El futbol femení més solidari

Va ser a principis del passat mes de desembre, quan una expedició catalana va viatjar a Bombai, a l'Índia, per posar en marxa la Mumbai School IWC amb nenes de classe social baixa, amb l'objectiu de complementar l'educació esportiva de les alumnes a través del futbol, un esport desconegut per a totes elles. La iniciativa, sorgida de la col•laboració amb l'ONG Sonrisas de Bombai, va estar seguida en tot moment pels màxims impulsors del projecte, el director d'IWC Xavier Rieiro i el fundador de Sonrisas, Jaume Sanllorente.

Va ser justament ell qui va tancar el grup en passar per entre les dues files de nenes vestides amb uniformes, mirades nervioses i cames impacients per estrenar-se xutant una pilota. “Estan molt agraïdes i amb aquest humil gest volen donar la benvinguda”, explicava. Per a Rieiro, el premi havia de ser per a la tasca que “cada dia realitza Sonrisas, i per a totes aquestes nenes que són les veritables protagonistes d'una setmana que, segur, serà inoblidable”.

I en efecte, ho va ser. Des d'aquell primer dia de passadissos, cerimònies i parlaments, fins a la jornada de tancament, el grup de la IWC va viure cinc dies d'emocions amb olor a encens i a il•lusió, va vibrar amb l'alegria d'un futbol innocent i pur, va endinsar-se en un país amable i obert al creixement i a l'esperança.

“Ens van dir que no sabien res de futbol, que mai no havien sentit a parlar d'aquest esport”, narra Aldara Camí, responsable de mitjans de la IWC. “No sabíem com ens anaven a acollir, com portarien això de practicar una disciplina tan nova per a elles”, recorda Ángel Domínguez, mà dreta de Rieiro, però el primer entrenament ja va aclarir tots els dubtes i “des que va començar a rodar la pilota es van encomanar de la nostra il•lusió pel futbol, pel projecte i per elles, i es van dedicar a gaudir al màxim ”, reconeix el propi Rieiro.

Va caldre explicar-los les normes bàsiques, i rebaixar les exigències tècniques i tàctiques al grau més simple del futbol. Segons van coincidir tots els integrants de la IWC, “no es pretenia crear cap estrella, sinó acostar aquest esport a unes nenes oblidades per la seva societat i oferir-los una setmana de diversió i felicitat”, a la vegada que “despertar en elles la passió pel futbol que nosaltres tenim”. La millor prova que aquest objectiu es va complir es donava al final de les sessions quan, lliurement, totes les nenes s'entretenien amb la pilota, provant de millorar les seves passades i xuts, atrevint-se amb malabarismes, cercant regats impossibles.

Kajal, una nena de 13 anys, reconeixia “estar vivint un somni. De gran vull ser futbolista”, declarava il·lusionada, mentre es cordava ben fort els cordons de la bota acabada d'estrenar. La seva companya Vanita, de 14, compartia la seva emoció quan xutava amb la puntera dins l'àrea petita, afusellant a la portera. Altres, més tímides, es limitaven a repetir a cor que “els encantava el futbol” mentre es barallaven amb uns pantalons que, per a la seva cultura, són massa curts.

Tot i així, les equipacions que els va regalar l'organització va ser un dels detalls que més els va entusiasmar. “Ens agrada vestir els colors de clubs -Barça, Espanyol, Atlético de Madrid i Estartit- tant importants a Espanya", deien amb un anglès estrany, alhora que somreien descobrint el seu nou 'look' de futbolistes a través de les càmeres de fotos.

La setmana de la Mumbai School International Women’s Cup va finalitzar amb un torneig simbòlic que va enfrontar als quatre conjunts espanyols, i que va guanyar el combinat de noies que representava a l'Estartit dirigit per Carles Bret, ajudant de la IWC des de fa anys. “Totes van ser guanyadores més enllà del campionat”, afirma, i destaca el fet que els partits es celebressin l'últim dia davant la presència de tots els alumnes de l'escola Yashodhan. “Per a elles és una novetat, la primera vegada que són les protagonistes d'alguna cosa així i la jornada ha estat impressionant a nivell emocional”. De fet, moltes van ser les nenes que van plorar per la derrota en els seus partits, mentre les seves rivals saltaven d'alegria com si haguessin guanyat algun gran títol. A la seva manera, probablement fóra així.

Van ressonar els tambors, va haver-hi espectacle de comiat i algun que altre plor mentre Xavier Rieiro feia lliurament de premis i diplomes a les nenes. “Tots sabíem que la Mumbai School IWC tenia data de retorn a Barcelona, però tot i així va ser molt dur acomiadar-se de les nenes, després d'una setmana tan intensa i enriquidora”. Però el projecte no acaba aquí i continuarà en forma de col·laboració econòmica i de material, a l'espera de confirmar-se la repetició del viatge el 2010.

“Nosaltres només hem aportat un petit granet de sorra a aquestes nenes, i volem poder oferir-los més”, afirma Aldara. Per a Xavier, la cosa va més enllà: “el futbol femení necessita un projecte com aquest i lluitarem per poder-ho dur a terme molts anys més”. La Mumbai School International Women’s Cup intentarà, doncs, seguir sent bandera de la integració de la dona al món del futbol, lluitant per un somni en forma de molts altres passadissos solidaris, servint de premi a l'esforç escolar d'unes nenes senzilles i discretes, apassionades i alegres, disciplinades i sensibles, futbolistes i dones protagonistes.

Natalia Arroyo Clavell

http://nataliaarroyo.weebly.com