Empats per a l'hoquei

Els visitants van demostrar ser un rival molt treballat, capaç de canviar d’estratègia defensiva més d’un cop durant el partit, i amb una circulació ràpida de pilota a les contres. El Vendrell va ser molt eficaç i va aprofitar una FD per posar-se 2 a 3 a falta només de 4 minuts.

A partir d’aquest moment, els d'Igualada van tornar a controlar el partit, malgrat no aconseguir els 3 punts, que els haguessin donat la classificació matemàtica per la copa.

Un rival complicat

El Vendrell, de Guillem Cabestany, és en aquests moments un dels rivals més complicats de l’Ok Lliga. Enganxós en defensa, deixant el joc estàtic al rival i brodant transicions rapidíssimes. Contra això els arlequinats van exhibir circulació, bons moviments interiors i molta actitud. Només va faltar un punt de fluidesa, sobretot en atac. Els dos escenaris junts van acabar dibuixant un partit molt trabat on els igualadins portaven el joc i els visitants les fuetades a la contra. Tot i que hi va haver oportunitats clares pels dos cantons, la primera part va acabar com havia començat, amb empat a zero i amb la sensació que el que havia de venir seria igual de costerut.

La pilota, aturada

La segona part va arrencar amb una FD sobre Rocasalbas, que Dani Rodriguez no va poder transformar. Es va obrir la veda a les jugades a pilota aturada que acabarien sent les grans protagonistes del partit. A la segona oportunitat (també de FD, aquesta per 10 faltes) l’Igualada no va perdonar. Era el minut 6 i 43 segons i Rocasalbas obria el marcador fent un gran moviment, ganxo-contraganxo i pilota aixecada amb suavitat.

L’1 a 0 només va durar 17 segons perquè immediatament va arribar la segona FD acumulativa. Roger Fernàndez, altre cop molt destacat, li va aturar el llençament a Eloi Albesa però en la continuació el jugador visitant va trobar forat d’esquena i sense angle, a l’escaire amb un remat inversemblant. Així va arribar el primer empat.

L’IHC no va baixar ni intensitat ni convenciment i va tornar a buscar el gol que trenqués les taules. El gol el va fer Pelicano, gràcies a la bona col·locació, però el va fabircar el mateix Ferran, que primer va lluitar una pilota a la zona de mitjos, se la va emportar, va fer un slàlom lateral i va assistir al segon pal al Raül que arribava puntual a la cita.

Amb el 2 a 1 l’Igualada va disposar de 3 oportunitats per acabar de trencar el partit. En canvi qui l’ha trencat ha estat la parella arbitral amb algunes decisions discutibles.

Així i tot, quan faltaven 2 minuts i 46 segons i, com no podia ser d’una altra manera, també de FD. Rocasalbas, va tornar a noquejar al rival amb un cop d’esquerra, aquest cop a mitja alçada. Després, tot i que els dos equips ho van intentar, el marcador ja no es va moure.

FONTANELLAS I MARTÍ IHC 3 – REUS 3. Hat-trick de l'equip petit

Aquest cap de setmana nois i noies van repetir el mateix resultat. Les jugadores d’en Pirri van empatar a 3 a les Comes contra el Girona, en un partit que es va jugar just després del que va disputar el primer equip masculí (per tant el 3 a 3 gairebé no es va haver ni de tocar del marcador). els 3 gols arlequinats van portar la firma de la màxima golejadora de la temporada passada a l’OkLliga femenina, la Maria Diez.

D’aquesta manera, l’IHC es manté en el cinqué lloc de la classificació amb 17 punts, a 2 del Biescas Gijon que té un partit menys. El Reus, que ocupa una de les 3 places de descens, es queda amb 6.

IHC