//Plugins sense CDN ?>
Un cop allà, vam seguir un petit sender que s’introduïa entre roures, alzines i algun bolet que treia el cap despistat. Un cop creuat el torrent de les Planes el sender seguia paral•lel al torrent de Font-freda, i al cap de pocs minuts ja teníem davant nostre la imponent balma a l’interior de la qual s’observava la casa de la Vansa, situada sota una imponent cinglera. Va estar habitada des de l’edat de bronze fins als voltants del 1940 i un cop creuat el bonic torrent al cap de pocs minuts ja hi érem. En primer lloc els estables, on encara hi ha un bon gruix d’excrements que delaten l’antiga activitat ramadera. A continuació les estances de la casa: la pallissa, la cuina, el celler on encara s’observen un parell de botes de vi, l’era, .... tot plegat un llegat de la nostra història, dels nostres avantpassats, un retrat de les formes de vida que fins no fa tants anys tenia la gent d’aquest país i que cal conservar.
Després d’un bon esmorzar i de gaudir de les boniques vistes, vam continuar una estona endinsant-nos en la vall, on vam poder contemplar part de la fauna de la zona: Porcs senglars, una serp blanca, un grup de voltors, una fagina, un simpàtic pela-roques, i fins i tot un ratpenat. Tots recorrien aquells paratges, esplèndids, i poc coneguts. Nosaltres mentrestant tornàvem cap al cotxe, que la panxa ja feia rau-rau i tocava anar cap a Igualada.
Fins la pròxima!