//Plugins sense CDN ?>
El segon dia, amb les maletes a l’esquena, de matinada i amb el cel nuvolat, l’Al-pi-nisme feia el famós cim i es dirigia cap els Perics, els dos gegants emblemàtics que controlen tota la zona de les Bulloses. Després de travessar el Desert del Carlit i plantar la tenda sota el Peric Superior (2.810), calia preparar-se per la tempesta diària que feia cada tarda i cada nit.
L’endemà al matí, els cinc excursionistes de l'entitat van fer el cim després d’ascendir per una llarga i fàcil cresta que deixava veure una vista excepcional de la zona: des del Canigó a la Pica d’Estats i del Pedraforca a les primeres terres d'Occitània.
Després de gaudir de la vista tocà baixar i començar a enfilar una llarga vall glacial per sobre dels 2.000 metres, la qual dugué a l’Al-pi-nisme, una altra vegada, després de travessar un coll, a l’estany Lanós, vist ara des d’un altre extrem. Allí amb capelines es va plantar la tenda i descansar un xic per poder emprendre amb ànims l’últim dia, durant el qual s’hauria de baixar per una vall de més de 10km.
Aquesta darrera jornada va començar com tota la nit, amb pluja intensa. No obstant això, l’Al-pi-nisme va prosseguir la ruta fixada i després de passar pel refugi de Besines s’arribava a l’Hospitalet de l’Andorra a la tarda.
Aquesta sortida culmina les rutes de la temporada de l’entitat, la qual es pot valorar com a molt positiva tant per l’afluència de socis com pel nombre d’activitats realitzades.
Al-pi-nisme