L'Igualada no falla davant un perillós Alcoi

Un dijous a la nit, de tardor, a Alcoi, després d'un viatge de més de 450 quilòmetres d'autobús, era un escenari propici per una victòria èpica. I així va ser. El Monbus Igualada HC va sumar tres punts a terres alacantines. L’Alcoi va demostrar el perquè de la seva excel·lent classificació. A la segona part els alcoians han dominat el joc van restablir un marcador contrari (l’IHC dominava per 1 a 2) i va haver d'aparèixer Sant Elagi deitg. Només un míssil de Ton Baliu que va desviar Sergi Pla va donar 3 punts molt meritoris, entre d’altres coses per que Monclús tenia la baixa de Dani Lòpez per problemes laborals. Són ja 15 punts que col.loquen l’IHC en quarta posició empatat amb segon i tercer, Liceo i Reus.

El Monbus IHC, amb Jassel Oller com a novetat en el 5 inicial, va fer una bona primera meitat. Amb l’assegurança Deitg garantida (va salvar dos penals, el primer al minut 15 de la primera meita) l’equip va plantar cara a un Alcoi poderós i vertical. El 0 a 0 es va mantenir fins que Ton Baliu va ser puntual a la cita amb el gol (7 partit seguit marcant, segon màxim golejador de la lliga a 1 gol de Pablo Alvares i Josep Lamas) . El capità arlequinat va fer el 0 a 1 amb una rematada a l’escaire. Era el minut 20.

A la represa, l’Alcoi va prémer l'accelerador. Deitg no va poder evitar el gol de l’empat amb un rematada rasa de Marc Figa. Però aleshores, els nois de Francesc Monclús es van tornar a avançar amb una bona contra de Pla que va definir Met Molas. Els alcoians van restablir l’empat gràcies a una bola rebotada a la tanca darrera de la porteria, que Aguilar va desviar a la xarxa. L’Igualada tornava a encomanar-se a l’épica. I més quan a falta de 4 minuts Baliu va haver de ser substituit per un cop de colze al nas. La victòria semblava un impossible però a falta de 65 segons Baliu va tornar a pista i en la primera bola que tocava va bombardejar la porteria de Grau. Sergi Pla, sempre murri, va posar posat l’estic des de la frontal i la bola es va escolar dins de la porteria alacantina. Un altre gol a l’últim minut. Una altra victòria amb emoció. Una victòria preciosa abans del partit de la CERS contra el Turquel.

Redacció/Ihc.blog.cat