De la mateixa manera que Frank McCourt ho narrà a la novel·la autobiogràfica «Les Cendres d'Àngela», s'estima que prop de 3 milions d'irlandesos van emigrar als Estats Units entre 1845 i 1900. Molts d'aquests homes i dones eren analfabets i van començar a treballar com a jornalers en obres com la del Canal d'Erie, l'Estatua de la Llibertat o la secció oriental del ferrocarril transcontinental. Els irlandesos van aprendre a unir-se i van començar a construir barris irlandesos a les grans ciutats com Nova York i Boston, implicar-se en la política i contribuir fortament en la cultura dels estats Units propiciant la creació de gèneres musicals com el rock'n roll, el blue-grass o el country. No és d'estranyar, doncs, que alguna de les bandes més importants de la música celta i, específicament, de la música irlandesa hagin aparegut als Estats Units.

Solas (en irlandès: llum) és una formació irlandès-americana fundada l'any 1994 pel nord-americà d'origen - i resident a Irlanda a temps parcial - Seamus Egan on la barreja de respecte per les tradicions de la música irlandesa amb una visió innovadora en les melodies i l'ús instrumental l'han consolidat, amb uns arranjaments rítmicament molt treballats, com un dels millors grups de folk-celta dels Estats Units. A partir del 4art àlbum «The Hour before down» [Shanachie, 2000] es van començar a allunyar dels sons més purament tradicionals cap a un so influenciat pel pop i el new-age fins culminar a «The edge of silence» [Shanachie, 2002] on van fusionar música irlandesa amb cançons de Bob Dylan, Nick Drake o Tom Waits. El disc va ser co-produït per Neil Dorfsman, més conegut pel seus treballs amb Dire Straits, Paul McCartney, Bjork o Sting entre d'altres i l'artífex de l'evolució musical de Solas, incorporant sintetitzadors, loops de bateria o guitarres elèctriques a la textura musical de la banda irlandesa.

"Darkness, Darkness" és una cançó escrita per Jesse Colin Young el 1969, i revisada per molts artistes com Eric Burdon o Robert Plant, que durant la guerra del Vietnam es va considerar un himne als soldats perquè va descriure el que sentien mentre aquests estaven al mig de la selva. La versió que en fa Solas al disc – versió en directe al «Saturday Early Show» del març del 2002- incorpora bases de percussió electrònica i l'única concessió a la tradició celta és un segment instrumental curt que ofereix un meravellós contrast amb la resta de la cançó.