TORNAR

L'Al-Pi-nisme realitza dues rutes d’estiu: pel massís de l’Aneto i per la vall d’Ordesa

L'entitat conserva un esperit jove i renovador

esports
Diumenge, 5 setembre 2010. 14:45. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
A principis d’Agost l’Al-pi-nisme Club Esportiu començà una fantàstica ruta tot vorejant l’Aneto.Tot i que la ruta només durà 5 dies, els membres integrants de la sortida aprofitaren cada moment i gaudiren d’experiències úniques per les muntanyes més altres d’Espanya. La ruta va iniciar-se al Pont de Salenques, molt a prop de la cara sud del Túnel de Viella. Allí agafaren vall enllà i feren el Mulleres (3013) que tot i no ser un gran cim ni tampoc molt conegut per la seva dificultat, els donà una magnífica panoràmica de tot el massís Aneto-Maladeta. Un cop allí van aprofitar per fer el cim de Salenques, tot un clàssic de la zona, just abans de baixar cap a 'Aigualluts'.

La ruta va continuar direcció a Benasque fins que en el pla de Senarta els alpinistes es desviaren cap a la vall del Vallibierna fins arribar el refugi del Corones, una de les zones de partida per fer l’Aneto, tot i que no és la més coneguda. Passant tan a prop del colós cim, van aprofitar per fer-lo cara sud, una zona solitària i agresta, com a mínim fins que arribes al coll de Corones. Després de culminar aquest cim ja només quedava acabar de fer la volta al massís tot baixant per la Vall d’Angullós fins el cotxe una altre vegada.

La segona ruta va ser per la Vall d’Ordesa i Mont Perdut.Sortint ben d’hora al matí amb el cotxe bastant carregat van viatjar fins a la Vall d’Ordesa, deixant el cotxe a mig camí de Bujaruelo. Els anoiencs començar la ruta en direcció al refugi de Gòriz tot passant per la senda de los Cazadores. L’endemà ben d’hora al matí varen desmuntar la tenda i van començar l’ascens al Mont Perdut. Va ser un ascens amb algun pas de grimpada fins arribar al coll. Un cop coronat el cim decidiren començar el desens altre cop fins al refugi de Goriz.

El tercer dia, la ruta va continuar direcció la Brecha de Roldán, per on els alpinistes van haver de passar per unes cadenes. A la bretxa van aprofitar per fer el pic Taillón, un cim sense cap mena de dificultat, i per acabar l’etapa van plantar la tenda una mica més avall del refugi des Sarradets. Ja per anar tancant la ruta el penúltim dia, es vam aixecar amb el cel molt tapat. Vam decidir continuar el camí que havíem programat i vam anar a fer una visita a les portes de Gavernie, per veure el magnífic circ. Un cop vist, vam prosseguir el seu rumb direcció al refugi de Les Gabiétous, situat als peus del Port de Bujaruelo.

El diumenge, desprès de fer un bon esmorzar van anar direcció a Bujaruelo directament fins arribar al port, i seguidament seguint un GR fins arribar al cotxe.

Ja camí cap a casa, decidiren acabar la ruta fent un bon dinar en un restaurant.

Ja són moltes rutes que porta l’entitat, però tot i així l’ambient jove i renovador que es respira fa que es prevegi un gran futur per aquesta entitat.

Laia Carbonell - Alpinisme Club esportiu


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.