L'Igualada HC dóna emoció al final de la lliga

Els de Francesc Monclús han desafiat tots els inconvenients. Un viatge esgotador (llevar-se a les 3 de la matinada, agafar l’avió, esmorzar a les 9, descans als sofas de l’hotel…) una pista preparada per la festa (5000 espectadors a Riazor), un rival endollat, un parquet carrega-cames… tot apuntava a acabar sent una víctima propiciatòria. I no. L’IHC no ho ha estat ni d’entrada, ni quan s’ha posat per davant en el marcador (minut 9 el canoner Marçal desviant un tir exterior del Ton).

Ni quan els Lamas (amb dos grans remats a l’escaire) i Toni Perez ( amb oportunisme al segon pal) li han donat la volta al marcador amb un 3 a 1 que semblava sentenciar partit i lliga. I encara ho podria haver rematat si l’Elagi no hagués aturat una FD per blava a l’Oriol Vives que els àrbitree han obligat a repetir.

Contra tot ha ressorgit l’esperit inconformista d’aquest equip nascut en una nit d’estiu. El mite Càceres no estava disposat a deixar passar l’oportunitat de fer més gran la llegenda i ha tret or a un llençament de FD per 10 faltes d’equip. Faltaven 9 minuts i tot semblava possible.

I a falta de dos minuts s’ha fet realitat. El mateix Vives que acabava de tornar a la pista ha agafat la seva primera bola i l’ha missilejat des del punt de l’àntiga FD. Escairàs i 3-3. De tota manera semblava que encara faltava un punt d’èpica. I els àrbitres han tornat a expulsar l’Ori amb una blava molt rigurosa. L’Elagi ha tornat a ser un gegant aturant el llençament i l’equip no s’ha quedat enrere defensant el que quedava de partit amb un jugador menys. A la fi, 1 punt meravellós per un grup de tècnics i jugadors que es mereixen el reconeixement de la gent de l’hoquei. D’Igualada… i de la resta. L’IHC havia de fer de jutge de la lliga i avui s’ha posat toga i birret.

ihc.blog.cat