una pèrdua de bola a mitja pista) dos minuts més tard. Fes el que fes l’IHC es mantenien els dos gols de diferència pels visitants.

Fins que el partit va entrar en els últim 90 segons de joc. Aleshores els igualadins van serrar les dents i van anar a per totes. Marçal va tornar a retallar el marcador. I aquest cop no hi va haver gol del Sant Feliu. I si, el miracle. La banqueta va substituir l’Elagi per Càceres. I a la primera ocasió va arribar l’extàsi. Gràcies a l’encert de l’Oriol Vives que aconseguia el seu segon hat-trick consecutiu amb una jugada magistral. Caça bola dins de l’àrea i, amb una sang freda extraordinària, l’aixeca, la pica i marca el 6 a 6 davant el deliri dels aficionats. I la bogeria podria haver estat encara més absoluta perquè 10 segons després l’IHC va tenir una última oportunitat per haver acabat fins i tot guanyant. Hauria estat un resultat espectacular però potser menys just que l’empat vist el bon partit del Sant Feliu. I ara a pensar en la Champions i en la visita diumenge del poderós FC Barcelona.

ihc.blog.cat