La imatge que ens venen d’Austràlia està vinculada als cangurs, els coales, els bumerangs, als immensos territoris rurals i les ciutats modernes, i sobretot al fet de ser un país situat geogràficament en el punt oposat al nostre. Però no es parla tant de les gairebé 400 tribus natives que constitueixen el llegat aborigen d'Austràlia. Abans de la colonització britànica, que va ser la que es va imposar des d'inicis del segle XVII, existien prop de 200 llengües natives al continent. Aquest nombre s'ha reduït notablement en l'actualitat, fins al punt que subsisteixen amb prou feines dues famílies lingüístiques. Cadascuna d'aquestes tribus conserva part de la seva identitat i les seves tradicions, que comparteixen la mateixa arrel però no necessàriament són iguals. Malauradament, la població dels pobles nadius australians es calcula actualment en 4.000 persones. Són els anomenats aborígens australians, tot i que ells prefereixen que els anomenin “kooris”.

La tradició musical dels aborígens australians és extensa i el més conegut dels instruments musicals aborígens és el didjeridú. El didjeridú consisteix en un tub de fusta d'un metre de llargària, normalment d'eucaliptus, que els tèrmits han buidat i que pot ser aprofitat per bufar-hi dins. Aquest instrument s'ha divulgat en el món sencer, i té una creixent popularitat entre músics tant de música tradicional com de rock, pop i jazz. Dintre el context aborigen, cal destacar artistes com els rapers A. B. Original, la cantautora Thelma Plum o el col·lectiu Black Arm Band. Tots ells s'erigeixen com els ambaixadors de la música aborígens en la seva versió més actual, fusionant-la amb hip-hop, electrònica o pop i amb missatges polítics de reivindicació i orgull aborigen. Afortunadament, l'estil musical d’aquest grups s’estén més enllà del didjeridú. Actualment, la música aborigen compta amb gèneres propis fusionant cançons de la cultura tribal amb estils occidentals creant estils com desert rock, indigenous country, saltwater - freshwater music o survival swing.

La Black Arm Band és una organització teatral de música aborigen australià i de les illes de l'estret de Torres. L'organització va ser fundada el 2005 creant diferents produccions a gran escala des del seu debut en el Festival de les Arts de Melbourne el 2006, a més de treballs de desenvolupament i educació en comunitats aborígens remotes. Els membres provenen d'Austràlia i inclouen diferents músics provinents de tradicions musicals diverses i també d’origen ètnic divers. El nom de l'organització prové de la crítica a un discurs de l'ex primer ministre australià, John Howard, contra els aborígens en el que comparava la visió de la història australiana amb la cinta negra al braç que hom es posa en senyal de dol.

“Dirtsong” és el tercer gran projecte de Black Arm Band en el que reclamen la preservació de les llengües indígenes australianes. En l'espectacle es barreja l'enfocament tradicional del repertori que prové de la tradició amb cançons contemporànies escrites expressament, formant un amalgama de tretze llengües indígenes diferents i es presenta en cinc episodis amb cançons i música inspirades en les paraules d'Alexis Wright, una escriptora aborigen australiana.

Perquè a pesar de que existeix certa tensió entre l’Austràlia blanca i la negra i a pesar de que encara es parla de les generacions de fills robats, de qui encarna la figura de l’autèntic australià, de les altes ràtios de crim, atur o alcoholisme entre la població aborigen, els Black Arm Band reclamen actuar, promocionar i celebrar la cultura indígena i que “eI fet de ser un grup de blancs i negres exemplifiqui la reconciliació, l’entesa, l’esperança i la resistència. Voldríem que al final de cada concert la gent marxés amb una idea més clara de l’essència dels primers australians”.