//Plugins sense CDN ?>
El dia acompanyava, i això ens donava forces per anar superant les successives serres que ens barraven el pas però que poc a poc anàvem superant. I finalment, a un quart de tres de la tarda les muralles de Montblanc s’alçaven davant nostre i per una de les seves portes ens esquitllàvem a l’interior d’aquesta vila emmurallada.
Un merescut dinar a la plaça de l’ajuntament i una breu becaina a l’ombra de les muralles van ser suficients per carregar piles encetar el camí de tornada cap a Igualada. Durant la tronada vam passar per poble com Sarral o Rocafort de Queralt, però no varem fer una parada considerable fins que no vam ser a Santa Coloma de Queralt. Un cop allà i ja en terreny més conegut, vam pedalar fins a Bellprat i des d’allà fins a Sant Martí de Tous, on varem contemplar el desolador aspecte de l’embassament completament sec.
Finalment a tres quarts de nou del vespre arribàvem a Igualada, orgullosos d’haver aconseguit aquest repte, i satisfets per. haver contemplat unes panoràmiques increïbles d’unes terres que tenim molt a prop. Amb 130 km a les cames ens n’anàvem cap a casa, rumiant ja la pròxima sortida.
Al-Pi-nisme