Amb piragua i a peu pel Montsec amb l’Al-pi-nisme Club Esportiu

Llevant-nos ben d’hora per treure profit de tot el dia i arribant pels volts de les 10 al pantà de Canelles, als peus del petit poble de Corçà, els 17 membres de l’excursió vam posar-nos els banyadors i, ja dins unes piragües de lloguer, començàrem a remar per aigües calmades en direcció nord. A cavall entre Catalunya i Aragó, i amb els rems ben agafats, vam passar el dia navegant per les aigües del Noguera Ribagorçana, tot endinsant-nos en l’emblemàtic congost de Mont-rebei, que separa el Montsec d’Ares (al nostre país) de l’anomenat Montsec de l’Estall (ja a la Franja de Ponent). Sobre aquestes barquetes (individuals i dobles) tan fàcils de dirigir i propulsar gaudírem de les impressionants vistes que ofereixen les parets del congost des d’una perspectiva molt diferent a la dels caminants que el travessen pel camí excavat a la roca. I és que el piragüisme, tal i com vàrem poder comprovar, és una activitat fantàstica per gaudir de l’aigua i de la natura, així com per descobrir la nostra terra d’una forma especial.

Ja de tornada, i després de fer una capbussada entre paret i paret, vam agafar de nou els cotxes per tal de trobar un lloc on passar la nit. Arribant primer al poble d’Àger, centre d’aquesta vall homònima coneguda per la seva antiga història i pel gran nombre d’aficionats al parapent que volen pel seu cel, vam enfilar una pista que ens va dur fins als peus de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, espectacular mirador i fantàstica mostra del patrimoni cultural del Montsec.

De bon matí, després d’haver passat la nit entre roca i aire, vam calçar-nos les bótes disposats a continuar la nostra descoberta, ara d’una forma ja més familiar. I així vam passar el dia, caminant pel Montsec d’Ares, una zona força oblidada pels excursionistes (potser pel fet que s’arriba amb cotxe fins al seu sostre, o perquè la senyalització de la majoria de camins és més aviat precària). Sigui com sigui, nosaltres vam trescar fins als peus de la muralla de pedra i, tot aprofitant una de les poques febleses d’aquesta imponent paret, vam fer cap al punt més àlgid de la serra, el cim de Sant Alís (1676m). Aquest camí de pujada, conegut com la canal de l’Embut, és una via espectacular i vertiginosa que remunta verticalment el gran tallat, equipada fa poc amb unes cadenes que en faciliten la pujada. El descens el férem, després de recórrer un bon tros de carena, per la canal de la Xurulla, més oriental, per tal de tornar, després de refer el camí, al punt de sortida. I d’allà, com sempre, tornada amb cotxe cap a la Conca, a seguir amb el dia a dia.

Tot plegat ha fet d’aquest parell de dies una fantàstica oportunitat per a nosaltres de descobrir l’aventura del piragüisme i la bellesa solitària del Montsec, dues coses que desconeixíem en gran mesura. A més, ha sigut una altra ocasió per fer el que més ens agrada: estimar la natura, desconnectar del soroll mundà i fer esport amb un grup de jovent apassionat.

Sent aquesta l’última sortida del trimestre, que donarà pas ja a les rutes d’estiu, des de l’entitat sols ens queda desitjar-vos a tots unes fructíferes vacances. Que pugueu gaudir tots d’un estiu ple de natura amb amor, respecte i seny. Bona muntanya!

Al-pi-nisme Club Esportiu