Divendres, 13/9/2013
1614 lectures

Moltes persones pensen que el nom Shooglenifty té un profund significat escocès però el seu origen no és més que un instant d'inspiració, als inicis de la banda, del guitarrista Malcolm Crosbie en un bar de tapes de Madrid després de tocar pels carrers de la capital d'Espanya: “Shoogle” és una paraula típica escocesa que significa agitar i “nifty” significa destre o hàbil.

Shooglenifty és una banda d'Edimburg de música celta-fusió amb una llarga trajectòria internacional que els ha portat a fer gires per tot el món (Europa, Estats Units, Austràlia, La Índia, Malàisia o l'any 2007 al Desfolca't de Calaf) i actuar davant de personalitats com Nelson Mandela o l'emperador Akihito del Japó. El seu estil és una original mescla, sense contemplacions, de música tradicional escocesa amb influències que van des de l'electrònica fins al rock alternatiu que fan que la formació es pugui considerar, com un dels referents de la renovació de la música celta. Darrere l'aspecte folk de la formació on Angus R. Grant aporta un del elements més tradicional de la música celta , el violí, hi trobem els patrons rítmics que James Mackintosh interpreta a la bateria barrejats amb les bases electròniques, “samples” i ritmes programats. I entre les guitarres acústiques de Malcolm Crosbie i el banjo mandolina de Luke Plumb apareixen els sons generats per el “Banjax”, la versió personalitzada amb gadgets d'alta tecnologia del banjo de Garry Finlayson construït pel luthier Dallas Sutherland amb l'ajuda financera de la Fundació d'Art d'Escòcia.

La cançó “Dancing Groose”, interpretada en directe al National Folk Festival de Canberra (Austràlia) del seu 7 disc “Murmichan” [Shoogle Record, 2009] compta amb una línia de baix de l'estil del rock dels anys 70 en la que a sobre, amb tota naturalitat, s'hi encaixa una melodia celta interpretada per el violí. El so resultant d'aquesta barreja entre tradició i modernitat resulta en una original música enèrgica, rítmica, contemporània i totalment ballable que beu de les melodies tradicionals, sobretot, d'Escòcia. De difícil classificació, "Hypno-folkedelic ambient trance", “Techno Ceilidh” o "acid croft" són algunes de les paraules que s'han utilitzat per intentar ubicar una banda totalment inclassificable que ha agitat amb molta destresa el panorama musical celta.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.