Segons la revista Rolling Stone, "Hallelujah" està situada al lloc 259 de la llista de les «500 millors cançons de tots els temps». Però no és la interpretació de Leonard Cohen, que la composà l'any 1984, sinó la versió que l'any 1994 en va fer el cantautor nord-americà Jeff Buckley. Conegut per la seva peculiar veu d'almenys quatre octaves i mitja, els crítics van considerar Buckley com un dels artistes més prometedors de la seva generació després de la publicació el 1994 del seu àlbum debut Grace [Columbia Records, 1994]. No obstant això, al cim de la seva popularitat, Buckley va morir ofegat mentre nedava al riu Wolf.

Tot i que pot semblar estrany, en la música actual es troben bastant exemples en els quals la interpretació més coneguda i que ha assolit l'èxit no és la de l'intèrpret original (i molts cops també compositor) sinó una interpretació posterior. Un dels casos més coneguts és la cançó country «I will always love you» de Dolly Parton que es va fer famosa com a B.S.O de la pel·lícula «el Guardaespatlles» interpretada per Witney Houston. Però el cas de l'«Hallelujah» de Leonard Cohen és possiblement el més espectacular. Publicada originalment en l'album «Variouis Positions» [Columbia Records, 1984], la cançó va tenir molt poc èxit, degut a la fosca interpretació que feu Cohen, tot i que i romangué latent en el seu vast repertori com una raresa o cara-B.

Primer va ser John Cale (ex Velvet Underground) qui va rescatar-la fent-ne una interessant primera revisió, I basant-se en aquesta versió de Cale, va ser Jeff Buckley el que va fer que la cançó «Hallelujah» assolís l'èxit, l'aclamació de la crítica i la popularitat que encara avui està vivint convertida en un cant pop-místic commovedor que s'interpreta tant en noces com en funerals. El seu amic Glen Hansard va dir que «Buckley va tornar-la a Cohen com una cançó d'amor per tot el què havia fet, i en fer-ho la va fer seva». Fins i tot en la versió de Rufus Wainwright que es va fer famosa l'any 2001 en la pel·lícula «Shrek» es podia copsar que l'essència d'aquella interpretació ressonava la que n'havia fet Buckley. De fet, va ser la versió de Buckley, no la de Cohen o de qualsevol altra persona, la que es va interpretar l'abril de l'any passat al Fenway Park durant un homenatge en honor a les víctimes dels atemptats de la Marató de Boston.

El clam és unànime que la versió que s'ha de preservar és la de Buckley, per això el passat 2 d'abril del 2014 es va anunciar que la versió de l'«Hallelujah» de Buckley s'incloïa a la "Library of Congress's National Recording Registry” que és la llista dels enregistraments sonors que són d'interès cultural, històric o estèticament importants, I que informen o reflecteixen la vida als Estats Units. Fins i tot és el tema del llibre «The Holy or the Broken: Leonard Cohen, Jeff Buckley & the Unlikely Ascent of "Hallelujah" (2012) del periodista Alan Light en què tracta de com l'«Hallelujah» de Leonard Cohen es converteix en l'«Hallelujah» de tothom.