//Plugins sense CDN ?>
Tot i que el McKinley no supera l’alçada de les muntanyes de l’Himàlaia, la seva latitud, al nord d’Alaska, fa que els escaladors que afronten aquest repte hagin de suportar temperatures extremes. A més, cal tenir en compte que el desnivell que hauran de superar els expedicionaris de l’EGAN és, fins i tot, superior al de l’Everest. En l’ascens a la muntanya més alta del món la pujada comença a partir de l’altiplà del Tibet a uns 5.000 metres, per tant té un desnivell de 3.800 metres. Pel que fa el Mckinley el desnivell des de la base i fins el cim és de 4.000 metres. Per tant, les principals dificultats que tindran els expedicionaris de l’EGAN és el fort desnivell fins el cim i les temperatures extremes. Dos dels alpinistes, Òscar Màrquez i Manel Galan, han explicat que “haurem de suportar temperatures que rondaran els 40 o 50 graus sota zero al cim de la muntanya, i per això caldrà que portem material específic per suportar temperatures d’aquestes característiques” Els dos expedicionaris han remarcat que “ens hem entrenat fort per assolir aquest repte, i per això, entre d’altres sortides, hem pujat a l’Aneto de nit per intentar aclimatar-nos a temperatures molt gèlides”.
Els sis membres de l’EGAN surten dissabte vinent, i tenen previst arribar a Alaska el diumenge a la tarda. No serà fins el dimecres al matí, després de preparar el material i els permisos, que agafaran una avioneta que els deixarà en un glaciar a 2.000 metres. Màrquez i Galan destaquen que “des d’allà i fins el camp base ens queda una portejada del material molt dura. Cada expedicionari durà un trineu amb material i una motxilla, en total 50 quilos per cap”.
Tota la informació la podreu seguir al web www.egan.cat, www.expedicionsegan.blogspot.com i a través de Ràdio Igualada. Aquesta expedició, formada per alguns dels membres que van intentar el cim del Cho Oyu l’any 2008, podria convertir-se en l’avançada d’un nou repte per assolir, en un futur proper, el primer 8.000 per a la comarca de l’Anoia.