La Teixidora parla de l'esport en la nova Catalunya

Ahir dimarts, a les 8 del vespre, a la Sala de Socis de l'Ateneu, hi va haver un altre dels actes de la campanya pel Sí- Sí impulsada des del Casal Independentista La Teixidora. La xerrada, que duia per títol L’esport català en la Catalunya del futur, va oferir dades i arguments de com s’hauria de tractar el món de l’esport en la Catalunya independent. La presentació de l’acte va anar a càrrec d’Ismael Miquel, llicenciat en INEF i professor de secundària a l’institut Joan Mercader, que ens va contextualitzar l’esport a nivell nacional i a nivell internacional. Els ponents van ser Sergi Blasques, advocat i vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, i Santi Carda, ex jugador de l'Igualada Hoquei Club.

Blasques va posar molt d’èmfasi en els avantatges que suposaria per a l’esport una Catalunya independent. Va donar diverses dades i exemples de la situació actual de l’esport dins de l’estat espanyol comparant-ho amb dades estadístiques de com canviaria tot això tenint un estat propi i els beneficis que se’n derivarien. L’exemple més clar va ser el PIB en l’àmbit esportiu, que augmentaria de manera considerable. A més, va explicar que actualment ja hi ha un bon nombre de seleccions catalanes que són reconegudes oficialment i on els esportistes catalans ja poden competir. Si bé són esports minoritaris, la xifra és elevada, ja que hi ha bastants esports on podem competir internacionalment com qualsevol altra nació del món, com ara futbol sala, patinatge, curses de muntanya o bike trial. Des dels seus inicis l’any 1998, la Plataforma no només ha defensat aquest dret sinó que ha treballat perquè el nombre d’esports on les seleccions catalanes siguin reconegudes augmenti dia a dia. Blasques també ha destacat que, fins al moment, les federacions espanyoles han posat moltes traves i dificultats perquè Catalunya no pugui competir internacionalment, especialment en els esports més coneguts i majoritaris, fins a arribar a casos extrems com ara el del Fresno amb l’Hoquei Patins. A més, també ha explicat que Espanya i França són els dos únics estats del món que, per llei, poden imposar sancions als jugadors que es neguen a jugar amb la selecció quan se’ls ha convocat, unes sancions que poden suposar entre 2 i 4 anys de no concessió de llicència de la federació espanyola per a poder competir, no només amb la selecció, sinó amb equips professionals, i això és un període de temps molt llarg per a un professional de l’esport. Aquests són dos dels exemples que demostren que l’única opció que té Catalunya per competir internacionalment amb els esports més coneguts és tenint un estat propi, ja que ha no es pot formar part de federacions internacionals sense ser un estat independent reconegut per l’ONU.

Santi Carda, també president de la Unió Empresarial del Penedès, va parlar d'anècdotes personals durant la seva trajectòria com a jugador de l’Igualada Hoquei Club. Per ell, era molt diferent guanyar un títol amb una samarreta i un himne d’una selecció que no sentia pròpia que amb el que sentia amb la samarreta de les seleccions catalanes i l’himne dels Segadors. Com a jugador de l’IHC, va arribar un moment en què va decidir no participar amb la selecció espanyola, i aleshores no n’era tan conscient com ara, però a dia d’avui valora molt aquest gest que va decidir de fer. Tant és així que per la Via Catalana del 2013 com per a la V d’enguany, va dur el braçalet de capità de les Seleccions Catalanes. Arribat aquest punt, Blasques ha explicat que, l’any 2009, Carda va rebre el Premi President Companys atorgat per la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, per la seva defensa de les seleccions esportives catalanes i per la participació en l’espot televisiu a favor de l’oficialitat de les seleccions. Carda va acabar la seva intervenció posant èmfasi que, per un país nou, també ha de canviar la manera de promocionar l’esport, perquè s’hauria de treballar molt més, tant des de la base a primària fins a la universitat, on l’esport pràcticament és inexistent. En aquest aspecte també va incidir Blasques, ja que ambdós ponents van afirmar que esport vol dir educació, salut i cohesió social. Per exemple, les seleccions catalanes de cricket van anar als mundials i van competir amb el Regne Unit, l’Índia i el Pakistan, països on aquest esport és molt habitual, i això va ajudar molt en dos aspectes, tant per difondre molt la marca Catalunya entre els països participants, com en el fet de sentir una nació i una selecció pròpies per part dels jugadors.

Després de la intervenció dels dos ponents, va tenir lloc el torn de preguntes, on el públic es va mostrar molt interessat per saber més aspectes sobre l’esport en la Catalunya del futur. Tots dos ponents van coincidir en dir que, en la Catalunya independent, el nostre país seria molt més visible. Ara "ens comencem a veure internacionalment per la consulta de 9N, però fins fa poc ningú ens coneixia". Tots dos estan d’acord que, a nivell internacional, molts més esportistes catalans podran anar als Jocs Olímpics i les medalles dels nostres esportistes es quedaran al nostre país, amb la repercussió mediàtica i econòmica que tot això suposa, alhora que el món de l’esport professional es podrà gestionar molt millor des de la proximitat.

Per a més informació sobre la plataforma pro-seleccions catalanes, podeu visitar www.seleccions.cat.