//Plugins sense CDN ?>
L’HC Montbui vol aprofitar l’ocasió per felicitar als seus veïns, jugadors benjamins de l’Igualada, per ser campions de Catalunya de la categoria benjamí. L’HC Montbui tenia postes totes les esperances en els seus dos equips que van arribar a l’última eliminatòria i que, finalment s’han quedat a les portes de disputar la seva primera final.
Pre-benjamins Iniciació
HC Montbui, 2
CH Caldes, 3
CH Caldes, 3
HC Montbui, 0
Van jugar pel HC Montbui, Guillem Torrents (porter), Andrés Pérez, Arnau Bosch, Guillem Ribas, Pau Bars, Bernat Caro, Àlex Molero, Oriol Torrents i Pere Subirana, dirigits per Dani López.
|
Els més petits del club van jugar la segona volta de la fase classificatòria per les finals de la Copa Barcelona, i aquesta vegada no han pogut vèncer als rivals de Caldes, que tot i el primer partit molt igualat, on finalment els del Caldes guanyaren per la mínima, en el partit del diumenge els montbuiencs no van poder superar als seus rivals i van perdre tota opció de classificar-se.
No obstant, els petits montbuiencs han demostrat que, tot i la seva curta edat, són jugadors amb potencial i seran el futur del club, però encara els queda molt camí de recórrer. De totes maneres, moltes felicitats per haver arribat a les portes de la final!
Benjamins
HC Montbui, 2
CH Sant Just, 2
CH Sant Just, 5
HC Montbui, 4
Jugadors de l’HC Montbui: Basili Solà (porter), Manel Román, Víctor Bossa, Víctor López, Sergi Ribas, Arnau Puig, Dimitri Rosich i Jordi Galarza. Sota les ordres de Roger Corral.
|
Els benjamins de l’HC Montbui van patir la jornada més dolorosa de la seva trajectòria, quan en l’últim minut d’un gran partit van perdre l’oportunitat de classificar-se per les finals que tenen seu a la seva pròpia casa.
Amb aquests partits, ja són 4 les vegades que s’han enfrontat aquests dos equips, possiblement els millors de tota la Copa Barcelona, on la mala fortuna ha fet que s’hagin d’enfrontar en les fases prèvies, i no en la final de la competició que és on tots dos equips es mereixien estar.
Són rivals prou coneguts, s’han enfrontat des que van començar a jugar a l’hoquei, per això, a la pista, més que rivals eren amics, i així es va reflectir quan, un cop l’àrbitre va xiular el final del segon partit, montbuiencs i santjustencs es van fondre en una emotiva abraçada on derrotats i guanyadors van plorar, no per la seva pròpia victòria sinó perquè sabien que aquesta vegada, no havia guanyat el millor, sens dubte.
Durant aquesta temporada, ambdós equips han estat molt igualats, tenint una victòria per a cadascun d’ells, i l’empat del dissabte deixava la jornada de diumenge com a decisiva per determinar el millor dels dos equips. Però la veritat fou que realment el resultat no va ser just i no va guanyar el millor. I no són paraules dels montbuiencs, sinó del propi equip del Sant Just, entrenador i afició que, un cop finalitzada l’eliminatòria, van reconèixer que els montbuiencs es mereixien més estar a la final, però la sort no va estar de cara i els gols no van voler entrar. Un punt que encara feia més dolorosa l’eliminació, ja que els montbuiencs van demostrar que eren superiors tècnicament als del Sant Just.
El partit de dissabte va ser igualat en resultat com és obvi, però sobre la pista els montbuiencs foren lleugerament superiors en nivell de joc, però malgrat les nombroses ocasions, la punteria no va estar al costat dels montbuiencs i no van poder desfer-se de l’empat.
A la tornada, diumenge, el partit va tenir un únic color, el groc, el color dels joves montbuiencs que van aconseguir estar al capdavant al marcador durant tot el partit, il·lusionant als seus seguidors, amb mascota inclosa, amb la possibilitat de jugar les finals a casa. Però un únic minut de desconcentració va fer que els locals marquessin dos gols seguits, posant-se per davant i trencant les esperances montbuienques.
Aquesta eliminatòria deixa un regust amarg, sens dubte, però els joves montbuiencs han demostrat que són un gran equip i que són dignes d’estar entre els millors en el futur.
No només van caure llàgrimes de derrota, sinó que els jugadors montbuiencs tenien una doble tristesa. Aquest partit va suposar el que seria l’últim partit oficial amb el seu entrenador, Roger Corral, i l’equip al complert i cos auxiliar, vol agrair la seva dedicació i paciència i el vol desitjar sort en la seva pròxima aventura.
1ª Catalana
HC Montbui, 5
HC Alpicat, 5
Van jugar per l’HC Montbui: Jordi Mellado (porter), Joel Montiel (3) Quim Aribau (2), Oriol Mata i Isaac Gual -cinc inicial- Dani Baraldés, Pere Vallès, Xavier Muntané, Sergi Peralta, Lolo Chinchilla (porter). |
Sota les ordres de Aitor Centelles.
El primer equip montbuienc ha jugat el seu últim partit de la temporada, partit decisiu que amb l’empat s’asseguraven la permanència en la categoria pel pròxim any. Finalment, els punts no van ser necessaris doncs els perseguidors dels montbuiencs no van complir amb les seves obligacions i no el podien atrapar.
Els montbuiencs van començar perdent davant l’Alpicat, que després de varis partits al dic sec, can recuperar els seus millors jugadors per les últimes jornades, i van posar difícil les coses als montbuiencs. Els d’Alpicat van saber trobar el forat a la porteria montbuienca i van aconseguir marcar tres gols als locals abans d’arribar al descans.
A la represa, però, els montbuiencs es van conscienciejar del seu objectiu i es van concentrar en la remuntada, fins que al final, amb una notable millora de joc, ho van aconseguir. Felicitats per la feina que han realitzat durant aquesta temporada.
Hoquei Club Montbui