//Plugins sense CDN ?>
La primera s’esdevingué entre els dies 4 i 6 d’abril i ens va portar a la Vall de Rialb, dins el Parc de la Vall de Sorteny (Andorra). Allà vàrem passar dos dies sencers rodejats d’una ominosa nevada blanca, envoltats de la solitud, la bellesa i la puresa pròpies de la muntanya en aquesta temporada Abans d’iniciar la primera ruta.
Després d’un primer dia d’aproximació fent nit al Refugi de Rialb, vàrem calçar-nos les polaines i els grampons i, piolet en mà, iniciàrem l’ascens al Pic de Font Blanca. Una forta pujada fins a la Portella de Rialb i un tros de grimpada per una cresta ben escarpada ens conduïren al punt més àlgid de la ruta, uns quants metres per sota de l’esperat i inassolible cim. Allà decidírem, vistes les circumstàncies, tornar enrere cap al refugi i passar la segona nit allà també.
Malgrat no haver aconseguit el nostre objectiu, la jornada ens deixà un emocionant i satisfactori record, fruit de la iniciació a un excursionisme d’alta muntanya més tècnic que l’entitat ja ha començat a trepitjar.
Per acabar d’arrodonir la sortida, el tercer i últim dia vàrem desplaçar-nos en cotxe fins al poble d’Ordino, pocs quilòmetres més avall. Vam passar el matí fent unes vies ferrades recentment equipades i en molt bon estat, a tocar del poble, que ens van tornar a l’altura (si bé aquest cop sobre roca i sense neu de fons). Després d’un bon dinar de restaurant, el rocòdrom públic del poble ens va acollir, permetent-nos exercitar una miqueta els braços. Presa a presa i paret amunt, vam suar les últimes gotes abans d’emprendre el viatge de tornada, molt cansats però profundament feliços i satisfets.
La segona ruta va tenir lloc els dies 8 i 9, i el temps ens obsequià amb un temps esplèndid i amb una copiosa nevada caiguda el dia anterior. El punt de partida fou la zona d’Arinsal, i des d’allà varem arribar sense cap dificultat al Refugi del Pla de
l’Estany, situat al fons d’un imponent circ. Havent coronat el Pic de les Fonts (2750m) L’endemà, tot fent un bon ús de grampons i piolet, varem assolir el pic de les Fonts (2750m). Des d’allà, tot resseguint una suau cresta alhora que gaudint d’una visió privilegiada de la Pica d’Estats, varem anar perdent altura, fins que ja entrada la tarda, pujàvem als cotxes, cansats però amb ganes de tornar ben aviat aquests meravellosos paratges. Aquestes rutes, pioneres dins l’entitat, ens han fet gaudir d’uns dies fantàstics en què hem pogut practicar tècniques d’alpinisme, d’escalada i vies ferrades. A més, tots els socis hem viscut amb una motxilla a l’esquena, rialles i molta companyonia el que més ens agrada i que ens ha portat allà: el contacte amb la natura més verge, amb les muntanyes més colossals, amb l’afició més nostra. Ànims a tots els que la compartiu, i bon final de temporada d’hivern.
Al-pi-nisme Club Esportiu
daniel
18 d'abril 2009.11:08h
Molt maco, sí senyor, la cabana de rialb... el font blanca... un indret preciós...
jo el vaig degustar pels volts del juny si no recordo ara fa 2 o 3 anys...
bells records, sens dubte!