Sortida de l'EGAN a la via ferrada de Centelles

A mida que anem avançant ens assegurem al tram següent, de manera que mai hi hagi dues persones agafades en un mateix tram. A les vies ferrades pots experimentar una sensació semblant a l’escalada però sense l’exigència tècnica i física que aquesta suposa, de manera que tothom que no pateixi vertigen i practiqui esport habitualment pot animar-se a fer-ho. Al poble de Centelles -situat a pocs kilòmetres de Vic-, n’hi ha una de les més conegudes i interessants de Catalunya.

De bon matí ens vam posar l’arnés, les bagues d’ancoratge i el casc per gaudir del recorregut, en el qual es succeïen trams verticals, flanquejos, desploms i un dels punts més esperats: l’impressionant pont tibetà de 70 metres suspès al buit, des del qual es té una perspectiva privilegiada de tota la plana de Vic. Malgrat la boira matinal, un rere l’altre esperant el torn, tots vam poder experimentar el que es sent quan s’ha de caminar per un cable d’acer que es belluga al ritme del vent durant més de 70 metres de distància.

Desprès d’això la ferrada es torna a dividir i ofereix dos itineraris de diferent dificultat. El nostre tram, força exigent, va posar a prova el vertigen i la força de braços de cada un de nosaltres per superar varis passos aeris i desplomats. Un cop a dalt, parada obligatòria per fer la foto de grup i començar el descens pel Barranc de Centelles, aquest menys conegut, però molt recomanable.

Varis ràpels acanalats enmig del bosc (un d’ells de 45 metres) i la vegetació ens condueixen gairebé fins al tram inicial del nostre recorregut, havent salvat quasi el mateix desnivell que havíem guanyat anteriorment per la ferrada. Ara sí que amb tots els deures fets, bé ens mereixem un descans i un bon dinar abans de tornar cap a casa, a la espera de tornar el mes aviat possible a gaudir de la muntanya!

EGAN