//Plugins sense CDN ?>
Els tres membres del CEA, es van desplaçar el dilluns dia 10 a la Vall Ferrera per aprofitar la primera jornada i fer una aproximació fins a l’Estany d’Estats (2465 m.), i atacarien els sis cims a l’endemà de matinada. Amb aquesta aproximació, aconseguien escurçar la ruta en 3 hores i guanyar un desnivell de 510 m.
La jornada clau, es va iniciar a les sis del matí. El grup, va atacar l’objectiu per l’anomenada Via Gabarró, per un sender amb un desnivell molt pronunciat i dirigint-se a l’est entre congestes i tarteres, fins guanyar l’Estany Gelat i, posteriorment, el Port de Riufred (2721 m.). Ara, calia ascendir fins als 3005 metres i assolir el primer cim del dia; el Pic Rodó de Canalbona. Un cop allà: foto i a pel segon.
El pas fins al proper cim, transcorre per un tarter molt desfet i inacabable, havent de descendir i efectuar una forta pujada tot vorejant el punt a assolir. Per arribar, calia grimpar un tros de cresta. Segon objectiu guanyat: la Punta Gabarró (3114 m.).
Petit descens de la cresta feta i, el grup, es disposà a iniciar la part més difícil de la jornada. Calia remuntar la cresta que els duria al cim principal: la Pica d’Estats. Grimpar per aquesta aresta on les pedres tallen com ganivets, és del tot perillós i complicat, havent de superar una canal de tres metres, passos extremadament verticals i aeris amb caients als dos costats de l’aresta. Un cop superats aquests passos, la gran creu metàl·lica de la Pica, es descobria davant els tres components del CEA. La Pica d’Estats (3143 m.), tercer cim aconseguit.
Des d’allà, es podia observar perfectament, la ruta realitzada des del campament enclavat a l’Estany d’Estats. El proper, el Verdaguer, de 3133 metres, sense esforç. Un obsequi de la muntanya. Aconseguit amb facilitat. Del Verdaguer al Montcalm (3077 m.), enclavat dins de terreny francès i, descendint fins al Coll de Riufred (2978 m.). Un passeig per un sender molt planer i marcat i, on el grup va estar acompanyat per desenes de persones que visitaven la zona. Cinquè cim aconseguit.
La darrera fita, el Sotllo, comportava una mica més d’esforç. El sol, l’esforç físic acumulat durant el matí i els grans desnivells a assolir per aconseguir-lo, ja es notaven dins el grup. Però, poc a poc, es guanya el Port de Sotllo (2893 m.) i, desprès d’un petit descans, el grup, íntegre, inicia el darrer ascens fins assolir el darrer objectiu, aconseguint-lo amb èxit. El Sotllo (3073 m.). Des de dalt, es podien observar tots els cims aconseguits. En total, sis.
Tot i que la intenció era de passar la nit a l’Estany d’Estats i baixar l’endemà al matí, durant el descens, el grup decideix fer tot el descens el mateix dia. Així que en arribar a l’Estany d’Estats, es recupera tot el material deixat allà i, es clou la baixada.
Aquella nit, entaulats al restaurant del Càmping Pica d’Estats d’Àreu, es comenta amb satisfacció, cada un dels passos fets durant aquella jornada; les tarteres, les crestes amb aquells passos tant aeris, les sis cimes, el paisatge,... i sobretot els ànims donats els uns al altres per aconseguir tot allò plegats.
aMasquefa.com