TORNAR

Joan Laporta: “Malfiem dels mestretites que diuen que el Barça és una empresa

El candidat a la presidència del Barça va conversar a Igualada amb el músic David Carabén

esports
Dimarts, 10 març 2026. 12:43. Redacció AnoiaDiari.

Marc Soler Riera / Fotos: Joan Solé

 

Dijous de la setmana passada, centenars de persones van omplir el Teatre Municipal de l’Ateneu per assistir a la xerrada entre David Carabén, cantant de Mishima i comissionat del 125è aniversari del Barça, i Joan Laporta, expresident i candidat a la presidència del club, en el marc del cicle ‘Converses’, organitzat per Anoia Diari, L’Enllaç dels Anoiencs i Canal Taronja Anoia, amb la col·laboració de Defensem el Barça, la candidatura de Joan Laporta a les eleccions del Futbol Club Barcelona.

Un club arruïnat

El cantant va començar la xerrada repassant l’inici de la segona etapa de Laporta com a president blaugrana, “la situació amb la qual us vau trobar el Barça quan vau arribar, us van obligar a desenvolupar un estil de gestió que té molt a veure amb l’estil de joc del Barça, a l’atac, valent, creatiu, combinatiu, col·lectiu i amb un punt d’orgull identitari”, afirmava el cantant.

Sobre això, el candidat va recordar que l’inici no va ser fàcil, “era un moment en el qual el Barça es trobava amb un estadi esquerdat, un equip que no guanyava, un club que estava arruïnat i vam haver de prendre decisions difícils”.

Per a Laporta, la situació actual és fruit de la feina diària, l’audàcia, la valentia, la imaginació i el talent de qui s’ha posat al servei del club, “a conseqüència de prendre decisions valentes hem recuperat l’economia del club i hem fet un estadi nou, que és l’orgull del barcelonisme”, subratllava.

Fent èmfasi en aquesta valentia, el candidat explicava que un president del Barça ha d’estar “preparat per lluitar contra tot i contra tots” i assenyalava, com a part d’aquests tots, als qui “a 600 quilòmetres de distància volen controlar el Barça”, als qui quan veien que el club se’n sortia de la situació econòmica treien el cas Negreira, als qui volen tenir el club sotmès i amb poc marge de maniobra, als qui “posen pals a les rodes i fan vaticinis catastrofistes i proclames apocalíptiques”.

Tornant al moment del club quan ell va esdevenir president per segona vegada, Laporta remarcava que era “segurament dels pitjors moments de la història del Barça” i el comparava amb quan Joan Gamper va haver de “salvar el club” porta a porta, “demanant a senyors i senyores que tornessin a ser socis del Barça”.

Cas Negreira

El candidat també va fer referència al cas Negreira, segons ell “quelcom que és inversemblant i no és cert”.“Ja hem demostrat a bastament que al Barça l’han d’absoldre, però és un cas que encara està obert i el van estirant com un xiclet per tal de justificar uns arguments que no s’aguanten”, afegia.

Per a Laporta, aquest cas és un exemple més de madridisme sociològic, “et venen la moto que els àrbitres perjudiquen el Madrid i beneficien el Barça, aquests tios no hi toquen”, “durant 72 anys el comitè tècnic d’àrbitres ha estat dirigit per exjugadors del Madrid, exdirectius del Madrid o socis del Madrid”, “volen vendre’ns una moto que no compro i això ho sabia tothom”, subratllava, tot i això, afirmava que no vol “ser una víctima” i que “no podem estar queixant-nos” i, per tant, el Barça ha de guanyar i ho ha de fer jugant bé malgrat el madridisme sociològic, “quan guanyem hem de tenir un equip molt superior a la resta, però dona molt més gust guanyar perquè és contra tot i contra tots”.

Semifinals contra l’Atlético

La conversa es va produir dos dies després de la victòria del Barça davant l’Atlético de Madrid a la Copa del Rei per 3 gols a 0, que deixava l’equip a les portes de la remuntada.

Tot i això, Laporta va destacar l’orgull blaugrana, posant com a exemple l’ovació de l’afició als jugadors en acabar el partit malgrat l’eliminació, “això em fa pensar que hem tornat l’alegria al barcelonisme, que hem tornat l’orgull al barcelonisme”, afirmava.

“Vam guanyar 3 a 0, a l’Spotify Camp Nou portem 12 partits que es compten com a 12 victòries, és cert que no vam passar l’eliminatòria, però els jugadors es mereixien el reconeixement, l’espectacle que donem és de primera qualitat”.

Model de club

Durant tota la conversa, Laporta va fer èmfasi en el seu model de club. Per a ell, el Barça és “una institució catalana oberta al món, que està compromesa amb la sostenibilitat, la diversitat, l’equitat, la inclusió, que té una fundació que posa la solidaritat al servei dels més desafavorits, que intenta, amb els programes de la fundació, contribuir a un món millor”, el club és, i ha de ser, “un Barça compromès amb la democràcia, les llibertats, Catalunya, la nostra llengua, la nostra cultura”, en definitiva, “més que un club”.

“Malfiem dels mestretites que diuen que el Barça és una empresa, el Barça és una institució que ha de ser reconeguda, admirada i que és respectada i estimada”, remarcava Laporta.

“Això va de guanyar títols, de com juguem, de tenir la pilota, de voler ser propietaris del nostre destí i això és la nostra grandesa”, per a ell, les claus per gestionar una empresa no sempre funcionen a l’hora de gestionar un club com el Barça.

El, fins fa poc, president va destacar que és un ferm defensor que el Barça sigui sempre propietat dels socis i sòcies i que malfia de qui vol canviar aquesta forma jurídica, fet que, segons ell, acabaria amb la mercantilització del club.“El Barça està per damunt de presidents, jugadors, tècnics... De tots”.

Parlant sobre el club, el candidat també va fer referència al Barça femení, un equip que “va enviar un senyal al món”, que “enforteix” el club com a institució i va recordar que el món sencer parlava del femení, i que més enllà de guanyar tots els títols i les últimes cinc pilotes d’or, el femení va generar “un vincle emocional amb els barcelonistes”.

Estabilitat

Segons Laporta, “l’estabilitat és un bé molt preuat, i sobretot a la banqueta”, en aquest sentit, va agrair la comprensió, paciència i confiança dels socis i aficionats gràcies a la qual el club té “estabilitat institucional”.

“No era partidari d’aquells presidents que canviaven l’entrenador cada dos per tres cada vegada que hi havia un mal resultat, s’ha de ser valent, s’ha de resistir. En alguns moments resistir és guanyar, ho vam fer amb el Rijkaard, després va venir el Guardiola i ara tenim Hansi Flick, que era l’entrenador que volíem des d’un principi”, destacava.

El candidat va fer èmfasi en el fet que la seva junta va dissenyar un pla estratègic que els ha guiat durant tot el mandat i els ha servit per adquirir molts coneixements i experiència, “ara cal estabilitat i el que funciona és millor no tocar-ho, és millor que continuï funcionant com funciona, hem fet un estadi nou, tenim un equipàs, Flick a la banqueta, Deco als despatxos, un equip renovat, estem vivint el futur, el futur és l’estadi, el futur és la Masia i, aquest futur, l’estem construint en el present i podem estar molt orgullosos. Avui estem molt millor que fa cinc anys, tenim present immediat i futur”, subratllava.

Laporta també afegia que “el més difícil de dirigir en un club com el Barça és el primer equip, el més complicat és gestionar persones amb un gran talent”, elogiant la feina de Hansi Flick, a qui va comparar amb Johan Cruyff mentre s’emocionava.

Per a ell, Hansi dirigeix “meravellosament” l’harmonia i simbiosi que hi ha al primer equip entre jugadors de la Masia, formats a casa, i jugadors de fora, que aporten altres cultures futbolístiques i motivació.

Pel que fa a Deco, el candidat va remarcar que, en haver estat, fa anys, jugador del club és una persona que coneix el Barça i la Masia, “és com una reencarnació del Txiqui”.

Amb això, Laporta va acabar afirmant que, si guanya les eleccions, “els pròxims anys, Hansi a la banqueta i Deco als despatxos”.

 

Galeria



0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.