El 13 de setembre de 2013, la sonda espacial Voyager es va convertir en el primer objecte creat per l'home en arribar a l'espai interestel·lar. A dins de la sonda, llançada el 1977 des de Cap Canaveral (Florida) i que tardarà uns 74.500 anys a arribar a les proximitats de l'estrella més pròxima al nostre sistema solar, viatja l'anomenat “Disc d'or de les Voyager” amb sons i imatges que retraten la diversitat de la vida i la cultura a la Terra segons una selecció feta per la NASA i per un comitè presidit per Carl Sagan. Entre la música seleccionada s'hi troba una peça de la considerada la polifonia més antiga del món cristià, la polifonia georgiana.

La música tradicional de Geòrgia és predominantment vocal i és especialment coneguda per la seva tradició de polifonia vocal. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2008 i anterior a la introducció del cristianisme a aquest petit país caucàsic de la ribera de la Mar Negra (segle IV dC.), la polifonia georgiana es basa en fórmules d'obstinat i bordons greus a sobre dels quals es construeixen les veus polifòniques de forma més o menys lliure o contrapuntística segons la regió del país. Harmònicament destaca per l'ús de dissonàncies punyents i de l'acord que l'etnomusicòleg georgià Dimitri Arakishvikli al text del 1905 “Breu ressenya del desenvolupament de les cançons populars de Geòrgia” va anomenar com la “Tríada georgiana” formada per la juxtaposició de la nota fonamental, la seva quarta justa i la seva quinta justa. Aquest ús recurrent de la quarta i la quinta fa que les escales que s'utilitzin en la música georgiana derivin d'aquests intervals i que, com en molts dels sistemes musicals tradicionals, no es segueixi el temperament de les 12 notes iguals i apareguin octaves augmentades en les línies melòdiques.

La peça polifònica d'estil patriòtic “Chakrulo”, té el seu origen en les muntanyes de la regió de Kartli-Kakheti, a la part oriental del país, i explica la història dels servents amenaçats pel jou d'un senyor feudal del clan Mukhrani. Interpretada per l'Ensemble Erisioni, es pot escoltar perfectament el bordó greu i les veus polifòniques ornamentades més agudes. Totes elles, com és habitual en la polifonia georgiana, interpretades per veus masculines.