Hi ha racisme en l'esport, a l'Anoia?

Marsalino Ndiaye té 17 anys, és nascut al Senegal i viu a Montbui. Va començar a jugar al Club Bàsquet Igualada l'any 2010 i actualment forma part de l'equip júnior masculí A. “En quatre anys que fa que jugo, mai m'he trobat amb ningú que es fiqui amb ningú pel seu color de pell o el seu origen, res de res”, afirma. Al club igualadí, explica, hi ha jugadors nascuts a altres països com Rússia, Ucraïna, la República Dominicana o la Xina. “Potser al futbol hi ha més racisme”, comenta Ndiaye, “però al bàsquet no m'he trobat mai cap problema, ni amb els companys ni amb els aficionats”.

Paco Romero és el delegat comarcal del Comitè Tècnic d'Àrbitres de futbol a l'Anoia. Als partits de la comarca “generalment la gent es comporta, encara que sempre hi ha algun energumen”, explica. Romero destaca que els insults racistes no només es donen entre l'afició i els jugadors. “Tenim àrbitres magrebins, i de vegades els aficionats es posen amb ells, els diuen 'moros de merda', coses d'aquestes... I de vegades també ens trobem amb problemes entre els mateixos jugadors, que un es posa amb l'altre amb insults xenòfobs”, destaca. No hi ha un protocol específic per a aquests casos, “al jugador que en molesta a un altre se li aplica una amonestació o càstig com es faria amb qualsevol altre insult”, comenta Romero. En general, el delegat creu que aquests conflictes són poc habituals:“fa quatre anys que estic a l'Anoia i no he hagut d'intervenir mai per un cas greu de racisme”.

“Els insults de l'afició als jugadors són fruit de la rivalitat i es queden a la pista”

Jordi Casajuana, membre de l'antiga penya de suport a l'Igualada Hoquei Club 'Equip i Força', creu que “l'insult és una conseqüència de la rivalitat en l'esport i no s'ha de treure de context, no forçosament vol dir que la persona sigui racista...també hi ha aficionats que es poden ficar amb un jugador perquè és calb o amb les dones que fan d'àrbitre”. Com a aficionat, “admeto que hi ha molts comentaris que potser no passen cap filtre al moment de cridar-los”. En tot cas, “els jugadors saben que tot insult que es pot sentir a la pista, queda a pista, i que no hi ha una qüestió personal al darrere”. Pel que fa al racisme, “crec que no n'hi ha, en part també perquè a l'hoquei -lamentablement- no hi ha gaire jugadors de color”.

El delegat de l'Igualada HC, Antoni Esteban, creu que en l'hoquei patins els insults a la pista és deriven sobretot de la rivalitat entre els equips. “Hi ha picabaralles entre alguns jugadors i aficions que s'odien a mort, segons a quin pavelló juguem sí que notem certa ràbia contra algun jugador”, afirma. “Però penso que no hi ha racisme, potser anys anteriors sí que n'hi havia, però actualment no”, afegeix.

“Les entitats fem molta feina, però Alves tot sol ha sensibilitzat mig món”

Sílvia Romeu, responsable de la fundació sociocultural ATLAS, apunta que “la discriminació per motius d'origen es bastant comú en tots els àmbits, no només a l'esport”. “Els estereotips i prejudicis són al carrer, a la cafeteria, a la perruqueria o a l'escola”, recorda. En aquest sentit, Romeu apunta que “l'esport és un àmbit més agressiu, on els aficionats es desfoguen, i la discriminació que en altres àmbits és mes subtil es pot convertir en racisme a la graderia”.

Com han fet aquests dies moltes persones arreu del món, des d'ATLAS van penjar una foto amb un plàtan a les xarxes socials, com a mostra de suport al jugador del FC Barcelona Dani Alves. “Des de les entitats fem tota mena d'activitats de conscienciació, però amb el seu gest, Alves tot sol va sensibilitzar mig món, i aquestes coses s'han d'aprofitar”, diu Romeu. “A més, vam voler donar-li un toc irònic-multicultural i destacar que l'origen del plàtan és asiàtic”, afegeix.

Romeu defensa que la reacció del jugador és un molt bon exemple de l'actitud que cal prendre a l'hora d'enfrontar-se a estereotips xenòfobs. “Generalment quan algú fa un comentari racista, la nostra reacció es enfadar-nos. Però és molt millor jugar amb la història i treure-li importància, en comptes de justificar perquè aquella informació és falsa”. Per exemple, “quan sentim que algú diu que la culpa de tot és dels immigrants, li podem respondre que el canvi climàtic o el fet que no hi hagi neu a les pistes d'esquí també és responsabilitat dels nouvinguts”.

Anna Suárez