//Plugins sense CDN ?>
El partit estava ben marcat pel bon resultat obtingut la setmana passada al partit d'anada: les de l'Anoia havien fet un bon paper al seu desplaçament a Binèfar: 1-3. Cosa que implicava que dos sets eren suficients per proclamar-se campiones. Tot i així, les ponentines, ben conscients de les seves possibilitats van demostrar que havien preparat l'enfrontament. El partit va començar amb una concentració i intensitat per part de les visitants que van eliminar els recursos de l'equip igualadí, apostant fort per un atac potent i encertades a la recepció van dirigir el joc del primer set i se'l van endur sense apel•lacions (16-25).
Malgrat jugar a domicili, l'equip lliterà va demostrar una vegada més la seva capacitat de mobilització i els seus incondicionals van tutejar al públic local: el gimnàs de Les Comes va quedar ple de nou. Per la seva banda, el suport per part de l'entorn de l'IVC va ser també fonamental i altament agraït per l'equip igualadí.
Les de Binèfar, doncs, van escurçar distàncies amb un impecable primer set. La reacció igualadina era imprescindible si no es volien deixar escapar la final. Dit i fet, el segon set va tenir un altre color. Les locals van situar el cap i van fer un joc molt més conscient: més tàctic, més tranquil, més efectiu i més intel•ligent (dins dels marges que permetia l'ambient: molts nervis per parts d'ambdós equips). Van saber utilitzar de nou els seus recursos per neutralitzar l'atac rival i recuperar així la batuta en el joc. Sense cedir, doncs, les de l'IVC van guanyar el segon set (25-17) i empatar el partit.
El tercer set era d'allò més important: per les igualadines podia significar endur-se la final, però a la vegada perdre'l implicava jugar-s'ho tot a una última carta. Les de Binèfar, també conscients que s'hi jugaven el tot pel tot, van posar tota la carn a la graella demostrant no estar disposades a renunciar a la final. El set, doncs, va ser molt més igualat; els nervis i la precipitació no van deixar de presidir-lo però repartits per igual als dos equips. Una vegada més, la tàctica i la desimboltura en el joc eren la clau per endur-se la victòria; el set però va arribar amb el marcador empatat a les seves acaballes i va haver de decidir-se per diferències. Finalment, i sense que faltés emoció, les jugadores de l'IVC van tornar a demostrar la serenitat necessària i van endur-se el set i la final (que no el partit) de manera ben merescuda (26-24). Així les juvenils van poder celebrar la fita a mig partit.
Els últims dos sets que havien de jugar-se van tenir, inevitablement, un altre guió: van heretar la precipitació i, a més, van ser marcats pel relaxament. Amb el peix venut, l'Igualada no va estar a l'alçada i les jugadores ponentines van desenvolupar un joc força superior al de les locals, enduent-se el quart set amb marge (14-25). Amb el partit empatat, el cinquè set decidiria per quina banda queia la victòria; però sense diferències amb el set anterior, el Binèfar va endur-se el set (7-15) i el partit demostrant no arronsar-se. Cal destacar el respecte i esportivitat entre els dos equips i clubs.
Tots els equips del Òscar Pastisser – Pintures Planell Igualada Volei Club disposen, ara, de dues setmanes per preparar els últims compromisos de la temporada: les copes. Competicions ben curtes que també acabaran amb fases eliminatòries.
Igualada Vòlei Club