L'Al-Pi-nisme va de ruta pels Pirineus aragonesos

Amb les motxilles a l’esquena, pals a les mans i amb moltíssimes ganes de caminar i pujar muntanyes, l’Al-Pi-nisme iniciava la ruta de cinc dies. De mica en mica, tot ascendint per la ufanosa i profunda Vall de Tena, es deixava el poble de Sallent a l’esquena i s’anava guanyant altura. Al cap de poques hores de camí i havent dinat, s’arribava al “Ibón” (en aragonès, “petit llac del Pirineu d’origen glaciar) de Respomuso, a 2.200 m d’altitud. Tot i el fort vent que bufava, amb ràfegues de més de 80 km/h, l’Al-Pi-nisme va poder muntar la tenda, sense patir per la seva integritat. La nit fou força moguda, i és que el vent no amainava.

El matí següent, a les 7.15 h, l’Al-Pi-nisme ja caminava en direcció al primer tresmil programat per la ruta, el Balaitús (3145 m). L’ascensió al tres mil més occidental dels Pirineus es féu per la bretxa Latour. L’aproximació a la bretxa es va fer seguint les petjades sobre una llarga pala de neu dura amb força pendent. Un cop a la bretxa, s’hagué de superar un pas de IV, i posteriorment una zona de clavilles fixes a la roca. Amb l’ajuda de corda i arnesos per major seguretat, s’ascendí fàcilment al capdamunt del pic.

El vent continuava sent fort i omnipresent, i la sensació de fred era força gran. No obstant, les vistes ho mereixien tot. La baixada es féu per la Gran Diagonal, l’altra via d’accés al pic. Aquesta, tot i ser considerada més fàcil, és molt més aèria i els passos s’han de realitzar cautelosament, per perill d’una relliscada fatal.

Després d’un bon dinar, amb fogonet, ple d’hidrats de carboni, l’Al-Pi-nisme continuà camí en direcció al nord, fins a arribar als Ibones de la Facha, just al peu del Gran Facha, per fer-hi nit a dins la tenda. Amb la sortida del sol, l’Al-Pi-nisme assolia el coll de la Facha, on va deixar les motxilles per alleugerir pes en l’ascensió al segon tresmil de la ruta, el Gran Facha (3.005 m).

L’ascensió, tot i ser més fàcil que la del dia anterior, consta de llargs trams de grimpada per superar un desnivell de prop de 400 metres. El vent continuava sent el factor dominant, i el sol brillava esplendorós per poder guaitar els infinits pics escarpats que s’albiraven. De tornada al coll, s’entrà a França, i sense perdre altura, s’anà resseguint la falda del Gran Facha fins al port de Marcadau, des d’on es descendí fins a passar per la vora dels llacs de Bachimaña.

Seguint el GR-11, s’arribà als Ibones Azules, just als peus d’uns imponents Picos del Infierno, amb la impressionant marmolera com a protagonista. La tarda d’aquest segon dia fou de descans total i què millor per recuperar-se d’una jornada d’alta muntanya que un bon bany a un estany d’aigua gelada a 2.500 m d’altura.

Arribats al tercer dia, el cel semblava que s’havia posat d’acord. Ni mica de vent ni de núvol. Un sol radiant acompanyava l’Al-Pi-nisme a l’ascensió als Picos del Infierno. La grimpada fou força llarga, i un cop passat l’últim coll, en pocs minuts es van poder coronar els tres cims: l’occidental (3073m), el central (3082m) i l’oriental (3076m), connectats per la vasta marmolera, d’un to blanquinós.

Amb tot, l’entitat fa una molt bona valoració d’aquesta 'ruta al-pi-nística' la qual ha servit per compartir amb els membres de l’entitat uns fantàstics dies respirant alta muntanya, aprenent a conviure tot admirant els millors paisatges del nostre tant estimat Pirineu, i adquirint alhora una major experiència a la muntanya. Recordeu que no serà l’única ruta d’aquest estiu, sinó que properament es durà a terme una segona ruta del 6 al 9 d’agost a la zona de la Cerdanya francesa, en la qual es coronarà el Carlit, entre d’altres.

Al-Pi-nisme