//Plugins sense CDN ?>
Fa uns 2.500 anys, Atenes es trobava amenaçada pels perses. Amb l'objectiu d'aconseguir ajuda, des de la ciutat van enviar un 'hemeròdrom' —un militar entrenat per portar missatges— a Esparta, per sol·licitar el suport del seu exèrcit. Les demandes d'Atenes no van ser escoltades, però malgrat això la gesta del missatger ha perdurat en la història amb les variacions que hi aporta el pas del temps.
Aquesta és l'efemèride que recorda, des de fa 28 anys, l'Spartathlon. En total són 246 km, que els atletes participants han de recórrer en 36 hores com a màxim. En l'edició d'enguany hi van participar 350 persones, de les quals només van finalitzar la cursa 128. Entre aquestes, un igualadí: Joan Compte, membre del Club Atlètic Igualada, que hi participava per primera vegada.
Un repte
L'atleta ha explicat a anoiadiari·cat que es tracta d'una experiència única, i a la vegada molt dura: 'Quan comences la cursa, no saps si l'acabaràs o no'. A més del llarg recorregut (246 km, que separen Atenes d'Esparta), el traçat presenta desnivells importants. Un altre dels inconvenients pot ser la meteorologia: 'Aquesta vegada vam estar força de sort, perquè estava ennuvolat i l'aire era una mica fresc, tot i que just abans de l'etapa de muntanya, de 1.000 m de desnivell, es va posar a ploure a bots i barrals', recorda en Joan.
L'igualadí va acabar la cursa i ho va fer en una destacable 63a posició. Tot i això, el que destaca d'aquest esdeveniment esportiu és el simbolisme, la importància de l'esport, de la participació: 'Quan arribes al final no hi ha meta, sinó una estàtua de Filípedes a la qual li has de tocar el peu. I a cada participant, des del primer que arriba a l'últim, el reben l'alcalde i una noia vestida de sacerdotessa, que donen al corredor una branca d'olivera i aigua sagrada del riu Evrotes', explica.
Llarga preparació
La preparació per a la cursa ha estat llarga: 'Hi he dedicat uns 15 mesos, des que vaig decidir anar-hi', diu en Joan. En l'aventura l'han ajudat el jove Pau Oller, fisioterapeuta i dietista, i X-Avi, que hi ha col·laborat amb material.
L'igualadí es declara satisfet per haver viscut aquesta experiència, però recorda que més important que el resultat és l'esport en si mateix. Tal com diu, es tracta de passar 'de l'aristocràcia dels resultats a la democràcia de la pràctica esportiva'.
Felicitats Joan. El teu esperit de superació és digne de reflexió per part de cadascú de nosaltres davant els petits reptes que ens porta la vida. La meva enhorabona !!!!
Enhorabona Joan! Se la teva força de voluntat i els ànims en que vas preparar aquesta prova. Magnific!!! Estic d’acord amb tu sobre el que dius de l’esport.
Enhorabona Joan, per l’esperit de superació i per la proesa, i també per les teves paraules sobre l’esport. Tots n’hauríem de prendre nota, jo inclosa!
felicitats per aquesta gran proesa!! si fer una marató ja és dur no em vull imaginar què deu ser aixòs!
Ramon Mir Ferrer
Igualada
1 d'octubre 2010.09:16h
Lo del Joan es espectacular, no es tracta només de tenir unes facultats físiques envejables sinó d’una capacitat fora mida d’esforç, constància i patiment, perquè imagineu-se de quina... Llegir més pasta s’ha d’estar fet perquè quant ja portes 146 quilòmetres puguis dir ”ànims que això ja s’acaba, nomes me’n falten 100 mes”. I el Joan això o fa, no es desanima mai i sempre te ben calculat el repte que es proposa.
Els seus companys de Club no en teníem cap dubte, sabíem que o faria, el comentari sempre era el mateix: si ell diu que o vol fer o farà i es que no n’hi a prou amb l’esforç del dia de la prova sinó que s’ha de comptar també amb els entrenament tant o més durs que la mateixa competició ja que son diaris i tal com ell diu durant 15 mesos.
Felicitats Joan no se ni imaginar quin repte et proposaràs ara, però sigui el que sigui segur que l’aconseguiràs. Ah!, i ja que ell no o diu (no li dona cap importància) va estar corrent 34 hores 1 minut i 40 segons, senzillament exelent
Felicitats Joan