Era l'any 1981 i, segurament, a ningú que hagués viscut la fi del franquisme se li hagués passat pel cap que aquell "tranquil, Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil, tu tranquil" que La Trinca es va treure de la màniga -just després del fallit cop d'estat de Tejero- podria haver estat sotmès a censura. Però la realitat a vegades és sorprenent, ja que l'obra ja havia passat prèviament per censura. Quan Aram Khatxaturian va escriure el ballet “Gayaneh”, del qual forma part la cèlebre "Dansa del sabre" que va utilitzar el trio català, el compositor estava sotmès a un control estricte per part de les autoritats soviètiques. El compositor va ser, al costat de Prokofiev i Xostakóvitx, objecte d'un advertiment per part del Comitè Central del Partit Comunista, que considerava que la música de tots ells derivava cap al formalisme burgès, allunyant-se dels principis d'un art al servei del poble que van ser dictats en ocasió del Congrés d'Escriptors Soviètics de 1934. I “Gayaneh” semblava tenir els ingredient musicals característics de les tendències burgeses.

Aram Khatxaturian (Tbilisi, 1903 - Moscou 1978) fou un prolífic compositor georgià d'origen armeni. Es considerava que la seva música era una música formalista, com en el cas de Serguei Prokofiev i Dmitri Xostakóvitx, perquè la seva obra s'ajustava als cànons estilístics i musicals que proposava el Partit Comunista sobre com havia de ser la música soviètica. En realitat, tot el que s'ha dit sobre Xostakóvitx i Prokofiev, relatiu al seu romanticisme caduc, als seus efectes d'ampul·lositat orquestral i a la seva vulgaritat en un context musical del S. XX on l'avantguarda i la música experimental ja eren una realitat, es pot afegir a Khatxaturian. Tot i això, l'any 1948, Khatxaturian, juntament amb Xostakóvitx, Prokofiev i altres, van ser acusats pel Comitè Central del Partit Comunista de tendències burgeses i antirevolucionàries en les seves composicions. No obstant, tots tres compositors van esdevenir els denominats "titans" de la música soviètica i van assolir reputació mundial com destacats compositors del segle XX. Khatxaturian va escriure més de quaranta obres per a cinema i teatre i va ser el primer compositor que va integrar la música moderna i el ballet clàssic. Dotat d'un excel·lent sentit melòdic, va destacar, sobretot, per les seves composicions per a ballet, i pel seu sentit de l'orquestració, plena de colors i matisos, melodiosa, sensual i lírica. Després de la mort de Stalin el 1953, Khatxaturian va decidir de fer conèixer la censura artística exercida pel govern i la va condemnar públicament.

L'any 1956 i lliure de coaccions artístiques, Khatxaturian va escriure la seva obra més cèlebre, el ballet "Spartacus" sobre la revolta dels esclaus gladiadors, liderats per Espàrtac, a l' antiga Roma i basant-se en una idea de llibertat davant l’opressor.  Entre les parts més famoses del ballet hi ha l'"Adagio" que descriu l'amor d’Espàrtac i Frígia. Aquesta melodia ha servit en multitud d'ocasions com a banda sonora de pel·lícules com "2001: una odissea de l'espai", "Calígula", "El gran salt" o la segona i la tercera entrega d'"Ice Age". El mateix Khatxaturian definia al personatge d'Espàrtac com "paradigma del socialisme alliberador". Potser amb aquesta definició va voler fer una picada d'ull a les seves pròpies vivències a la Unió Soviètica. Tot i que les autoritats soviètiques van aprovar el ballet, aparentment, considerant-ho com una al·legoria del poble rus que s’enfronta els seus opressors tsaristes, sembla molt possible interpretar el seu missatge com a referent als russos sota el comunisme i rebel·lant-se contra els seus propis líders soviètics opressors. Khatxaturian, després de tot, havia passat gran part de la seva vida sota l'atenta mirada de Stalin, i havia vist desaparèixer amics i col·legues durant la nit.