Igualada '92, la subseu que no va poder ser

Un tren va passar de llarg d'Igualada, tot i els esforços de l'Ajuntament i de les entitats. Igualada va fer tard o -més aviat, valgui la redundància- no hi va ser a temps. Si ciutats de comarques com Vic, Reus o Sant Sadurní van poder ser subseus, la capital anoienca també va tenir a tocar acollir algunes de les proves dels Jocs Olímpics de 1992, fa 25 anys justos. L'Anoia va tenir presència als Jocs, en l'apartat organitzatiu, per exemple, amb Jaume Rodríguez Enrich, un dels directors de competició, o en l'apartat esportiu amb Joan Carles en l'equip d'hoquei masculí i Minerva Contreras en el femení. Però va tenir a tocar ser subseu, de l'hoquei, però sobretot de les proves de tir. El que va ser regidor d'Esports fins 1991, Ramon Mir, recorda com va ser aquell procés.

La fotografia de 1992 a Igualada és d'unes instal·laciones, Les Comes, noves de trinca i amb un equip d'hoquei imparable que guanyava lligues i Copes d'Europa. Ramon Mir matisa que "si en aquell moment s'hagués decidit la subseu, cap dubte que pel tema de l'hoquei patins ens haguessin triat, però la feina en aquest aspecte feia més temps que estava enllestida. L'Igualada el 1992 anava com un coet, però Vic, Reus i Sant Sadurní estaven pactades des d'anys enrere". On sí que hi van haver opcions reals van ser a les proves de tir, que es podien fer a Castellolí, a les instal·lacions del Club de Tir Igualada.

L'Ajuntament i el Club de Tir van tenir constància que s'estava cercant una subseu per aquestes disciplines i es va fer l'oferiment. "El president del Club, Manel Claramunt, m'ho va comentar i ens vam moure" explica Mir. La proximitat amb Barcelona "jugava a favor nostre i de fet vam tenir diverses visites dels arquitectes". Les sensacions, recorda l'ex regidor, "eren molt positives" i el trasllat des de Barcelona, des de la Vila Olímpica, dels competidors, es plantejava amb "un carril olímpic" per l'autovia amb un dispositiu especial.

La Federació de Tir també tenia una bona disposició cap a Igualada, però existien alguns handicaps. Mir apunta que "s'havia de fer una inversió important en adequar les instal·lacions de Castellolí". L'altra opció era Mollet del Vallès, on hi havia la previsió de fer instal·lacions pels Mossos. "Van comptar amb l'avantatge que la Generalitat ja hi havia de fer equipaments de tir" segueix Ramon Mir "i això els rebaixava considerablement el cost, perquè no s'hi haurien de fer gairebé obres". Aquest "va ser el factor determinant, l'opció de l'Anoia era més cara per a l'organització; Mollet era ja una inversió que estava prevista".

I en el futur?

Seria Igualada amb els equipaments actuals subseu? Primer és un exercici de ficció adverteix Jaume Rodríguez Enrich. Rodríguez, directiu de Fira de Barcelona i amic de Josep Miquel Abad, líder del Comité Organitzador, va ser un dels directors de competició. Amb la distància, considera que "ja el 1992 va ser una oportunitat que Igualada es va deixar perdre, en el cas de l'hoquei". En la seva opinió, "Barcelona ara ja no té la necessitat de fer uns Jocs, encara està paint l'èxit del 1992" tot i que opina que "no hagués estat de més aconseguir els Jocs d'Hivern que proposava l'Ajuntament fa uns anys, hauria servit per donar un nou impuls al Pirineu".

L'oportunitat d'Igualada per ser subseu algun dia va per llarg. Rodríguez Enrich opina que "els Jocs van a ciutats que han d'enfocar un nou creixement. A Barcelona queda poc espai per transformar, només potser la Sagrera. Els Jocs que vénen ara són a ciutats que els van tenir ja fa temps, cas de Tòquio o París. Potser d'aquí a 40 ó 50 anys". Ramon Mir considera que ara, per exemple, "tenim clubs amb molta empenta i instal·lacions molt bones. Se'ns demanava capacitat per acollir molts espectadors i ara ho tenim. Les instal·lacions estan ara concentrades a Les Comes. Ens queda l'assignatura de la capacitat hotelera".